El vol va ser molt agradable, sobretot perqué anava en "bussines" ple d'atencions. Arribada, trasllat a la ciutat, allotjament en una casa particular - sistema Airbnb - i a dormir.
El matí següent, avui, he anat a veure la ciutat. Res de res. En realitat Noumea és un extens conjunt de barris que s'allarga bastants quilòmetres, el centre és totalment insuls, no hi ha res a destacar. Únicament la plaça central que té quatre noms, Olry, Marne, Courbet i Feillet, més avall el port de iots ple a vessar. La ciutat és totalment europea, hi ha de tot, el trànsit és ordenat, calmat, respectuós i silenciós, ningú toca la botzina.
La gent va del blanc total al fosc amb cabell rinxolat espés. He vist pocs xinesos tot i que molts cartells estàn en xinés. Veig molta gent al carrer que ni fa res i amb aspecte de no tenir ni ofici ni benefici ni lloc on viure.
Pregunto a una dona que en pensa d'obtenir la independència de França en el referèndum del proper quatre de novembre. Diu que no que l'illa no té una economia que permeti la seva viabilitat, que hi ha molt d'atur perque no hi ha feina i que, actualment, moltes coses es sostenen gràcies a l'ajut francés.
Veus, penso jo, aquells que la podem pagar no la podem tenir, i els que no la poden pagar probablement l'obtindran la independència. Aquest món no va bé.
Dimarts, 7 d'agost.
La mestressa de la casa on m'allotjo és francesa de naixement (Estrasburg) i emigrada a Nova Caledònia per vocació. Hem parlat de l'estat del país i del proper referèndum d'independència. Segons ella no està clar que guanyi el SI, a l'illa hi ha barreja de gent, els indígenes que majoritariament la volen i els caledonians no indígenes o fills i nets de no indígenes que no saben o bé directament no la volen.
Explica que Caledònia, els indígenes, tenen un estil de vida diferent, no estàn enganxats a la modernitat, a la pressa, diuen que amb poc poden viure i en tenen suficient. Diu l'Emmanuella que a les empreses estrangeres els és molt difícil funcionar, trobar gent competent i compromesa, que sempre es troben amb protestes i reclamacions. Afegeix que aquesta gent són "incorruptibles", accepten els diners però després continuen amb la seva dèria. Cita que una fabrica va fer un vessament d'àcid en un riu, com a conseqüència, els empleats van fer vaga i tota la població de la zona va bloquejar l'empresa mentre decidien si la feien tancar o no.
Els naturals tenen dret a unes zones de territori en els quals ningú els pot tocar, allí són amos i senyors i es regeixen pels seus costums. Actualment la policia, francesa, fa molt poques accions contra delictes evidents amb autors identificats, amb l'únic motiu de no donar als independentistes arguments per fer-se els victimes.
Tot plegat una situació difícil en la que també hi juga la geoestrategia política. França potser forçaria per la independència per lliurar-se de la càrrega que li representa. Els USA sembla pressionen la metròpoli en sentit contrari per continuar essent un fre per a l'expansió xinesa.
L'única cosa certa és que Nova Caledònia no es pot auto mantenir ella mateixa en un món globalitzat i competitiu. Això sí, potser podria ser un paradís turístic per veure coses simples. El que no sé és qué passaria amb totes les infraestructures que tenen ara, carrers, carreteres, ponts, autovies, aeroports, ports. I els serveis, educació, sanitat, serveis socials, policia ...
A partir del 4 de novembre, la primera resposta. Cinc anys després la definitiva.
Demà parlaré del paisatge. Avanço que és una meravella, qui pugui que vingui.
Dimarts, 7 d'agost.
La mestressa de la casa on m'allotjo és francesa de naixement (Estrasburg) i emigrada a Nova Caledònia per vocació. Hem parlat de l'estat del país i del proper referèndum d'independència. Segons ella no està clar que guanyi el SI, a l'illa hi ha barreja de gent, els indígenes que majoritariament la volen i els caledonians no indígenes o fills i nets de no indígenes que no saben o bé directament no la volen.
Explica que Caledònia, els indígenes, tenen un estil de vida diferent, no estàn enganxats a la modernitat, a la pressa, diuen que amb poc poden viure i en tenen suficient. Diu l'Emmanuella que a les empreses estrangeres els és molt difícil funcionar, trobar gent competent i compromesa, que sempre es troben amb protestes i reclamacions. Afegeix que aquesta gent són "incorruptibles", accepten els diners però després continuen amb la seva dèria. Cita que una fabrica va fer un vessament d'àcid en un riu, com a conseqüència, els empleats van fer vaga i tota la població de la zona va bloquejar l'empresa mentre decidien si la feien tancar o no.
Els naturals tenen dret a unes zones de territori en els quals ningú els pot tocar, allí són amos i senyors i es regeixen pels seus costums. Actualment la policia, francesa, fa molt poques accions contra delictes evidents amb autors identificats, amb l'únic motiu de no donar als independentistes arguments per fer-se els victimes.
Tot plegat una situació difícil en la que també hi juga la geoestrategia política. França potser forçaria per la independència per lliurar-se de la càrrega que li representa. Els USA sembla pressionen la metròpoli en sentit contrari per continuar essent un fre per a l'expansió xinesa.
L'única cosa certa és que Nova Caledònia no es pot auto mantenir ella mateixa en un món globalitzat i competitiu. Això sí, potser podria ser un paradís turístic per veure coses simples. El que no sé és qué passaria amb totes les infraestructures que tenen ara, carrers, carreteres, ponts, autovies, aeroports, ports. I els serveis, educació, sanitat, serveis socials, policia ...
A partir del 4 de novembre, la primera resposta. Cinc anys després la definitiva.
Demà parlaré del paisatge. Avanço que és una meravella, qui pugui que vingui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada