AUSTRÀLIA

Arribo a la penúltima etapa del meu viatge. Soc a Sydney i surto a passejar. No sé perqué però m'agrada, m'hi sento bé, soc al centre, els carrers plens de gent de tota mena. És hivern però el sol escalfa de valent, molts anem d'estiu mentre al costat hi ha qui va amb botes, jersei, abric i bufanda. Alguns van menjant un entrepà o una pasta o amb el got de café. Barreja de races i nacionalitats, gent jove i gran, al vespre es veuen més estudiants que surten d'escola. Ningú es fixa en ningú.
Agafo el tren per anar Armidale. Seré a Austràlia però no veure cap dels seus llocs típics com Alice Springs, Uluru, Coral coast, etc. M'allotjaré a casa de la meva amiga Lisa, li dec visita. D'aquesta manera sabré com viuen els australians. De moment vaig en tren de manera que puc veure el seu paisatge. Tardem una bona estona en abandonar la capital i el seu contorn, temps que em passa volant conversant amb un noi electricista i músic.
El paisatge va canviant, ondulat, pla, amb bosc, més pelat. A partir de Mitland es comença a notar la sequera que pateix gran part d'Austràlia, l'herba seca, els arbres pelats, després sabré que hi ha un greu problema amb el bestiar de les granges. El company de seient baixa a Singleton i tinc millor accés a veure el camp. El sol es va ponent i dona una lluminositat especial, preciosa que em fa sentir estupendament bé. En un moment em poso a reflexionar i em pregunto qué faig aquí, per qué hi soc i acabo pensant que soc molt afortunat de poder fer el que faig. Aquests pensaments em fan somriure i sentir encara millor.
Armidale, la Lisa m'espera. Ara ja és gairebé fosc i poc puc veure. M'instal-lo i demà serà un altre dia.
Efectivament, primer voltem una mica per la ciutat. Vint-i-dos mil habitants, universitat. Tot de cases unifamiliars aïllades, no hi ha edificis. Carrers amples, llargs, tots els comerços es concetren al centre, en grans superfícies on hi ha de tot.
Anem a Inverell on viu un germà de la Lisa. Aquí no existeixen els convencionalismes de cada nostra, si ets un amic, pots entrar lliurement a casa meva, obrir la nevera, anar a lavabo sense preguntar, menjar-te el que trobis, casa seva és casa teva, però de veritat; tampoc esperis que es vesteixin o pentinin perque tu arribes, llibertat total, sense perdre les maneres ni el respecte.
Passem hores veient partits de rugby locals i ja al tard fem una mena de barbacoa i després conversem. Els explico el qué és Catalunya i les diferències amb els veïns i ampliem als polítics en general.
Ja fosc tornem a Armidale, una hora i mitja de carretera. Cal anar en compte perque de nit els cangurs  te'els pots trobar al davant del cotxe, o els bumpys.
Diumenge, dia de descans total, llegir, escriure, veure rugby 13 per TV i sortir una mica a voltar i comprar per dinar. Sí, és diumenge però tots els comerços obren de 8 a 8, supers, informàtica, mobles, roba, tot obert. Així és com em sembla a mi que hauria de ser arreu.
Com veieu, immersió total en un altre país, cultura, forma de viure. I continuo pensant que soc un home molt afortunat, molt. Experiències com la meva no estan a l'abast de moltes persones i menys a la meva edat.
Gràcies a la vida.