Amb l'Antonio no parlem ni de política ni de religió, sols d'ell i de l'escola. Ja sap que hi ha tribus que no envien els nens a l'escola, el govern no els obliga; als nostres ulls és un error però són ells qui han de decidir el que volen fer. A l'escola hi ha setze mestres dels quals nou reben un sou de l'estat, els altres del fons del col-legi del que diu s'autofinancia pel dia a dia.
També m'explica que l'àrea del volcà pertany als indígenes de la zona i que n'han fet un negoci que sols beneficia a alguns. Cal dir que l'entrada al volcà val 10.000 VAT (uns 78€) per dues hores de visita. Aquests diners se'els queden la gent d'allí i ningú sap ben bé on van a parar perque no es veuen inversions en infraestructures o serveis comunals, res.
En el meu cas, anar al volcà implicava pagar l'entrada més 10.000 VAT de transport. M'hi vaig negar. Potser va ser un error però no m'agrada pagar xifres desorbitades.
També vaig veure una altra escola, més pobra, amb els nens a terra i amb uns edificis més tipus barracó. És dels metodistes i té el suport d'Austràlia i el Japó. I l'hospital, senzill però net i ben organitzat, amb sales comunes per a les diferents necessitats.
Els vatuans en general vesteixen xancles o van descalços, això sí, si tenen fred es tapen el cos però no les cames ni els peus. Els de Tanna et saluden tots i fins i tot si et veuen caminant per la carretera s'aturen i et porten. Són calmosos, molt calmosos, no saben el que és l'estres, ni els interessa saber-ho.
Aquí, com a Fiji, hi ha dos mons, el del resort de blanquets amb diners i la resta que sols sobreviu. Potser per això qualsevol serveis que demanem els turistes o viatgers ens el fan pagar a preu d'or, per a ells els diners ens sobren.
Sigui com sigui Vanuatu val la pena, amb calma, amb temps. Hi trobarem llocs auténtics, quasi verges, amb pocs turistes. Això sí, o bé en resorts mínim 100€ nit o llocs locals amb serveis mínims, cabanes de palla i sense aigua calenta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada