LÍBAN

Vaig venir al Líban perque sortint de Lviv (Ucraïna) hi havia un vol bé de preu i perquè des de Beirut podia anar a Narobi també amb un bon vol no massa car. A més que d'aquesta zona era dels poc que em faltava per visitar. Vaig programar les visites als llocs que em van semblar més importants, Baalbeck, els Cedres, Biblos i Beirut. Amb tot això passava una setmana i feia tres desplaçaments. Ara se que no calia, fer nit a Biblos i hagués estalviat els 60 euros que em costa l'allotjament. Direu aue seixanta euros no és massa per dormir bé. Per a mi, sí perque sempre intento pagar la meitat i me'n surto.
En fi, Líban és abans de res un país àrab amb tot el que això comporta. Aquí no et roben directament però sí que utilitzen enganys i subterfugis per cobrar-te més del que toca, per exemple i el més flagrant, els taxistes de l'aeroport. Aquí ja vaig picar, i mira que n'he vist de paisos àrabs i em conec els seus costums, doncs vaig picar. Com a justificació era la una de la matinada i sols veia llit. Després la recepcionista de l'hotel, una tocacollons integral.
Vaig dormir poc i malament.
L'endemà Baalbeck, tres hores de minibus d'aquests en que pugen i baixen continuament i no marxa fins que no fa un mínim. Les ruïn romanes de Baalbeck no tenen res d'espectacular, si has pogut visitar Syria abans de la guerra no et cal venir a Baalbeck. Ara ja ho se.
Diumenge trasllat a Bsharre per veure els cedres. Per començar bé el dia una altra aventura amb un taxista tot i que aquest cop potser jo no tenia raó. La primera part de la ruta passa per una autopista que voreja el mar. Després inicia la carretera de pujada a la muntanya, bellíssima. Una carretera justeta que no para de pujar i pujar, al voltant, muntanyes salpebrades de cases i poblets, i verd.
Arribat al lloc un taxista m'ofereix un tour i accepto. Anem al bosc de cedres. IMPRESSIONANT, així, en majúscules. El bosc és petit i es pot recórrer en una hora però els arbres són ESPECTACULARS. Diuen que dos d'ells tenen uns cinc mil anys de vida. M'hi passejo amb calma contemplant cada exemplar.
El cedre és una mena de pi que cobria gran part del país. La qualitat de la seva fusta va ser la seva perdició, ja des dels fenicis i egipcis que el tallen i ara és una especie més que protegida.
Després em porta la vall de Kadisha. He de dir que el fons de la vall és a 900 metres sobre el nivel,  del mar, Bsharre és a jns 1600, el bosc a 2000 i damunt té una muntanya de 3000 amb neu tot l'any (poqueta). Aquesta vall sols és espectacular per la gorja que la tanca, uns cingles de pedra plena de forats i balmes i que cau quasi a plom. Bonica de veure, res més.
Dilluna baixo a Biblos, diuen que una de les ciutats més antigues del món. El problema sons els taxistes que sols parlen àrab i a més, el que m'ha tocat és molt justet. Tarda una hora en trobar l'allotjament, que dit sigui de pas, tampoc és massa públic.
A la tarda baixo a veure la ciutadella antiga. S'havia de veure, restes d'una fortalessa a peu de mar. El bonic és el port i la costa, tota plena de roques que facilitaven la defensa del port.
I amb això acabaré la visita al Líban ja que no crec que la capital m'ofereixi massa emocions.
I amb aquest país ja en son set els d'aquest viatge i 73 el total.