Dos dies de turisme per aquesta colònia francesa, la darrera que manté. Senzillament espectacular, m'encanta i us en recomano la visita tot i que no és fàcil venir-hi, cal passar per Austràlia o Nova Zelanda o també des de Los Angeles volar a Fiji i després Noumea, la capital de Nova Caledònia.
Es tracta d'un illa d'origen volcànic com la majoria de les del Pacífic. En aquesta aquest origen li ha donat un color de terra rogenc i carregat de ferro i altres minerals que li donen un aspecte molt particular i que a mi m'agrada molt.
Sols he pogut visitar el sud de l'illa, el que en diuen el Gran Sud en el que hi podem trobar un gran llac, el Yaté, d'uns 40kms2 i una zona protegida com la del Pic du Pin que vaig veure ahir i el Parc de la Riviere Bleue que he vist avui.
Ahir vaig recorrer la carretera que voreja la costa des de Noumea, Boulari i Plum, preciosa. L'illa té moltes badies que motiven que la mar estigui en calma, tingui un color blau intens i sigui transparent. Certament la sorra no és massa fina i hi ha algunes pedres però l'aspecte es encisador. Vaig passar-me un parell d'hores recorrent la costa i aturant-me a fer fotografies.
Vaig continuar fins Prony, un preciós poblet de costa, i ja d'allí la carretera em va endinsar a la muntanya. Espectacular. No hi ha grans alçades, tot es cobert de vegetació que s'alterna amb petits traços vermellosos de la terra, valls i aigua, molta aigua en rius i rierols. El punt culminant és el Pic du Pin que no passa dels 300 metres però dona la sensació d'alguns més. Hi ha un gran riu amb un salt d'aigua i una ruta botànica que et mostra algunes espécies endèmiques. Més endavant hi ha la zona de Netcha, tot plegat ajuntat amb diversos camins marcats per fer a peu o amb bicicleta. Per acabar la carretera et du al llac de Yaté el qual vorejare durant llargs quilòmetres tot tornant a la capital.
Avui he anat al Parc de la Riviere Bleue i abans m'he encantat tornant a veure una part de la costa que ahir no vaig veure. El parc té un camí que es pot fer en cotxe i molts d'altres que sols es poden fer a peu i que s'extenen per la part final del llac ja repetit.
En aquesta zona hi ha el CAGOU un ocell endèmic, de color blanc una mica més gros que un colom i que no he vist, com tampoc he vist d'altres animals que anomenen al prospecte. Badava amb el paisatge i amb la satisfacció de poder gaudir d'aquestes meravelles.
El llac estava una mica baix de nivell, som a l'estació seca i les plantes sense flors, som a l'hivern, tot i que a migdia i sota el sol fa calor, de manera que he suat la caminada.
Per mi, tot el que he vist és una meravella de paisatge, el verd vegetal contrastat amb el vermell de la terra, un vermell que arriba a ser negre segons com, les pistes, els camins, els rius, el llac, les muntanyes i les valls i el cel blau a sobre. No sé descriure-ho millor. Ell que sí sé es que probablement tornaré per completar la visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada