Vancouver en realitat és una ciutat petita envoltada d'altres ciutats com Richmond i Burnaby que la fan semblar més gran i que despisten als viatgers que no aprofondeixen prou en el treball de camp abans de venir-hi.
A l'anterior entrada feia uns suggerimets per aquells qui vulgueu visitar Canadà. Ara en faig per si voleu visitar Vancouver. Quan busqueu allotjament mireu de trobar-lo al lloc denominat propiament Vancouver i si no podeu a Richmond. No aneu a cap altre barri en el qual quedareu aillats, lluny dels centres comercials si us voleu fer el menjar i lluny de qualsevol centre d'atracció, de manera que o bé teniu cotxe, amb el problema afegit de l'aparcament - de pagament, es clar - i haver de conduir per una ciutat desconeguda o bé taxi.
Burnaby sols té parcs, grans i macos. Vancouver té poca cosa, el més visitat és tota la cornisa que dona al mar, espectacular per les dimensions, com tot a Canadà.
Vancouver és una ciutat oriental, vull dir que el que més veus són cares orientals, xinesos, vietnamites, cambodjans i similars, a part dels indis que habitualment condueixen els taxis. Vestits àrabs, escassos, negres pocs. Amb tot això es conforma una ciutat multiracial en la que tothom té oportunitats i en la que sols compta la pròpia disposicióni ganes de treballar, ningú mira malament ningú, no es veuen actituts o gestos xenòfobs, ni creus gammades, ni indicatius de cap primacia blanca o anglosaxona. Res de res. Segur que deu haver-hi algún problema puntual o soterrat localment, però en general es respira convivència i ganes d'anar endavant.
Dit d'altra manera, igual, igual que a Catalunya i al seu país veí.
Després de nou setmanes de ser fora i de seguir les noticies de casa de molt lluny i poc sovint, saber el que ha passat darrerament i veure com es viu a Canadà i saber com es viu a Nova Zelanda, tinc mllt poques ganes de tornar. A la puta pell de brau tornen els franquistes i la repressió serà brutal. El gran éxit del "procés" ha estat despertar el parc juràssic que sempre ha sigut españa i ara tots tenen un argument per retallar llibertats i autonomies, ha tornat el llop, diuen, hem d'aturarels "nacionalismes" diferents dels nacionalisme español. I tot el poble español, incult i necessitat d'espectacles i crides bàrbares s'hi apunta. Fins i tot els jutges s'han ajuntat a la bogeria persecutòria.
No tinc ganes de viure en un lloc així, prefereixo emigrar i mirar de començar una altra vida en un lloc on pugui dir amb orgull que soc català i que em cago en haver de dur un passaport d'una nació opressora, dictatorial i retrògrada.
Em sap greu per tots aquells que no podeu escollir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada