ZANZIBAR

Sembla que si vas a Tanzània i no visites l'illa de Zanzibar, et deixes alguna cosa important. Si ho és o no, no ho decidiré jo. El que sí dic es que arribar a Stone City i passejar pels seus carrers, pels carrers dels indígenes, no els turístics és un impacte molt fort.
Potser es que venia mentalitzat per un llibre d'en Jordi Esteva "los arabes del mar" en el que descriu l'illa com un lloc meravellós i amb una olor i fragància d'especies que jo no he trobat.
Quan arribes a port ja en veus la diferència, és més pobre que el continent. Quan surts del port continues veient diferències, carrers en molt mal estat, tolls d'aigua bruta arreu, brossa, gent sense feina, cotxes, motos, bicicletes, carretons, caos circulatori tot i que no hi ha nervis ni baralles.
Olors, les humanes, les de brossa, aigua estancada, pols. Els edificis són tots vells, més que vells, rònecs, lletjos. Els carrers estrets i cap de recte. S'hi veu pobressa i misèria. El centre de "matatus" també molt pobre. Potser es que sense pensar-hi m'he endinsat en el barri dels autèntics indígenes i no en el turístic. No ho sé, el cas és que m'ha impactat molt, molt.
L'hotel on estic respon a tot el que he dit, però net i habitable. És una casa antiga de tres pisos adaptada a hotel. Escales i barana de fusta, mobles antics, llums antics, portes gravades, llits alts, tot, tot a l'estil del que els llibres diuen era el de Zanzibar cosa que m'agrada, té el seu encant.
A la tarda vaiga petar a la zona més turística, no és que millori massa però sí que és diferent, una mica, mica més endreçat, principalment perque hi ha botigues i alguna terassa, menys trànsit i més turistes de color blanc.
Pel matí quan passejava per la zona popular pensava, ostres Jordi, tu sol, blanquet, en mig de tanta negror, que coi hi fas? I m'adono que soc especial i afortunat. Per què els turistes no van als llocs dels naturals del país? Per què els trobes a tots als mateixos llocs? Són turistes, no viatgers, no estan interessats en el lloc que visiten, únicament volen acumular fotografies que ràpidament passaran a l'oblit.
Avui m'he assabentat que també Zanzibar vols independitzar-se de Tanzània i molts dels locals amb qui he parlat coneixen el problema català el qual veuen similar al seu.
Bé, demà aniré a veure micos, com si no n'hagués vist prou al safari, però aquests són especials.