MOMENTS MAGICS

Tots els viatges tenen moments màgics o si més no, moments en que gaudeixes molt, que permeten sentir-te feliç i, sobretot, afortunat.
Ahir nit vaig compartir resopó i conversa amb dues parelles de romanesos i la propietària de l'hotel. Em vaig assabentar d'algunes coses de Romania i la seva gent, de Transilvània i, més que res,  vam riure molt perqué ens vam picar la propietària i jo en temes "picants" i cap dels dos es volia donar per vençut. Malgrat el tipus de conversa tot va ser força educat i va acabar bé.
Aquest matí fent la ruta de les esglésies de Maramures n'he pogut visitar una de les més antigues i desconegudes. Una autèntica meravella. Menuda i compacta i plena de pintures al seu interior, unes pintures lleugerament diferents de les altres esglésies, la noia que me l'ha obert, explicava que les va fer un artista polonés que es va casar per la zona.
Quan ja em disposava a marxar, la noia ha començat a cantar les oracions amb bona veu i dolçament. M'he quedat una estona escoltant.
Son petites grans coses que, voltant i amb paciència, pots veure i et fan gaudir de la vida i del viatge.

Españoles de pura cepa

He anat a sopar al restaurant Lions a Gura Humoroloi, Rumania. La carta, lógicament, la tenen en romanés i una traducció a l'anglés. Jo tinc clar el qué demanar i en qualsevol cas pregunto.
Entra una parella madura, més jove que jo, s'asseuen i quan hi va l'encarregada li etziba ell: hablas algo de español? Nos puedes recomendar algo para cenar? L'encarregada fa esforços per explicar-se en un castella pitjor que el dels indis. Ell patolla amb el mòbil fotografiant el menú tractant de que una aplicació, d'aquestes que fan meravelles, faci la traducció automàtica. No se'n surt. I demanen,  ves a saber qué.
Mentre esperen fotografien la majoria de racons, les ampolles de cervesa. Quan reben els plats - enormes, adequats per sopar - també els fotografien de tots costats.
Ell m'ha recordat la imatge típica del funcionari d'estat: "no, oiga, es que el impreso sí és el adecuado però le falta la pòliza del colegio de huèrfanos de .." frase que els de la meva edat havíem hagut de patir repetidament.
Malgrat el que dic possiblement siguin tots excel-lents persones.
El que em sorprén és que encara quedin especímens españols d'aquesta mena que s'atreveixen a sortir de casa únicament amb el seu idioma i amb actituds de ni haver anat més lluny del bar de la cantonada de casa seva
Com ens podem entendre amb un país que encara té molta gent com aquesta?


Us deixo un parell de fotografies del monestir de Voronet, patrimoni de la humanitat. És bellíssim.

dos excel-lents persones. El que em sorprén és que encara quedin especímens españols tan incults com per anar pel món sense altre idioma que el seu i actuar donant mostres de no haver sortit de casa més que per anar al bar de la cantonada.
Com ens podem entendre i relacionar amb un país en el que encara hi ha gent aixi?

BULGARIA SOFIA

S'acaba la visita a aquest país. Sofia, antigament SERDICA té una antiguitat de sis mil anys. El seu centre és amable, vull dir que no t'has de barallar gaire amb els cotxes ni amb grups compactes de persones, turisteso no. Un recorregut complet es pot fer jn un dia i sense aprofitar massa les hores, queda temps per seure en una terrassa i beure un bon vi o una bona cervesa local o d'importació.
En general són educats i respectuosos i el trànsit no és gens agressiu, pots confiar en els semàfors i els passos de vianants.
La ciutat la creuen dos rius o quelcom que s'hi assembla. El monument més gran es la catedral d'Alenxander Nevsky i al seu costat l'antiga església de santa Sofia que, finalment, és qui va donar nom a la ciutat degut a que els viatgers anticsa es referien a ella enlloc del nom de Serdica per indicar l'indret.
Els antics banys públics són ara un museu com també ho és l'antic palau reial. També trobem una mesquita, una sinagoga i una església catòlica tot barrejat amb d'altres edificis com el palau de justícia, teatres, etc. És destacable l'existència de places arbrades que serien un regal del rei Alexander a la seva esposa.
És també curiós que l'antic rei, Simeon, llargs anys exiliat a españai protegit de campechano I ara és el primer ministre del país en coalició amb els antics comunistes. El poder no té entranyes ni miraments.
Bulgària és un país econòmic per les butxaques peninsulars i no seria mala idea venir a viure-hi la jubilació, el que no se és com funciona la sanitat.
Al centre hi podeu arribar des del'aeroport amb el bus 84 ó 184. La parada final aus deix en una gran plaça on comença el carrer Gurko recorrentel qual arribareu al rovell de l'ou. El bus costa 1,60 levas, juns 90 cèntims d'euro. Arreu trobareu caixers i cases de canvi i podreu pagar amb la targeta també arreu. Si aneu més de pobre, com jo als supermercats BILLA hi ha de tot, finsi tot menjar preparat, els trobareu per totala ciutat.
Si voleu fer una visita turística completa aneu a les 11o a les 6 a les escales del palau de justícia i afegiu-vos a qualsevols dels grups que surten, sols costen la voluntat i són molt interessants, funcionenels 365 dies de l'any.
Bé, potser ja n'hi ha prou, oi?

BULGÀRIA

I després de Kosovo, Bulgària. Aquest no és pas un país ple de turistes, més aviat no n'hi veus i és que tampoc el país fa massa per atraure visitants. En el meu cas, que viatjo sol i amb cotxe de lloguer recorrent les seves carreteres, hi ha monents en que es fa difícil arribar als llocs i veure les coses interessants.
Em vaig preparar el viatge per internet - darrerament hi faig tot per la xarxa - i això ha motivat que algunes aturades hagin estat inncessàries o massa llargues. Bulgària és un país amb coses que oferir però no massa, i la seva visita no ocupa massa temps. A més, moltes d'elles estan molt separades, de manera que es millor que et portin que no conduir molts quilòmetres com he fet jo. Ara bé, aquesta opció et dona més llibertat.
La primera visita va ser a Rila, el famós i nomenat monestir. Val la pena, sols sigui per veure que les religions i els religiosos sempre gaudeixen dels millors llocs i del llocs amb més riqueses per centímetre quadrat, tan se val si són catòlics, com musulmans, com ortodoxes, com budistes.
El que té demés espectacular el país són les muntanyes i per veure-les i viure-les cal anar a Bansko, la capital d'una zona amb estació d'esquí i rutes de muntanya. Jo, es que m'he enamorat de les muntanyes balcàniques, són d'una bellesa excepcional, altes, plenes d'avets, d'aigua, de vida, de color.
L'antiga Tràcia https://es.m.wikipedia.org/wiki/Tracia conserva restes de les seves tombes a Shipka, visita que no pots passar per alt.
D'allí a Ivanovo, canvi total de paisatge. El nord de Bulgària és més pla i es dedica a l'agricultura en grans finques: blat i moresc. La seva extensió va més enllà de la vista creant espais que a Catalunya són inimaginables. Aquí podeu visitar una capella que aprofita una cova en la paret d'un cingle i que conserva uns frescos molt valuosos.
I ara li toca a la capital de la que ja us en parlaré.

KOSOVO segona part

Torno a ser a Bulgària però ara que puc pujar fotografies vull acabar de parlar de Kosovo: senzillament Excepcional. El país és preciós, farcit de muntanyes en les que deu haver-hi cetenars de camins per fer feliç a qualsevol muntanyenc que hi podria caminar dies i dies sense repetir. I la gent? Espectacular, amables, senzills, educats. Tens una sensació de seguretat increible, molt millor que la de casa nostra. La majoria parla anglés de manera que és fàcil comunicar-se.

La capital Pristina,  no té gran cosa a banda de la nova arquitectura pública finançada per europeus i americans en suport d'un país creat per debilitar Serbia. La ciutat és molt gran i plena de persones i cotxes.  A la vora hi ha el monestir de Grachanica que sense ser massa espectacular val la pens veure.
Després vaig anar a Prizren que també és gran però conserva la part antiga a la vora del riu plena de terrasses que quasi col-lapsen algun dels seus carrers estrets i en corba. En aquesta població s'hi veu una mica més de turisme, vaja, no més del centenar.
A Prizren val la pena pujar al seu castell, grandiós i des del que es contempla una posta de sol increible i una vista de 360º igualment increible.
Insisteixo, Kosovo, una meravella de país i al que és fàcil anar-hi i bellugar-s'hi. Jo ho he fet amb cotxe de lloguer des de Bulgària.

KOSOVO

Visca l'aventura! Soc a Prihstina, capital de Kosovo. Un país que reconeix tothom menys españa!
Qui diu que és perillós o desagradable? Res de res. Una mica "cutre" si que n'és però prou.
Arribar ha estat una mica d'aventura. Fins la frontera tot bé excepte a Macedònia on la policia m'ha volgut extorsionar. Encara que no us ho creieu en situacions d'aquest tipus tinc molta sang freda i no en deixo ni impressionar ni pressionar, de manera que als 10 minuts m'han deixat  marxar.
Ja a Kosovo m'han desviat per una carretera de muntanya estreta, revirada, plena de sots i de camions. En altres moments m'hagués aturat vint cops a fer fotografies, avui no era el dia. Puc dir que he recorregut la meitat del país per les seves carreteretes infernals.
La capital és com qualsevol altra ciutat europea, europeus i americans hi han abocat molts diners. És veu en els edificis i avingudes noves. Paral-lelament s'hi veu l'economia de subsistència amb gent pidolanti molts venedors ambulants. Malgrat tot, cap sensació de perill, res de res.
Volia penjar unes fotografies però no em deix.
Info pràctica:
Podeu anar-hi tranquil-lament, no hi ha cap problema. Si hi aneu des de l'exterior amb cotxe llogat abans de creuar la frontera dirigiu-vos a una barraqueta amb el rètol de SIGUREME i tramiteu l'assegurança del vehicle, mínim 15€, després passeu la frontera.
Prishtina no té absolutament res d'interessant i circular-hi amb cotxe és per a gent experimentada i sense por, altrament,  no avances.
He sopat al restaurant ALBAN'S un filet de vedella excel-lent, tendríssim i cuit al punt.

A PUNT DE PARTIR, ALTRE COP

Una de les meves frases més estimades és que he estat un home de sort en aquesta vida a la qual estic molt agraït per tot el que m’ha permès viure i veure. Ara bé, la sort, cal cercar-la, anar a trobar-la, mai esperar que t’arribi per si sola; si actues així de ben segur que sempre t’esquivarà. Jo m’hi he esmerçat en capturar-la, fer-la meva.

Una gran part d’aquesta sort és la d’haver pogut viure els meus somnis, de fer realitat els meus desitjos i ara soc a les portes d’un d’ells. Ja he posat els peus en 66 països i ara em preparo per veure’n 19 més en una ruta que ha de durar -potser, tampoc ho tinc segur ni clar- uns 6 mesos.

Acostumen a preguntar-me: què és el que més t’ha agradat del que has vist, quin país? I sempre responc: la gent, les persones. Sovint hi ha qui pregunta: i com t’atreveixes a anar sol,  i a tal o qual país? La meva resposta és: el món és bo – amb petites excepcions – els dolents són els governants, els que surten a la TV o als diaris i us deixeu enlluernar pel que ells us volen fer veure. Els pobles, la població en general, és molt bona i jo en tinc proves viscudes a Iran, a Cambodja, a Myammar. 

De manera que torno a partir en un periple que m’agradaria dures mínimament 6 mesos però que tampoc és una fita que m’obsessioni, serà el que hagi de ser. Sí tinc clar que inicio una etapa de la meva vida - de la que sigui que em pugui quedar (1) - que es basarà en viatjar, en ampliar el meu camp de visió, en aprendre, en veure coses noves, en conèixer més persones, en saber com viuen, què esperen, què somien. I reconèixer que continuo essent un home de sort, de molta sort. Soc molt conscient que dins el món, soc menys que un gra de sorra de la platja. Malgrat tot, crec en mi mateix i poso totes les ganes i esforç en viure els meus somnis. Ja en conec prou de persones que es passen la vida somiant. No soc ni vull ser una d’elles. 

Com també he dit més d’un cop: jo soc diferent. 

(1)   que ningú es preocupi, no estic malalt, però soc conscient de que ja en tinc 67. Com el de tothom tinc el meu destí escrit, però mentre no arribi: sexe, droga i rock&roll. O, joc dones i borratxeres. O bé, canya al mono que és de goma! 

Fins la tornada. Passeu-vos-ho bé

f