SAFARI PART 2

M'havia quedat parlant dels cotxes i dels campings. Això de fer un blog a estones amb l'iPad és una conya per a individus malaptes com jo.
Dels cotxes ja n'he dit prou. Els camping són això, tendes de campanya que munten els ajudants, un matalasset d'espuma de cinc centímetres, un coixí i un sac de dormir, tot això lògicament ves a saber quants cops usat i si després veus com ho transporten entendras que d'higiene poca. Però no ens amarguem per això, hi fa molta gent i ningú mor per aquesta causa.
Els lavabos ... qui tingui manies que vagi a un lodge i pagui. Aquells que hem anat sovint als refugis de muntanya o que ja duem anys voltant pel món no ens espantem i, si cal, dutxa freda i endavant.
A les cuines no hi entreu, brutes no són però netes tampoc.
El cotxe en condueix un home que també fa de guia. Treballa "free lance" per la companyia que el contracti i per això ha de ser amable, per obtenir bons comentaris de cara a les empreses i per obtenir una bona propina dels turistes quan acabi el safari - entre 5 i 10 dolars per persona i dia. Parlen bon anglés i han hagut d'estudiar tres anys per poder fer aquesta feina.
També portem un cuiner que malgrat les condicions, fa meravelles i que també ha d'esforçar-se en ser amable per mantenir la feina i obtenir una bona propina.
I ara anem al safari. He estat al Tarangire, Serengueti, Ngrongoro i Manyara. Recomano els dos primers. Ngorongoro és un crater on hi ha molts búfals i una mica de la resta. Manyara és absolutament diferent, amb molta arbres i vegetació de manera que per veure els lleons trepadors i altres besties és molt difícil. En canvi Tarangire i Serengueti son plans, sabana i de lluny els veus. 
Cal tenir sort també. El cotxe no pot sortir de la pista i cal que els animals que tu vols veure i de la manera que els vols veure estigui al costat del camí; sols que siguin 25 metres lluny la fotografia ja no serà tan espectacular, no podràs admirar els grans ullals del lleó, o el menut nadó d'elefant nascut fa dos dies. I els animals van a la seva, no tenen propina ni res, passen olímpicament de tu, de manera que, com m'ha passat a mi, pots voltar pel Serengueti durant vuit hores i veure un sol lleopard a vuitanta metres de distànciai entre les herbes, o un sol guepard rodejat de dotze cotxes.
Malgrat tot fer un safari és una gran experiència que m'alegro d'haver fet i que he gaudit molt i molt. Penso que un de sis dies és suficient perque els animals són iguals sempre en tots els parcs. He tingut la sort de bons companys de safari, bons professionals, bon temps i he pogut fer algunes fotografies impagables per a mi.
Com dic sempre, soc un home afortunat, molt agraït a la vida que ha tingut i que té