CANADÀ 1

Després de l'experiéncia africana paso a un continent més semblant als meus costums. No explico el desplaçament des de Malawi fins Vancouver però us podeu imaginar que no va ser ni descansat ni fàcil malgrat no va haver-hi retards importants i no em van perdre la maleta.
A Vancouver m'espera la Mimi, la dona que lloga habitacions a través d'airbnb, un luxe.
L'endemà recullo el cotxe de lloguer; per sort m'han apujat de categoria i em donen un Jeep Cheroke automàtic i amb navegador, i aquí rau la meva sort, gràcies a aquest aparell no tinc problemes per sortir de la ciutat direcció les muntanyes Rocalloses o Rocky Mountains.
Des de Vancouver fins Chilliwack és una autopista de doble carrer per banda amb trànsit dens, poso el pilot automàtic a la velocitat permesa en cada moment. Aviat m'adono que gairebé ningú respecta els límits de velocitat i, discretament i sense passar-me, m'hi apunto.
Després de Chilliwack els dos carrers es redueixen a un, el trànsit baixa considerablement i m'apunto a la técnica d'incrementar la velocitat a discreció.
A 25 kms de Merrit, lloc de destí, una cua llarguíssima i tots aturats, l'efecte tafaner per un accident. Gràcies al navegador trobo l'hotel facilment. És un establiment dels que surten a les pel-lícules americanes, un gran pati amb habitacions a tot el voltant i lloc per deixar el cotxe just a la porta. Un recepcionista rar que cobra, et dona la clau i adeu.
Menjar ho faig també en un establiment típic, amb cambreres que no paren de correr atenent la clientela que arriba, menja i marxa i al seu lloc un altre.
La següent etapa és Valemount, també un lloc típic però ja de muntanya, de neu, de fred. Aquí començo a intuir les Rocky, a la vora puc veure cims amb neu. Mig recuperat del jet lag em llevo molt aviat i esmorzo en una pastisseria d'un suïs alemany. Collons, més que un esmorzar ha estat un esmorzar i un dinar tot junt. Intento anar a caminar per algun lloc i no el trobo. El que si apareix davant del cotxe és un os al qual tinc temps de fer un parell de fotografies.
Marxo a Jasper capital del parc nacional del mateix nom. Per entrar has de pagar, en el meu cas una persona i un dia 9,80 dolars canadà, uns 6,5 euros. La ciutat és turística total i tots els locals estan destinats al turisme. La part positva es que caminant tens una pila de recorreguts per fer, o bé amb bicicleta o també pots deixar el cotxe en algun punt i amplies el ventall de rutes.
Abans de Jasper passes als peus del Robson. Espectacular. Una piràmide de pedra mig coberta de neu que et planta cara. Si no erro és el punt més alt de les Rocky amb quasi quatre mil metres.
No ho explicaré tot perqué no és el lloc i no acabaria. Sí comento que vaig voler anar a Maligne Canyon pensant seria una carretera estreta i revirada. Res de res. Efectivament és una gorja, amb una carretera a un costat i un riu ferèstec a l'altra però en absolut és estret i angoixant. I ara sí que m'he d'explicar.
Els catalans tenim un país petit en el que tot ho medim en metres. Canadà és un país grandiós en el que tot es medeix en quilòmetres. Aquí tot va a l'engrós. Les carreteres són més amples, les corbes més obertes, les rectes infinites. Els camions trailer afegeixen un remolc, les caravanes són especials i monstruoses, la majoria de cotxes són 4x4 però dels grans. Tot, absolutament tot, és fora mida, una mica incomprensible per la meva ment catalana acostumada al meu país.