viatgesicaminades.blogspot.com

dissabte, 23 de novembre de 2019

CAMÍ RAL DE VIC A OLOT

No sé ni on ni com ni perquè vaig descobrir quelcom relacionat amb el camí tradicional de Vic a Olot, amb unes fotografies encisadores que me van decidir a documentar-me mínimament i intentar fer-lo. Bé ara resumiré el que ha estat el meu trajecte per aquest indret.
D’entrada vull dir que l’he fet amb companyia d’una persona excepcional a qui agraeixo vulgui compartir el seu temps amb mi.
Arribem a Vic i ens instal·lem a l’alberg. Malauradament no estem acostumats a anar a aquest tipus d’allotjament i hem de llogar tovalloles i demanar sabó. En aquest alberg hi ha habitacions dobles amb bany privat però els “detalls” no hi són. Us poden donar sopar sempre i quan ho reserveu abans. Pel matí us donaran un esmorzar bo i complert.
Em sorprèn que la recepcionista ens pregunta si estem fent el camí de sant Jaume. Desprès descobriré que surt de la frontera de la Jonquera i que va fins la frontera amb l’Aragó, passant justament per Olot i Vic. (M’hauré de documentar i fer-lo)
Sortim a passejar per Vic, una ciutat bonica en la que es nota la presencia del diner. Ravals amb edificis nous, avingudes i el centre històric seriós. Com no pot ser d’altra manera comprem embotit.
Fa fred i humitat. Desprès de sopar a dormir.
Quan ens llevem no hi ha boira però s’intueix el fred. Esmorzem i sortim al carrer. Els vidres del cotxe estan glaçats. A un quart de deu ens posem a caminar coberts de quatre o cinc capes de roba, guants, gorra, buff. 
D’entrada els  carrers de la ciutat, avinguda Camprodon, avda san Bernat Calbó, carrer de la mare de Déu dels Munts i carretera o avinguda del Bruguer. A partir d’aquí el meu GPS em comença a dictar la ruta. Hores d’ara, sobre les deu del matí, la boira es nota una mica més. Al nostre voltant, camps de sembrat, de panís, granges i granges de bestiar i el seu olor característic que a mi em tornen a l’infantesa.

Al pont del Bruguer, preciós
, espectacular, 



trobem un vigatà que ens orienta i acompanya una estona – o l’acompanyem. Ens deix sota l’ermita de sant Jordi de Puigsesolles i a partir d’ara no coincidirem amb ningú més durant tota la caminada.
De moment la ruta transcorre per camins i pistes agradables, bastant ben senyalitzades com a camí de sant Jaume i/o com a camí ral de Vic a Olot. Aquest primer dia hem de fer uns 22 quilòmetres que anem fent gairebé sempre sense dubtes i amb una senyalització de vegades abundosa i precisa i d’altres deficient, cosa que fa precís dur un GPS amb la ruta a seguir.
Entrant al terme de l’Esquirol trobem una nova urbanització a can Patel, un grandiós escorxador que ens cal voltar perquè ha alterat el curs tradicional del camí. A l’entrada la senyalització és deficient, com també ho és el fet d’haver de passar pel mig de les seves instal·lacions, desagradables i “perfumades”. Segurament caldrà preguntar als de recepció de materials situats a l’entrada de les instal·lacions.
A la sortida del poble de l’Esquirol també es presenten dubtes que superem amb la intuïció que proporciona l’experiència i la fe cega en la ruta que ens marca el GPS, altrament, diferents senyals que anem trobant ens podrien dur per rutes diferents, ves a saber si més fàcils o no, en qualsevol cas, desconeixedors com som del territori, no ens la podem jugar caminat per llocs inconeguts, menys quan l’esforç es comença a notar. I es que ja portem estona i quilòmetres pujant. Precisament vam escollir fer Vic-Olot perquè deien era més fàcil que a l’inrevés, però es que ja portem temps caminat en sentit ascendent, sempre ascendent, més o menys suau, però pujant de manera constant durant 8 quilòmetres.


Desprès de l’Esquirol o de santa Maria del Corcó, com millor ho vulgueu anomenar, el camí és dubtós i amb escasses indicacions, molt escasses. Al final seguim per una ruta marcada com a BTT que ens entra a Cantonigros, on pensem passar la nit.
Són quasi les quatre de la tarda quan arribem a la porta de l’hotel. Unes 6 hores i mitja per fer uns 22 quilòmetres, es a dir, 3,4 kms/hora. Per part nostra increïble. Cal reconèixer que ens hem aturat a fer fotografies, un cafè a Vic i a l’Esquirol a fer-ne un altre. També en hem hagut d’aturar-nos i retrocedir unes tres vegades en adonar-nos de que no seguíem la ruta correcta.
Cantonigros. Un petit poble a 910 metres d’alçada,  a la serra de Collsacabra, solitari, gairebé desert, amb un únic bar/restaurant obert i amb l’únic allotjament disponible al mig de la ruta. Res a fer més que contemplar l’espai, les muntanyes, el Pirineu recentment nevat. Preciós.
L’hotel està ben condicionat (però un pel caret)  i mengem força bé al bar El Roc. Aquesta primera etapa passa per algunes localitats en la que es pot fer un cafè i menjar alguna cosa. No serà així en la segona en la que des de Cantonigros fins els Hotalets d’en Bas, uns 12 kms, no hi ha res de res. Bé, potser a l’estiu hi ha alguna casa rural oberta, no pas ara.

Dia següent. De Cantoni – com diuen els locals – es surt per la carretera C-153 que va a Vic i Olot i que es deix per enfilar coll Sacabra.
Desprès de la Rotllada cal fer atenció i desviar-se a la dreta. Comença la pujada a Coll Sacabra. Aquí deu haver-hi hagut una variació de camí i ara, en arribar a la pista asfaltada del mas de la Serra cal seguir-la per l’esquerra per retrobar la pista que encara pujarà més.
Haurem de passar pel mig d’una finca amb bens en la que el camí és ben indefinit. Ajudeu-vos del GPS. Cal dir que en aquesta segona etapa haurem d’obrir i TANCAR moltes portelles de finques privades. Sobretot, si les obriu, TANQUEU-LES BÉ.
A l’Hostal d’en Grau, també ha fet variar el recorregut i ara cal contornejar-lo.  A partir d’aquí comença el descens per un magnífic i esplèndid bosc amb diverses espècies que en aquest temps de finals de tardor presenta colors sense fi. 









Som al grau d’Olot, una obra civil del segle XVIII, un camí ral autèntic, ben conservat. Són poc més de tres quilòmetres de ziga zagues empedrades que colpegen des de la planta del peu fins les cervicals, agreujat perquè el llit de fulles caigudes amaga els desnivells i dificulta la caminada. Diuen que aquesta ruta és millor fer-la en el sentit que la fem i no a l’inrevés, i és per aquesta pujada, però jo no ho tinc tan clar. Les meves lumbars i els genolls pateixen i preferiria pujar-la tot i reconèixer que és forteta.
A l’entrada d’Hostalets d’en Bas hi ha un pal indicador que senyala dues rutes diferents com a camí de sant Jaume (?). Nosaltres volíem fer el camí tradicional o camí ral i és el que hem fet.
A la sortida de la població cal desviar-se a la dreta. Hi ha un pal amb l’anagrama de la petxina que ho indica, res més i poc visible. Voregem unes finques i arribem a sant Esteve d’en Bas on no hi ha cap indicació.
En aquesta població es comença a caminar per la Via Verda que arriba a sant Feliu de Guíxols que sols ha estat alterada pel pas d’alguna carretera. S’hi camina força bé. El tram final, el darrer quilòmetre que entra a Olot, és molt bonic ja que passa mig enfonsat, ple de vegetació i molts ponts superiors de pas d’aigua o de camins. Finalment veiem l’antic edifici de l’estació d’Olot i entrem a la ciutat. Encara ens queda 1,7 quilòmetres per arribar a l’estació d’autobusos i poder retornar a Vic on vam deixar el cotxe.

Hem fet uns 44 quilòmetres en els que l’única dificultat remarcable és el descens del grau d’Olot i l’absència general d’indicacions clares i definides, sobretot quan cal passar per finques privades i quan el camí no és massa evident per manca d’ús. En aquests moments és de tot punt necessari dur un GPS o similar i seguir la ruta indicada sense fer invents o interpretacions.
Si bé es van trobant pals indicadors que diuen: “camí ral Vic-Olot” no hi són sempre, com tampoc els pals amb la petxina del camí de sant Jaume, com tampoc els que diuen: “camí ral”. Per tan, insisteixo i repeteixo, cal dur un GPS i seguir al peu de la lletra les seves indicacions excepte en un parell de punts com són la volta l’Hostal d’en Grau i el coll Sacabra i sortida de l’Esquirol.
Dit tot això, és una ruta que val la pena fer i ara que la coneixem, de ben segur que mirarem de fer-la des de la Jonquera fins la frontera amb Aragó, seguint aquest camí de sant Jaume que passa per Girona, Olot, Vic, Montserrat, Igualada, Tàrrega i Lleida.


Track fet amb el mòbil: primera part: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vic-2-43717676

Track fet amb el mòbil: segona part: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/olot-1-43739477