FIJI

Les illes del Pacífic són un somni per a molts, entre ells jo. Per aquest motiu les vaig incloure en aquest viatge i ara em trobo a les darreres hores de la meva estada a l'illa més gran de les Fiji.
Vaig arribar des de Vancouver amb escala a Los Angeles i amb un vol precisament de la Fiji airlines. L'avió correcte, com tots, les hosteses amb una gran flor a l'orella que potser els és incòmode i amb poques gabes de treballar, la seva atenció durant el vol la vaig trobar escasa, deficient.
Entre el passatge l'equip de rugby a set de Fiji i molta gent amb trets de per allí, grassos, molt grassos. Durant el vol et passen anuncis de les meravelles que trobaras a les illes i se't fa la boca aigua.
L'aeroport de Fiji es coquetó i molt descobert. Un grup de músics a la sala de control de passaports en la que et fan unes preguntes exagerades. Sembla un país super controlat, com els antics comunistes.
Em recull el propietari de l'allotjament i anem a Sigatoka, ciutat en la que residiré uns dies. La primera sorpresa és el camp que veig, en gran part plantat de canya de sucre. I cabanes, cases senzilles. Són les vuit del matí i la gent va a treballar i els nois a col-legi per això m'adono de la senzillesa de vestits que porten.
Sigatoka és un petit nucli urbà que deixem enrere per arribar a la casa on m'allotjo situada en un turonet des del que no veig el mar. Després de 12 hores tancat a l'avió i mal dormit decideixo baixar al poble. Quatre carrers plens de gent i de cotxes, tots en corba, botigues més aviat pobres i restaurants que no m'inspiren massa confiança. 
Un mercat popular amb alguns fruits o vegetals que no he vist mai, plàtans curts però gruixuts com el braç i una verdura que no sé descriure ni el nom. Em volen vendre souvenirs però avui no serà.
A la tarda vaig a la platja i segona sorpresa, les anunciades aigües clares i transparents són de color terra en una platja de sorra gruixuda i amb força restes marines.
On és el Fiji paradisiac anunciat?
L'endemà vaig a un espai de dunes magnífiques, primer em toca pujar-les, a dalt les puc anar caminant a tot el seu llarg i també baixar a la platja. La mar està revoltada i no em banyo. La platja és llarguíssima i sols veig tres persones més a gran distància. És plena de troncs d'arbres que la mar ha anat acumulant, la sorra és més fina però fosca. Però l'espai és magnífic i el gaudeixo.
A la tarda torno a la platja veina, l'aigua avui és més clara i caminar per la seva vora es agradable.
El dia següent vaig a veure un salts d'aigua en miniatura i un poble fijià auténtic situat dalt la muntanya. Encara conserva la casa comunal - Bura -tot i que ruïnosa. Les cases son del mateix tipus, una gran sala en la que a cada cantó hi ha algun espai, cuina, estar, dormir i escassos mobles. Cases fetes de fusta i llauna, moltes amb cortines en lloc de portes i finestres. No hi ha aigua corrent ni per suposat clavegueres. Els nens petits, les gallianes i els porcs corren lliures. Això sí tenen electricitat i he vist una rentadora que deu ser comunal. Un parell d'homes grans i tres o quatre dones d'edat indefinida, amb vestits vells i aparentment bruts. 
A la tarda torno a anar a la platja veina i em trobo amb en Rajan, un jove periodista que m'acompanya per un camí a un punt on podem veure les dues badies, la que ja en venim a la seguent, separades per un cap rocós i per la que Arribaria a les dunes. És l'hora de la posta de sol i la vista és espectacular. 
Amb en Rajan, que ha voltat món coincidim que hi ha dos Fiji, el del resorts plens de blanquets amb diners per gastar amb collonases mclm el submarinisme i altres coses i el Fiji real de moltes persones que viuen amb poca cosa, jo he vist més aquest segon i n'estic molt satisfet, per mi, aixòés viatjar.
Espero que demà Vanuatu, em doni la mateixa oportunitat.