DETALLS DE LES ANTÍPODES

Alguns detalls de l'illa nord de Nova Zelanda.
Gairebé imprescindible disposar de vehicle propi ja que no tot el que cal veure es fàcilment accesible a peu des de l'allotjament que tinguem. Hem de pensar que les ciutats neozelandeses (també les australianes) llevat de les capitals, són molt extenses perque tot són cases unifamiliars aïllades amb jardí de manera que quan surts dels quatre carrers que conformen el centre tot són llargues avingudes sense res més que cases i més cases. Els restaurants, bars, cafés, supers i botigues solen estar agrupats al centre, per això els locals van sempre amb el cotxe al cul i sols algunes poblacions disposen d'un xarxa de busos que a nosaltres, forasters, se'ns fa difícil usar.
Les dues poblacions que he visitat, Rotorua i Taupo. Rotorua té dos parcs principals Wai-O-Tapu i Waimangu. Per mi millor el primer però tampoc em deixaria perdre el segon. Estan situatsa uns 30 quilòmetres de la ciutat, per tan, o pagues les ganes d'un tour o vas amb em reu cotxe quan i com vols. També hi ha d'altres llacs i racons poc visitats preciosos als que no hi van tours, es a dir, sense vehicle propi no hi pots anar. O pots provar de fer auto stop com una parella de Hong Khong que he conegut.
Taupo, jo no m'hi aturaria i aniria directament a Turangi, més al sud on es concentren els bons treks,  curts, mitjans i llargs com el de Tongariro. A Taupo hi ha atraccions prefabricades com el bungy o salt al buit i activitats d'aigua al llac.
Auckland, la capital del país, sense cap interés, prefereixo Christchurch, a l'illa sud, tot i que tampoc té gran cosa espectacular. La diferència entre les dues illes és que a la nord pots veure tot l'espectacle que ofereix el poder de la terra, els geisers, les fumeres, les aigues calentes, el sofre, els clots amb fang bullent al fons, un seguit de manifestacions de que sota la crosta de terra que trepitgem hi ha un poder immens i no dominable que ens pot fer miques en un segon.
L'illa sud és més plàcida i muntanyenca amb em seu punt màxim, l'Aoraki o Mount Cook, de 3764 metres i amb neu perpétua.
Un altre detall, millor portar diners en efectiu a la butxaca i anar canviant. Els ATM generen comissions que encareixen el viatge i beneficien als bancs i no cal, oi?.
Quan aneu a canviar mireu bé els panells. En aquesta zona acostumen a posar el canvi a l'inrevés. Heu de cercar sempre la columna BUY NOTE o bé WE BUY i en aquesta, fixeu-vos que no totes les oficines tenen el mateix preu. Heu de buscar aquella que el tingui més baix. Per què? Fàcil, com més baix és vol dir que has de donar menys euros per un dólar neozelandés o australià.
Feu el càlcul entre 0,6021 i 0,5985. Pel primer us donaran 1,66 dólars i amb el segon 1,67 (*). Evidentment per 1€ no paga la pena, però per 100 o més sí. I ja sabeu, de mica en mica s'omple la pica. Ah! Pregunteu sempre abans si hi ha comissions o no.
Segur que em deixo coses, si voleu, pregunteu.

(*) cal dividir 1 entre el canvi publicat.