diumenge, 11 de juny de 2017

CAMÍ DE L'ULL DEL BOU I CAMÍ DE LA TORNIOLA

Tot va començar quan en José Luis Ordovás em va dir: “oye, que ahí en la Mola de Colldejou havia un camino que se llamaba l’Ull del Bou que era precioso. Te mando unas reseñas sobre los mapes a ver si lo puedes localizar”
Collons!  A qui li dius això?  A qui reptes a trobar un camí oblidat?
ull del bou. paret oest de la Mola


De fet han passat uns tres anys des del primer cop que m’ho va dir. Múltiples ocupacions em varen distraure en d’altres objectius, alhora “urgents” o “importants” fins que, finalment, em vaig posar a la feina.


Donat que sempre intento guardar-ho tot, vaig recuperar les informacions d’en José Luis al temps que entrava en els mapes del cadastre, del vol americà del 56 i posteriors i amb algunes persones que podien saber del camí de l’Ull del Bou.


Fet tot el treball de camp, un bon dia, em vaig posar a caminar-lo i, vet aquí que, el camí existeix i és practicable.
esplèndida fita


Quasi simultàniament un altra malat de camins em deixava un comentari en aquest blog: “estàs segur que el que cites com a camí de la Torniola ho és realment? És que jo he trobat això?” I adjunta un track.
Collons!  A qui li dius això?  A qui reptes a trobar un camí oblidat?


Altre cop a treballar amb mapes antics i sobre el terreny. Aquesta feinada em va fer adonar que els dos camins es podien ajuntar de manera de vorejar la Mola de Colldejou a mitja alçada i pel costat Oest.
forats al peu de la grimpada

forats al peu de la grimpada

Dit i fet, vaig trobar el que em deia el meu amic Skpat i vaig poder unir els dos camins de manera fàcil.
I aquí ho teniu. Aquests camins no pugen a la Mola, però no per això deixen de ser espectaculars i molt bonics. L’ull del Bou transcorre per part solana però en gran part està cobert de vegetació. S’anomena així perquè et permet veure el gran forat que hi ha a la paret de la Mola i que sembla l’ull d’un bou.
Afegeix la llegenda


La segona part, el de la Torniola, transcorre per la carena divisòria de terme de Colldejou i la Torre de Fontaubella. Els primers metres son solans totalment amb vegetació baixa que no protegeix, però després entra en terreny boscà i ja el fa frescal. Molt poc després de la grimpada, baixant, trobem uns clots que poden ser uns avencs. Ja més avall, a uns 150 metres del camí de Massanes, hi ha el clot nomenat avenc de la Torniola.
baixada forta

baixada forta


Podeu anar-hi tranquil·lament, son fàcils de fer i he vist estan fitats i bastant nets. Però, si hi aneu, preneu eines i col·laboreu a mantenir-los vius. No aparteu els troncs del mig del camí, car impedeixen el pas de ciclistes i motoristes. Respecteu l’entorn ja que passen per propietats privades. Si hi ha cacera, no hi entreu, el camí continuarà allí molts anys i ja tindreu una segona oportunitat.
Marçà i al fons la serra del Montsant


Mas d'en Rafael.



Per a mi i d’altres, els camins son sagrats, son història, son el nostre passat que sustenta el nostre present i fa viable el nostre futur. Respectem-los, cuidem-los. CAMINEM-LOS a pas lent, gaudint del paisatges i les vistes que ens ofereixen. Els camins no son tan sols per passar-hi corrents, esperitats, intentant fer sempre més amb menys temps. Els camins son per gaudir en ells part de la nostra vida, per passar-hi pausadament; fer-ho ens dona oportunitat de pensar, de rumiar i de tornar a casa amb més calma i serenor.
Marçà

mas d'en Rafael. Vinya ecològica. Pradell.

I per acabar vull agrair a qui els ha fet practicables. Pensava que els malalts de camins érem pocs, però veig que encara em queda per conèixer-ne algun.

Bons camins. Bona muntanya.

RUTA APROXIMADA