SAFARI PART 1

No sé quina idea teniu del que és un safari per Kènia o Tanzània, ara que n'he fet un us ho puc explicar baix el meu punt de vista.
Personalment ho tenia idealitzat: veuré molts animals, grans quantitats, gaudiré de l'espai, de l'entorn, seré allí. Pràcticament l'única cosa totalment certa és que he sigut allí. 
El meu fill em va dir: això del safari és com anar al zoològic amb la diferència de que ara seràs tu qui anirà dins una gàbia i els animals passejaran lliures. La va clavar.
La majoria d'animals que veus en un safari, zebres, impales, nyus, gazeles i altres herbívors similars no són perillosos i com que n'hi ha bastants arreu aviat perden el seu poder d'atracció. El problema està en que els perillossos, lleons, guepards i lleopards no els veus venir i els búfals i els elefants que sí veus son perillosos. Les hienes depén del moment. Per tan, podries baixar del cotxe a saludar una zebra o una gazela però no pots fer-ho perque potser és el dinar d'algun depredador i tu seràs al mig. I no corres tant com una zebra que pot intentar fugir. 
Amb tot el que he dit comprendreu que et passes una pila d'hores tancat dins un vehicle. Dret i amorrat a la barana que queda quan s'aixeca el sostre practicable. I si aneu quatre o cinc persones en el vehicle en el que n'hi caben set doncs no us caldrà barallar-vos per tenir un petit espai des del que fer les fotografies de la vostra vida.
A tot això cal afegir que els camins són de terra. A l'estació de pluges fangosos i de mal transitar i a l'estació seca - la que he fet jo - pols no en voldràs més, la teva i la dels centenars de vehicles que circulen per les pistes tots perseguint algún dels cinc grans. I per acabar amb els camins, plens de sots, desnivellats i i alguns llargs trams d'enllaç superfície arrugada, és a dir, vas iguals de sacsejat com un ou debatut per fer una truita.
Els cinc grans: elefant, lleó, lleopard, búfal i rinoceró, en l'ordre que més us agradi. Dels dos primers n'he vist bastants i en tota mena de situacions i moments en els tres dels quatr parcs visitats; búfals a Ngorongoro a vessar; de lleopard, un i de lluny al Serengueti i de rinoceró cap ni un. Un mena de substitut com pot ser el guepard, un al Serengueti i ja al final del tomb. 
Com que els xofers-guia viuen en gran part de les propines, de vegades hi ha acumulacions de vehicles cercant la millor posició perque els seus passatgers facin les fotografies. Al Ngorongoro vaig comptar quinze vehicles seguint el pas d'una parella de lleons - ell i ella - que caminaven per la pista, gairebé els vehicles s'empentaven. Denigrant.
També els trams d'enllaç entre parcs son llargs i per pistes com les que he descrit.
Així doncs, per anar de safari cal passar-se unes vuit o nou hores dalt del cotxe, menjar pols a doll, patir calor i fred, i acabar sacsejat com un batut de xocolata. I animals veure-ho, sobretot, els herbívors més comuns perque els altres fan la seva vida aliens a l'expectació que generen i que tu t'has gastat la pasta ler veure'ls precisament a ells. Es deixaran veure o no, de prop o de lluny i tu no hi pots fer res.
I queda parlar dels cotxes i dels allotjaments.
La majoria de cotxes son Toyota d'una vintena d'anys que havent de circular per aquestes pistes estan una mica atrotinats i alguns es trenquen a mig safari - el meu cas.
Si has escollit un safari baratet t'allotjaràs en un "camp site" - un camping. Habitualment tenen tres sales: cuina, menjador i lavabos.