diumenge, 29 de març de 2015

Avui he fet sortida amb la gent del Prat; sempre va bé anar amb grups diferents ja que et permet conèixer indrets que sovint no visites.
Sortim de Pratdip pel camí de la Dòvia que passa per davant de la "capelleta" de sant Isidre (cutre amb ganes). Ens enfilem direcció el coll del Marqués on esmorzem. En total anem unes 100 persones i per això la corrua s'allarga força. Vora aquest coll podem veure un pou d'aigua i un avenc.
Baixem al clot de l'Antxera i visitem la caseta del ca la Llana, per estrany que sembli, conreat fins no fa tants anys. Sortim pel congost dels Estrets i poc desprès continuem per la sèquia del Marian. Hem de fer-nos càrrec del que significava fer aquesta mena d'obres per regar trossos perduts en mig d'aquestes muntanyes. 
Arribem a la cova del Marian, on hi van viure el Marian, la seva dona i 7 fills. Es troba a l'empara d'una gran balma de la que ara gaudeixen els escaladors. La casa tenia també un forn per fer pa (suposem)
Baixem al Llastres i seguirem durant una bona estona. Tot i les darreres pluges no baixa aigua. Ens hem d'enfilar per alguns dels salts que l'aigua fa entre les roques però sense problemes. 
Arribant ja al final ens fan veure la niuada d'un'àliga marcera (o culebrera) i escoltem els crits dels pollets.
Continuem Llastres amunt fins trobar la desviació que ens puja al collet del Pouet, passem pel coll inferior del Pressó, baixem al pla del Fideu i, per pista, arribem en pocs minuts a l'ermita de santa Marina.
En resum, una bona caminada i ben muntat pels amics de Pratdip que han recuperat força trams de camins d'avui i d'altres racons de la serra de LLaberia.

aqui teniu l'enllaç pel track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=9198703  


esmorzant al coll del Marquès

caseta del Marian

impressionant paret de la balma del Marian

forn de pa a la caseta del Marian

salts d'aigua al riu Llastres


salts d'aigua al riu Llastres


diumenge, 8 de març de 2015

TIVISSA, SANTA ANNA, SERRA DE LA TRIA

La colla FARIGOLA PIXAPINS es va ampliant.
Avui es tractava de caminar donant plaer a la vista, veure paisatges agrícoles, conreats, molts de secà, amb ple de flors als ametllers i algun presseguer o de la seva família que ja comença a apuntar, alguna olivera mil·lenària que encara roman allí on va nàixer indiferent als diners que algun col·leccionista en pagaria. Un paisatge fort, mig esquerp, que ens recorda els nostres orígens de país de conquesta, de treball i d'aprofitament dels més petits racons de terres ondulades i pedregoses.
Comencen a la bonica població de Tivissa i ens allunyem direcció Serra d'Almos. Tivissa ens ofereix els murs de la seva església com a comiat del poble en una bonica panoràmica de la vila.
Ben aviat comencem a veure les oliveres antigues com al de la fotografia




Els components de la sortida d'avui.

Desprès anirem passant per terres conreades amb olivers i ametllers, algunes abandonades. Una mica de tot. Els ametllers estan en plena floració, flors blanques i roses segons la mena d'ametlla, plens a vessar, realment un espectacle per a la vista. 




Per un corriolet en enfilem a les restes de l'ermita de santa Anna. 
Sorpresa.
Apareix en Marc Castellnou, un dels autors del llibre del que anem seguint la ruta. El presento a la penya i en Marc sembla una mica aclaparat, li respectem la seva modèstia i el deixem fer.
Esmorzem per seguir camí. Durant una estona caminem per la cresta de santa Anna en camí perdut a causa del foc. Desprès baixem per una pista que ho és de manteniment d'una torre elèctrica.



I ja tornem als trossos, masos i terres conreades totes elles de secà, la qual cosa evidencia encara més el treball i l'esforç que van fer els nostres avis per mantenir la família i fer créixer el país. No ens podem estar de fer fotografies a aquest espectacle de vida i color. També alguna aprofita per aprendre a recollir espàrrecs silvestres. Ja era hora n'aprenguessis Cinta.



Sense adonar-nos-en el camí va tancant el cercle i anem tornant a orígen. Hem tingut una bona climatologia, un dia lluminós, clar, assolellat. En diversos indrets hem pogut veure amplies panoràmiques de diferents serralades i molts pobles que no hem sabut identificar perquè no dominem prou bé la zona.
Del que es tractava era de donar plaer a la vista amb colors i olors de primavera i ho hem aconseguit.
I com deia la colla s'amplia; avui tres noves incorporacions: Javi, Olivia i Lluís, amb Ricard, Albert, Elvira, Cinta i jo mateix.
Fins la propera.


diumenge, 1 de març de 2015

CAMINADA PER TIVISSA


Ja feia dies tenia ganes de sortir a la muntanya, cosa que no puc fer tant com vull, encara que algú no s'ho cregui.
Ja sabeu que estic seguint les rutes del llibre Muntanyes de Tivissa-Vandellosde l'editorial PIOLET en el que hi participa la meva amiga Txell Omella.
Avui li ha tocat el torn a la ruta T2. 
Sortim de Tivissa i anem seguint la pista cimentada que ens ha de dur al coll de la Maula. Aquest tram es poc interessant, primer per la superfície sobre la que caminem i segon per les vistes no massa gratificants. En arribar al coll tot canvia i se'ns ofereix a la vista tot una munió de serres que podem identificar: Llaberia, Cardó i els Ports les més clares i conegudes. Tenim la Pena-roja al davant.
Continuem per la costa del Moro i el collet dels Clots per arribar a les coves de Vilella, la del Pi, i la del Ramat que visitem i la del Cingle a la que no anem. Totes estan protegides per tancats de ferro per guardar les antigues pintures que contenen i que no no hem sabut veure de forma clara.
Pujant pel barranc dels Fogassos, una ascensió lleugerament exigent, suem la cansalada per l'absència de vent i la temperatura agradable del dia. 
Retornem a la pista cimentada que ens ha de dur a l'ermita de sant Blai, avui plena de romers que celebren la festa del patró ja que el dia que tocava, la neu i el fred els ho van impedir. És el primer cop que he pogut entrar a l'ermita.
Recordem que en aquest lloc és on el Sr. Enric Aguadé i Sans amb d'altres companys van posar les primeres marques de GR de la península ibèrica. En concret estem caminant pel GR7 que pujant des de TARIFA (Andalusia) arriba a ESPARTA (Grècia) i forma part del recorregut europeu E4.
Ja sols ens queda recórrer el quilòmetre justet que queda fins al poble en part per la pista, en part per corriol.
Una cerveseta en una terrassa i al Sol i per avui hem acabat, la Maria Cinta, l'Olga i jo. 





a poc de sortir de Tivissa

Vora el coll de la Maula

Baixant pels clots de Missamandell

Baixant pels clots de Missamandell

Baixant pels clots de Missamandell

Baixant pels clots de Missamandell

Cova del Ramat

Cova del Ramat

pujant pel barranc dels Fogassos


Una cisterna al costat d'un maset

ja arribem a Tivissa