viatgesicaminades.blogspot.com

dissabte, 30 de gener del 2016

EL CAMÍ DELS MOROS I LA PEDRERA DEL GORI

Ara que m’estic dedicant a trobar indrets històrics de la Baronia, per conèixer-los, mirar de documentar-los mínimament i veure si poden figurar als mapes topogràfics estic tenint sorpreses, la majoria agradables, però de tant en tant, com avui, menys agradables.
Aquest matí he volgut treballar actualitzant el mapa de camins de Piolet i m’he endinsat en el camí dels Moros, on també hi trobem la pedrera del Gori. Des de la carretera de Botarell fins a una propietat privada està perfecte, però des d’allí fins altre cop a la carretera, aquest cop sota Montclar, està molt brut, de manera que a l’hivern vinent ja no s’hi podrà passar. Que li cal? Un matí de la brigada amb dues desbrossadores, tant com això. És molt?
bardises i herbes altes al camí dels moros

Imagino no és fàcil governar i decidir en un municipi i per això intento ser comprensiu però de vegades observo contradiccions, al meu entendre, que se’m fa difícil comprendre. Es poden gastar 20.000 euros en retocar un camí i netejar unes pedreres, però no es pot mantenir una mínima atenció a la resta de camins tradicionals.
I s’ha fet la feina en el dit camí sense acabar-la i ara les motos i bicicletes estan malmeten la feina feta. Malaguanyats diners públics esmerçats.
Per a mi això sols es a causa d’una manca evident de planificació global. S’ha fet una acció puntual en un lloc, ves a saber per què, i manifesto que m’agrada, però no s’ha fet cap estudi global ni de l’estat ni de la necessitat de conservació en que es troben la resta de camins de municipi. Em sembla un greu error de gestió, i així ens va, en aquest aspecte.
Si l’únic patrimoni que tenim a la Baronia per atraure un turisme de qualitat és l’espai natural, cal activar plans generals i accions globals per a la seva conservació i millora, altra cosa es anar posant pedaços i gastar més del necessari.

He de dir que el camí dels Moros és el camí més antic del terme, documentat des del segle XVI, una part ja s’ha perdut pel traçat de la carretera de l’estació i una gran part, la que anava a Duesaigües i l’Argentera, per la construcció del pantà. (Els noms de lloc i de persones de Riudecanyes. M.D. Roigé Figueras, pag 266)
pedrera del Gori

pedrera del Gori

dissabte, 23 de gener del 2016

PEDRERES I POU ARTESIÀ

Dues pedreres més localitzades: LA RATA i DEL TURQUET, al camí de la Vallesa.




part baixa de la pedrera de LA RATA

part baixa de la pedrera de LA RATA

part alta de la pedrera de LA RATA

restes de la caseta de LA RATA

forat de dalt de la pedrera del TURQUET

forat de baix de la pedrera del TURQUET


I com a premi he trobat aquest pou artesià tot empedrat, amb zones de recolzament per baixar i pujar i amb zona cavernosa a la part baixa. Tal i com es feien els pous abans, de fet no fa massa anys perquè jo encara els he vist treballar així. Recordo els antics "minaires" i la seva tasca. 
Una autèntica joia.
Fixeu-vos que aquest pou encara té aigua en aquesta època de sequera tot i trobar-se a uns 450 metres s.n.m.




divendres, 22 de gener del 2016

LLOCS DE LA BARONIA D'ESCORNALBOU

LLOCS DE RIUDECANYES, PRINCIPALMENT PEDRERES

Agrairé qualsevol informació o llibre o fotografia per aclarir, ampliar o afegir. Soc conscient que manquen moltes dades i potser algunes no les he anotat bé. Disposo d'un mapa escala 1:10000 per situar-ho tot i fer-ho figurar en edicions futures.

De moment aquesta informació me l'han facilitat en Josep PUIG i MONNÉ, en Pere FONTBUTE i LLOPIS i en Joan LLABERIA i JOVÉ.


PEDRERES
BADORA, de la damunt del solar del Toi i del puig de les pedreres.
BALTA, del A la carretera de Vilanova, a la granja del Baltà.
BROCÀ, del A l vora del pi de les creus.
COTA, de la a l'esquerra del camí de Riudecols, a l'alçada del mas d'en Cot o d'en Cases.
ESTANQUER, de l' Sota de la finca Fontboté i vora la finca de la Dolors Tegell
FERNANDET, del A l'hort del pedrola, avui colgada
FLORO, del On hi ha la granja del Floreal
GANSO, del Sota del Puig Voltor.
GORI, del Al camí dels Moros, desprès de l’entrada del mas del fill del Moragues.
GUILLERMO, del pel camí fondo, just a la sortida del poble, son dos clotS petits.
MA GRAN, del Damunt de l'era del Pinant. Avui colgada.
MAIALS  Al tall del termes de Duesaigües i Riudecanyes, just al final del pantà i vora el barranc del Coix.
MARINE, del A la zona de l'actual aparcament. Entre ella i la del Floro hi pasava el camí de les Glaneres.
PESCATERA, de la  La que hi ha just a la zona d’esbarjo del pantà
PIPETA, del A les barques del pantà
RATA, de la Al costat de la del Turquet, un pèl més avall.
REGUERALS, dels A la zona hi ha 6 clots, tres paral·lels i tocant al camí dels molins i tres més per sobre d'ells.  Començant per baix i sortint del poble la del Josep Savall. L a segona del Sisquet Guillemat. La tercera no ho se. 
REGUERALS, dels De les de dalt, la primera no ho sé, la segona era treballada per Pere Fontbuté i el seu pare. La tercera era del Lluis Guillemat.
SA, del al mateix camí de la Vallesa, però a la dreta, més amunt del corral de la Gravada.
SA, del On hi ha l'actual pista de tenis. Aquest home en tenia dues.
SAVALL, del Josep És la primera de les 3 pedreres de la zona del Regueral. HI va treballar en Josep Basculi o de la Patacada.
SIMONET, del  Abans d’arribar a la finca del Manolo un brancal perdut a la dreta que està perdut, mirar d’arribar-hi pel camí de l’Arturo, al collet, on comença el tros del Salvat
TURQUET, del Situada a les Galaupes, zona de la Vallesa, tocant a l’actual finca de l’Arturo a l’esquerra del camí. El camí d’accés es diu de la Vallesa.
VERGUES Al camí d'en Jaumà
TIPUS DE PEDRES
PICULINS Peces de granit d’entre 8 i 9 per 8 ó 9 centímetres.
ADOQUINS També coneguts com LLAMBORDES i usats per empedrar els carrers de les ciutats.
RIGOLES del mateix ample dels adoquins i el doble de llargs
MINES
BORRÀS, del a l’inici del camí de Baix de Vilanova a Riudecanyes, desprès de la carretera
FUSTER, del  Sota del restaurant del Mar de Riudecanyes
PUVILL, del  
FONTS
PEGUEROLES, de  sota de l’hort del Roige, on se li va cremar.
ARBRES
CREUS, de les PI. Al collet de les Creus. Antigament eren tres, els altres dos els van tallar.
FORNE, del PI. Al mas del Forné o d'en Salvador Pastor
JAUMA, del PI. A la zona de la Vallesa, al camí del mateix nom.
SALVADORA, de la ALZINA. Al camí de la Vallesa, desprès del pont de la via.
ALTRES LLOCS
GRAVADA, de la  CORRALOT. A la carrera, seriva per guardar-hi el bestiar. Situat gairebé al cap de munt del camí de la Vallesa
PINANT, del ERA. Davant de l'actual deixalleria. Aquesta zona rebia el nom d'OBAG DEL PINANT.
MASOS
BROCÀ MAS. També conegut com de MONTAGUT. 
CASSANY, de MAS. Al final del pantà, marge esquerra, a prop del mas de l'ESTANQUER.
COTA , de la  MAS. També conegut com MAS D'EN CASES. Al camí de Riudecols per Montclar.
ESTANQUER, de l' MAS. Al final del pantà, marge esquerra, a prop del mas de CASSANY.
AULEDA MAS. Datat de l'any 1530. Polígón 9 parcel·la 1 dels Infermers.
NOMS
AULEDA Prové d'AUBEREDA, que vol dir "vora la riera"

dimecres, 20 de gener del 2016

LA PEDRERA DEL VERGUES

No és que no hagi caminat des de la darrera entrada, és que no tinc temps. O tinc massa coses per fer o bé em torno curt de feina, què és el més probable.

Avui he trobat la pedrera del Vergues. Per a algun dels grans del poble no és cap mèrit doncs saben perfectament on cau, però dels menors de 60 anys no sé si n’hi tants que sàpiguen anar-hi.

Es troba pels voltants de la Vallesa, per la zona del gran pi del Jaumà. Consta de dos grans forats i no tot és granit, hi ha també sauló. El camí d’accés no és gaire clar si no els saps o si no tens una mica d’experiència en rutes perdudes en el temps.

Els clots son profunds i grans, no tan espectaculars com La Cota, però deu-n’hi-do. Si es vol recuperar com a lloc històric del poble costa poc, des del camí de les Galaupes s’hi arriba aviat.

A prop de la pedrera hi ha dues restes de casetes, una d’elles amb la ferralla d’alguna eina de picapedrer, suposo. A l’entrada de la zona encara hi ha “pichulins” que es podrien usar ara mateix. Li demanaré permís al propietari per agafar-ne algun, com a record i decoració del meu jardí.

Aquesta troballa forma part del meu projecte de recuperar llocs tradicionals de la Baronia i documentar-los mínimament. Potser algunes memòries es podran esborrar o perdre en el temps, si ho deixem escrit i senyalitzat pot perdurar per sempre.

M'agradaria







restes d'una caseta

les típiques escales al marge



una segona caseta amb resta d'eines

entrada al clot inferior

interior del clot inferior