Per als meus "fans": ja torno a ser a casa o millor dit al lloc de residència habitual. M'he pres uns dies "d'absència" i reflexió, una reflexió que ha consistit, precisament, en no pensar en res que no fos jo mateix en cada minut que he viscut. Per fer-ho he anat a caminar força, gairebé cada dia pel matí, a la tarda, repòs.
A partir d'avui em reintegro a la rutina més habitual i per això us explico la caminada del dia.
Procuro llevar-me aviat però sense pressa, per aprofitar la fresca del matí; portem un dies de maig força calents. Preparo la logística i vaig a afer el cafè de bar que tant m'agrada.
Tivissa, les 08:30. Surto pel camí de la Llena, drecera d'en Benet i la Tossa. Ha esta una bona pujada per una ruta no sempre ben definida. Al cim de la Tossa un vèrtex geodèsic i una panoràmica preciosa, fins i tot puc veure el castell de Miravet. És una meravella poder estar ara i aquí i veure tot el paisatge, el nostre paisatge català, la nostra terra que, alguns eixelebrats, intenten menystenir i fer passar com de segona categoria.
Estic molt content de ser català i de tenir el país que tinc (tot i Unió, C's algun altre innombrable) i també xiulo ben fort tot allò que em volen imposar en raó d'una victòria militar, d'un cop d'estat militar contra una legalitat democràtica. Ells sols tenen la raó de la força, nosaltres la raó de l'intel·ligència, de la veritat.
Bé, deixem certes coses a banda i baixem de la Tossa. M'allargo involuntàriament fins les Cabreres perquè el sender de baixada queda amagat i me l'empasso.
Un cop veig he fet marrada torno enrere i, ara sí, veig el sender de baixada. Preciós, una obaga d'alzines realment bonica. Desprès, un cop a baix, el camí ja esdevé més calent, sec i amb poc interès. Es gairebé migdia i el Sol, comença a pressionar, cal cobrir la closca i beure aigua.
En un revolt torno a tenir a la vista TIBISI i part de la Ribera d'Ebre i el Priorat a la vista, Serra d'Almos, Masroig, les dues Mores, García i....
Un dia ben iniciat que omple el meu esperit amb la satisfacció que em donen les muntanyes, els paisatges que puc reconèixer, les corbes de les serres, les taques dels pobles, les punxes dels cims més destacats. Un espai que sento meu perquè m'hi sento integrat.
Fa pocs dies una dona m'advertia del "perill" d'anar sol. No em faria res viure els meus darrers segons en un espai com aquest i que tardessin força temps a trobar-me, just el necessari per integrar-me en l'indret.
Pot haver-hi res millor?
 |
| CIM DE LA TOSSA (semblo cansat, oi?) |
 |
| vista des de la Tossa |
 |
| Una de les roques del migdia, l'obaga de les alzines passa per sota seu. |
 |
| obaga o aubaga de les alzines |
 |
| bancalada davant l'era de Monegret |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada