TANZÀNIA

Continuem. De Kènia sols he vist Nairobi i no m'ha agradat.
Vaig voler anar al centre de recuperació d'elefants orfes i em vaig sentir enganyat. Sols obren una hora al dia i tots els blanquets que som a la capital ens hi trobem, posem unes cinc centes persones volen veure i tocar quantre elefantets que estan dins un rodal vigilats per quatre cuidadors i un cinquè que ens engega un discurs inacabable sobre com els han trobat i sobre el tràfic de marfil. I això és tot.
Intento veure la ciutat caminant i no trobo res que valgui la pena.
Avui, diumenge 24 em desplaço a Arusha on he contractat un petit safari.
El viatge és molt agradable perque al "matatu" sols hi anem tres passatgers.
A la sortida de Nairobi hi ha vegetació espesa que es va aclarint a mida que ens allunyem i passa a ser d'herba molt baixa i acàcies disperses. A la carretera hi han posat guals per fer alentir la marxa dels vehicles, ja sigui perque hi ha una població o senzillament perque els ha vingut en gana de fer-ho. Hi han coses que tenen poc sentit.
A la frontera tenen un muntatge que als "muzungus" ens costa entendre, hi ha un moment en que no saps si has sortit de Kènia o hi estàs entrant. I crec que m'han fet pagar el doble pel visat.
Al final surto i ja soc a Tanzània. Ara la carretera és millor i no té entrebancs però veig que el xofer s'ha posat en cinturó i respecta els senyals de trànsit. Caram amb Tanzània, penso!
Durant el recorregut fins Arusha ens aturaran a quatre controls que no controlen res.
Des que hem entrat al país que hi veig diferències amb Kènia. El paisatge ha canviat poc, pla amb herba, matolls i acàcies, però ara trobem ramats de bestiar, vaques, cabres, bens i alguns ruquets africans,  cuidats per nens o homens vestits de la manera tradicional, de la que hem vist més d'un cop en documentals televisius. D'altres - en dire massai - són plantats a la carretera esperant transport o als pobles. Les dones vesteixen de colors llampants i els pentinats són estrafolaris pel meu gust.
Els pobles que passem son miserables, en ells no hi ha cap vestigi d'higiene, em recorda el sud d'Etiòpia, de fet son cosins germans.
Poc a poc arribem a la "civilització", Arusha. Gent, motos, cotxes, gasos, pols, moviment.
A la tarda vull voltar una mica per la zona de l'hotel i veig que tota la ciutat, si més no la zona on soc, és un mercat, als carrers s'hi amunteguen les botigues als baixos dels edificis i davant elles, a la vorera i en ple carrer, les parades de qualsevol cosa. En conjunt pots trobar gairebé el que vulguis. L gent és amable i alguns són apegalosos, et donen la mà i s'enganxen al teu caminar, volen ser amables per acabar venen-te alguna cosa o senzillament demanan-te diners.
Crec que
 Tanzània és més musulmana que no pas  Kènia, des de l'habitació escolto tres mesquites, una d'elles a cau d'orella. I la gent també és sorollosa. Quan no canten a resar canten ells amb l'altaveu a tot drap. Tot plegat em recorda l'Índia, sols que allí son més destres en tot.
Bé, ha estat el bateig en l'Àfrica negra.