VIATGES I CAMINADES

Pel primer dia dels meus 64 anys tenia pensat pujar a l’estimada serra de l’Argentera; un indret al que m’encanta anar i mirar....

Darrerament no hi he anat massa per motius diferents i la trobava a faltar. També volia anar a collir flor de sant Joan o Hypericum perforatum perquè ja he acabat tot “l’oli de cop” que tenia i em cal proveir-me’n i fer-ne per a alguna amistat molt especial.

Desprès de passar una mala nit per haver sopat massa ahir - un ja ha arribat a una edat en que el menjar poc es salut - m’he llevat, he fet un parell de cafès, i he anat a l’Argenter a deixar el cotxe.

Camino per la carretera i entro a la pista de les Segarreses que va pujant i pujant suament. És una pista de servei per mantenir les torres de conducció d’electricitat que passen per sota de la serra. Prenc la desviació que em permetrà seguir el corriol de la font dels Ermitans i..... AUXILI.!!!! Si no s’hi fa res, per nadal ja no hi haurà camí; fa massa temps que ningú es preocupa de mantenir obert aquest corriol i la vegetació l’està colgant. Com dic, per nadal ni els que els sabem serem capaços de seguir-lo.

De moment puc anar seguint-lo i faig cap al roquissar de sobre la font i, d’allí, enganxo amb el corriolet que puja a la serra vora el morral de Vilanova. Segueixo l’antic GR7 del que encara en queden marques tot i que poca gent hi passa. Avui tenim fort vent de mestral i els molins van a tot vent produint una energia “neta”. M’adono que les ombres de les aspes movent-se a tota velocitat passen per sobre meu i em produeixen un efecte estrany, per això he remarcat “neta”. Però potser es preferible això que una central nuclear, oi?

Baixo pel Trucafort, els Estrets, que fa pocs uns impresentables de manteniment de REE van mutilar i pel camí real.

L’Argentera, unes dues hores i mitja de caminar, una bossa amb flor i branques d’hipèric, una suadeta per pair el sopar d’ahir i cap a casa.

Una bona manera de començar un any.

O no?

A casa poso les flors i una mica de tija de la flor de sant Joan en oli pur d’oliva de la cooperativa dels pobles en un potet que deixaré entre 40 i 60 dies a sol i serena per obtenir “l’oli de cop” una meravella de líquid medicinal que soluciona els cops, les cremades i altres coses. Els peus plans, no.

Avui, com la majoria, ha estat, és i serà un dia fantàstic.