Intentaré no
volar mai mes amb Ryanair, no m’agradaven abans de fer-ho i m’agraden menys ara
que he volat en un dels seus avions. Un tarda de calor i l’aeroport de
Barcelona, ple de persones amb diferents destinacions, entre elles Berlin i la
final de la Copa d’Europa, sense aire
condicionat a la zona de l’esmentada companyia ha estat difícil.
Del vol res a
comentar a banda d’una estona de sacseig per les restes d’una tempesta just al
anar a aterrar i que, per a aquesta companyia, Ryanair, no hi ha ni finger ni
escales autoportades, res, el propi avió desplega la seva per una única porta
i, caminant, cap a la terminal.
L’aeroport en
aquesta hora, les 11 de la nit, sembla desert. Fàcilment arribem a l’estació de
tren del propi aeroport on amb molta freqüència passen trens que et deixen al
centre de Brusel·les en 20 minuts. Baixant del tren sortim al carrer i decidim
usar un taxi, la ciutat no sembla tenir gaire vida i no tenim el més mínim
sentit de l’orientació suficient com per trobar l’hotel.
El taxista
comença a voltar i trencar per carrers i penso ens està prenent el pèl quan, de
sobte, enfila cul arrere un carreró amb prostitutes a les voreres. Quan s’atura
diu: “voilà, c’est l’hotel” i ens quedem sorpresos pensant on ens haurem posat
gràcies a fer la reserva per internet. Hotel THEATRE, el podem recomanar, bonic, net i tranquil; i
les senyores del carrer no fan cap nosa ni espectacle, fins i tot ens saluden
educadament els dies que estarem per aquí.
Dissabte, avui
anem a GANT. Volem anar caminant a l’estació i fem una mica de perduda per la
ciutat, sort que preguntant s’arriba a Roma. L’estació és plena de gom a gom,
cosa que ens sorprèn molt. El tren a Gant és molt llarg i va ple a vessar, amb
gent dreta o asseguda als passadissos. A Gant Saint Pierre fem el canvi de tren
i arribem al centre històric. El primer que trobem es el riu Leie i Portus
Ganda, amb un seguir de gavarres ancorades i, una d’elles, convertida en hotel.
A partir d’aquí ens passegem pels carrers i veiem tots els monuments i edificis
de la ciutat, Catedral de sant Bavon, Església de sant Nicolau, el campanari
municipal, el Castell, ponts, palaus, canals, bars, botigues, xocolateries,
places.... Acabem asseguts en una butaca d’un bar amb terrassa bevent una
cervesa; aquí a Bèlgica has de beure cervesa contínuament si vols arribar a
conèixer una mica les més de dues mil i escaig marques que pots trobar.
Com que
nosaltres no son d’aquells qui es passen el dia voltant i veient fins el darrer
racó decidim que ja en tenim prou i emprenem el camí de tornada. Arribats a
Brusel·les volem tastar els famosos musclos (moules) i les patates fregides
(frites). La veritat es que o bé no hem encertat el lloc, o be agafa nom i
posat a jaure. Cert que estem al centre i tot es ple de turistes i visitants, o
sigui com el port de Cambrils, tot per als guiris, res autèntic. Donem una
volta per la capital del país i a descansar.
Al vespre el
Barça juga la final de la Copa d’Europa, jo no me la vull perdre i l’Isabel no
em vol deixar. Primer sopem al Metropol, un petit luxe en un restaurant decorat
tipus rococó però elegant amb cambrers vestits amb un davantal fins els peus.
Desprès anem al bar del Hassan, un turc de molts llocs que no vol definir. Quan
empata la Juve un amic del Hassan intenta fotrem cridant a favor de l’equip
italià, desprès soc jo qui també crido quan el Barça fa els seus gols; al final
tot acaba amb unes rialles.
Diumenge,
BRUGGES. Tornem a agafar el tren que, avui, no va tant ple per bé que quasi. A
Brugges hi entres des de l’estació de tren per una gran avinguda per a cotxes
vorejada per un més ampli espai arbrat per a vianants; de sobte et trobes la
ciutat antiga i comences a trobar monuments i canals. Perseguim una torre
punxeguda que veiem en una cruïlla i sentim un carilló, ens deixem guiar pel
seu so i arribem a una preciosa plaça. La veritat es que no sabem ben bé què hem vist i què no i poc ens
importa, passegem, caminem, recorrem carrers, veiem monuments, botigues i gent
i més gent. La ciutat, el seu centre, no deix de ser un lloc turístic ple de
turistes i els establiments es repeteixen aquí com ahir a GANT o al centre de
Brusel·les, xocolateries, wafles, frites, souvenirs i poca cosa més; cert que a
Brugges trobem alguna botiga de robes treballades amb puntetes i dues de
joguets miniatura aptes per decorar arbres de nadal o coses similars però, en
general, tot es repeteix, aquí i arreu del món.
A migdia ens
asseiem en una terrassa sobre un canal i bevem una cervesa diferent de les que
hem begut fins ara; ens agraden totes, afruitades, amargues, torrades, fosques,
clares, semblants a vi rosat espumant, la varietat és molta i no tenim prou
temps com per provar-les totes. Ja ens agradaria.
Tornem a
Brusel·les i a l’hotel. Aquest cop no ens perdem. Al vespre anem a sopar. Notem
que a la majoria d’establiments comercials els dependents son molt amables i
educats, et saluden a l’entrar, al marxar, et parlen correctament i parlen més
d’un idioma correctament. I no passa sols als llocs presumptament selectes,
passa a tots.
La meva
observació personal es que a Catalunya tenim un nivell de serveis i d’infraestructures
similar quan el nivell de vida nostre és més baix, però l’educació general la
tenim més baixa, la atenció que rebem en els comerços catalans, petits o grans,
és molt baixa i predomina el castellà com a única llengua; aquí a tots el
comerços parlen francès, flamenc i anglès i sempre, sempre et saluden al entrar
i al marxar, ja sigui una gran cadena o una botiga petita.
Ens ve a la
memòria el poema d’Espriu
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n
nord enllà
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç
Però suposem que
tot te una cara i una creu així que continuarem estimant bojament la nostra
terra i seguirem viatjant per aprendre, per saber una mica més, per mantenir
obertes les nostres ments i, sobretot, per no pensar ni un segon que som el
melic del món
Dilluns. Avui
toca tornar a casa, fem la darrera passejada per la capital belga mentre es desvetlla
i prepara per una nova jornada laboral i turística i admirem per últim cop alguns
del seus edificis i monuments.
El vol de tornada
es força plaent fins arribar a Barcelona on som ben sacsejats abans d’aterrar.
Cotxe, autopista i a casa altre cop esperant la propera sortida.
Lamento no donar
dades tècniques sobre el viatge, allotjaments, horaris de busos, trens, detall
sobre monuments i altres coses que trobes en d’altres blogs de viatge. No és
aquesta la meva finalitat; viatjo per veure món, conèixer persones, veure les diferències
amb el meu país, per aprendre, per
mantenir la meva ment oberta, per valorar més el lloc on visc, els avantatges
que tinc, per valorar la meva pròpia vida i donar gràcies de poder viure-la.
I en aquest cas
concret, viatjo per la companyia, per la seva rialla, per la seva mirada, per
la seva dolçor, perquè em plau compartir el seu temps, que em faci part de la
seva vida.
Soc un home de
sort.
