La Txell m’ha convidat a compartir
una estona de muntanya amb ella i això mai es refusable sobretot si, com avui,
s’afegeix la presència d’en José Luis Ordovás i d’en Jordi Buxonat, un parell
de mestres en temes de camins.
 |
| José Luis, Jordi i Txell |
Des d’Ascó la Txell ens guia per
pistes que ella ja coneix fins arribar al punt de sortida i inici de la feina.
La tasca és senzilla: senyalitzar un tram del camí de sant Jeroni, a la zona de
Montsant-Pas de l’Ase.
 |
| En Joan Josep preparant les eines |
En Joan Josep, el pare de la Txell
i que s’ha convertit en el seu fidel acompanyant d’ençà que s’ha jubilat porta
el poal amb la pintura i alguna eina; la Txell indica per on anar i comença a
posar la primera senyal. Mentrestant, en José Luis en Jordi i jo intercanviem
alguna opinió sobre les nostres experiències amb els camins i algun dels
nostres projectes. En Jordi està treballant en el mapa de camins de Cardó i
territoris veïns. Jo parlo una mica dels de la Baronia d’Escornalbou i en
Ordovás pot posar cullerada en tot perquè sembla hagi “patejat” tot Catalunya i
part de l’estranger i, a més, ho porta tot memoritzat.
La Txell va marcant on vol posar
cada senyal i manté sempre el seu criteri. Ella és qui, amb cinta de pintor,
marca el perfil de la senyal, que sigui sempre de la mida que cal, ni més
grossa ni més petita. I si cal esporgar un pi per pintar la senyal allí on ella
creu serà més visible, doncs l’esporga. És una màquina.
 |
| La Txell mirant acuradament que la marca tingui la mida reglamentària |
 |
| "l'ajudant" pintat el requadre que li ha marcat la filla |
 |
| "aquesta branca em sobra" |
 |
| "i aquesta, també" |
Aquest tram de camí era tot
perdut, colgat de bardisses, pins i altres herbes, desprès de passar-hi l’equip
netejador ha quedat com una autopista de muntanya, magnífic, ample i net; la
neteja permet veure l’antic traçat
delimitat, en algun tram, per un marge fossilitzat i una vora de pedra. Molt
bona feina la de recuperar-lo. Ara i brosta la Centaurus, i també trobem força vesc.
 |
| la centaurus |
 |
vesc
|
Desprès d’això anem a la zona de
la Devesa, on han posat unes escales de fusta per superar un grauet. Alguns
puristes preferiríem una corda o un cadenat si bé cal reconèixer que, d’aquesta
manera, serà més fàcil per al públic en general recórrer aquest camí.
Aquí en José Luis ens explica com
enllaçar amb la carena que tenim davant on, diu, hi ha el cim de l’àliga i d’allí
amb els camins de la Picossa i Mora. El que jo deia, porta el mapa de camins al
cap.
 |
| el mestre explicant per on s'ajunten els camins |
 |
| la Txell, una defensora dels camins tradicionals |
 |
| anem a veure si encara podem trobar un nou camí |
Ha estat un plaer compartir una
estona de camins amb aquesta gent, en una zona, per a mi, totalment desconeguda
i molt maca. Gràcies a quatre núvols que ens han protegit una mica del Sol i
ens han fet la caminada més suportable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada