CANADÀ 3

Avui dijous 19 de juliol des de Lake Louis.
Ahir a la tarda una tempesta estiuenca, com les del nostre Pirineu. Hahahahaha ... !
Volia anar a caminar de totes totes. Viatjar va molt bé però si et descuides les cames s'adormen i no em canvé. Primer m'espero al costat de la via del tren per veure passar un comboi. M'agraden els trens i sempre que puc els fotografio. A Canadà el comboi més curt fa un quilòmetre i d'altres un quilòmetre i mig, quasi diria que veure'ls passar es avorrit. Solen anar guiats per dues locomotores i una a la cua, o bé tres en cap. He vist un parell de combois que duien la locomotora auxiliar al mig.
Després començo el camí per pujar al llac que dona nom al lloc. Uns quatre quilòmetres en pujada, sort que és aviat i no fa calor. La ruta, pel mig del bosc, al costat del riu i sol, qué més puc demanar? Però quan arribo a dalt ja hi ha centenars de cotxes i milers de turistes.
M'estic una estona contemplant l'espectacle natural i intento retornar per una ruta diferent. Avui no estic per prendre riscos i desisteixo de seguir traces por trepitjades de manera que retorno per on he vingut però amb una variant. Quan hi soc arriba un núvol de pluja, merda, la llei de Murphy. A part de la menaça d'aigua o potser per això els mosquits abunden i en massacren, en piquen arreu i constantment tot i el caminar ràpid que duc.
Cinc cents metres abans d'arribar plou i cau pedreta, arribo a l'hotel justet. Dutxa, escriure i dinar.
A la tarda vaig al centre comercial - Lake Louis sols és això - i em compro una samarreta que em va agradar molt i desisteixo de més capricis.
Si veniu a les Rocalloses porteu força repelent de mosquits, ara que el millor, és anar ben tapat amb roba gruixuda, la fina també la trespassen. I roba d'aigua, en qualsevol moment pot caure un ruixat, avui, per exemple, n'han caigut d'altres a la tarda i ara, al capvespre, sembla que vulgui aclarir una mica.