MOLDAVIA

Hi ha països que tenen poc a vistar de cara a un turista, però si un és viatger no té més remei que anar-hi tot i que pugui representar una aparent pèrdua de temps, diners i energies. Aquest és el cas de Moldàvia.

Primera sorpresa, entre els controls fronterers per carretera de Rumania i Moldàvia hi ha uns Duty Free ben condicionats. La carretera d'entrada al país és ample i neta, el ferm acceptable i les indicacions, les millors que he vist entre Kosovo, Bulgària i Romania. Em sorprén veure pins del tipus avet, el terreny  és ondulat i promet bones caminades.  Veig vinyes, en mal estat de treball, però n'hi ha.

L'arribada a la ciutat es fa per una ampla i llarga avinguda. El centre és quadriculat tipus l'eixample barceloní però les illes no són regulars, tot i així, orientar-se és fàcil.

He trobat la "gara" (estació) de busos per anar, demà a Tiraspol. És idèntica a altres estacions de busos del tercer món, un lloc caòtic ple de gent, de busos, mini busos, llocs de menjar, botiguetes, de calor, suor i olor humana en el que et pots sentir perdut i desvalgut si no tens prèvia experiència. Volia saber d'on i quan surt el busa Tiraspol i ja ho sé, a les 11 i em costarà 37 leus, uns 2 euros.

Després torno a caminar seguint la gran avinguda principal. Poca cosa. Miro de trobar alguna samarreta o "souvenir" i em costa. No és un país turístic i consegüentment tampoc té productes per a ells.
Trobo jn gran parc molt fer. Hi ha alguna cosa que em sorprèn de Moldàvia i que no sé definir. El seu nivel, econòmic és lleugerament més baix que el de Rumania però algunes coses les veig millor sense saber dir concretament quines.
Per als turistes dir que l'ambient és totalment segur.
I amb molt de sentiment he de dir que no puc penjar fotografies no sé si és problema meu - fàcil - o l'iPad. Tampoc vaig poder penjar-les al post de Bucarest.
Demà vaig a Tiraspol, capital d'un país que, oficialment, no existeix enlloc.