DIA PASSAT PER AIGUA

Per avui hi havia prevista una caminada per les terres de Mont-ral però la llevantada s'ha encarregat d'engegar-ho tot en orris.

De tota manera jo he seguir amb el pla previst. He fet llevar la Lisa d'hora i a les 8 érem al primer punt de trobada i a les 9 a Mont-ral. Naturalment ningú ha aparegut a la cita.

La Lisa és una amiga australiana que aquests dies és a casa i li ensenyo una mica el nostre país. Hem anat per les Borges del Camp, Maspujols, l'Aleixar, Vilaplana, on avui tenien una cursa (llàstima del temps que els ha fet,  perquè mira que costa organitzar un acte com aquest). Pujant poc a poc vers la Mussara envoltats de pluja fina i boira que tot i impedir-nos veure el paisatge a la llunyania ens submergia en un ambient càlid de bosc, fresc, mullat i acollidor.

Havent comprovat que a Mont-ral no hi havia ningú esperant hem anat a fer una curta visita a l'Aixàvega i a El Bosquet per desprès anar a Farena.

Tenia ganes de veure en Xavi Pagés i fer un bon esmorzar de forquilla.

La Lisa no sap el que és això d'un bon esmorzar: dues arengades, seques, mig tomàquet, 3 rovellons autèntics de la terra, arbequines, un bitxo amb vinagre i all-i-oli amb ou. Tota valenta s'ha fotut una bona llesca de pa amb all-i-oli i desprès no es podia acabar el plat. 

Per acabar un cafè amb llet i una cigarreta (ella, jo no fumo). Naturalment a la baixada tenia set i no parava de beure aigua i queixar-se, ha ha ha ha.

De Farena a Capafonts hem vist el Brugent baixant valent. Prades encara plovent, un parell de fotografies i avall. 

Ulldemolins (ha parat de ploure), serra la Llena, Margalef, la Bisbal, Cabacés, Vilella Baixa, Gratallops, Falset, altre cop pluja, i al coll del Pigat diluvi.

Què us en sembla el tomb. Encara bo que l'hem fet amb cotxe ...

A aquesta australiana cada cop li agrada més Catalunya.

EL BRUGENT A FARENA

Un bon esmorzar de forquilla al restaurant BRUGENT d'en Xavi Pagés 

Una australiana no sap com fer-s'ho amb un bon esmorzar

Afegeix la llegenda

El SIURANA entre Gratallops i Falset, prop del Mas d'en Porrera

igual a l'anterior

TOMB DELS BORJOS, CINGLE DE LA PUÇA I ROCA CABELLSaA

Avui altre cop canya. Una caminada curta però exigent i seguint el ja conegut llibre de les Muntanyes de Tivissa i Vandellòs.

Per començar una llarga estona, uns 3 quilòmetres, en zona obaga fet que permet estar en un bosc fresc i de molt agradable caminar. Les grans parets que et protegeixen, els cingles dels Borjos i els de la Puça, son alhora com una defensa del vent i una amenaça constant del poder de la natura. Roca granítica tallada a pic verticalment .

Just al cingle de la Puça hi ha la bauma de la Gralla a la que val la pena desviar-se del camí per un moment i anar-hi.

Poc desprès tombarem per pujar pel grauet del DESPISTAT o de la PUÇA, una pujada fàcil que ens durà dalt dels cingles que, fins ara, hem estat caminant per sota.

Ara ja entren en terreny aeri el de les vistes panoràmiques. REALMENT IMPRESSIONANTS, sols per elles val la pena fer aquesta ruta i pujar a aquestes alçades. No diré res del que es veu per no oblidar cap raconada, però així com la vista abasta a llarga distància, el fet de tenir els cingles als peus, amb els seus tallat i a baix les raconades amb algun maset i terrenys conreats t'omple l'esperit i et fa gaudir de l'esforç que has fet per sortir a caminar un dilluns ventós. 

A partir d'aquí la ruta cal seguir-la amb atenció doncs és molt fàcil errar la ruta si bé hi han fites i alguna pintada blanca. Anem carenejant ara just per sobre dels cingles que abans teniem sobre nostre. Una preciositat.

Passo per Pinangleres i ja el camí va cercant l'únic espai obert per baixar a Tivissa. Al final sols queda escollir si fer-ho per la via ferrada o no. Naturalment escullo la segona opció que amb un fort desnivell et baixa al lloc d'origen.

TIVISSA

sender d'accés al coll de Borjos

Cingles de la Puça

Cova de la Gralla

Cova de la Gralla

Grau de Despistat o de la Puça

La Mola de Genesies a la llunyania

aquí podem jugar a endevinar quin és cada poble que veiem

RETORN AL MONTSANT

Ja ni recordo el temps que feia que no anava al Montsant així que quan vaig decidir organitzar una ruta per persones poc conegudes i noves en les meves caminades em va semblar que seria una bona destinació.

En Jordi, en Ramon, la Mª Cinta, la Rosan i jo hem sortit d'Albarca i hem pujat pel grau Gran. Es tractava de fer una caminada no massa feixuga i una mica tradicional perquè en Jordi, la Cinta i la Rosan no ho coneixen. En Ramon, tot i ser de Lleida, ja es un expert en aquestes terres i les de Prades.

Encertem un dia de Sol clar i lluminós, amb pocs núvols, sols que amb una mica de vent, un vent fred que dificulta saber què has de posar-te per anar prou tapat i no suar massa.

La pujada ens ofereix una magnífica panoràmica de la banda de Siurana, Gallicant i a sota Cornudella i la seva plana.

Quan arribem al pla d'en Grau ens torna a venir el vent acanalat. Iniciem el darrer tram de pujada passant per un bosc preciós amb diverses tonalitat de colors a les seves fulles, les que encara queden enganxades a l'arbre.

Roca Corbatera 1163 metres. Deixem la nostra marca al llibre registre i fem les fotografies tradicionals. Hem de baixar perquè el vent es fred i ens cal trobar un racó per esmorzar.

Passem pel pas del gat, cosa que representa una dificultat per les noies, més que res de concepte, ja que les dues hi passen bé, però és la vista la que les fa dubtar d'aconseguir-ho.

Font de Manyano i desprès, a la pista del barranc de les Pletes trobem un bon lloc al Sol i esmorzem.

Seguim baixant fins trobar el barranc dels Pèlecs que seguim en direcció a l'ermita, però per fer-ho més distret pujarem a la Punta del Peret per resseguir tot el camí del cingle gaudint de la vista de la banda d'Ulldemolins, Serra la Llena i de Prades.

Ens trobem alguns participants en una travessa, son ja els darrers i se'ls veu una mica ofegats.

Finalment arribem a l'ermita, altre cop les fotografies i decidim baixar pel grau de la mare de Déu, on degut a l'obac que és notem la fresca de l'ambient.

De tornada a Albarca, sans i estalvis i contents d'haver gaudit de l'espectacle de la muntanya i de la companyia, quedem per un altre dia.

Fins aviat companys

LA MUNTANYA BLANCA

Desprès d'haver vist el nou camí en direcció al Cavall Bernat em va quedar la dèria de recórrer la Muntanya Blanca. Ja fa temps que vaig darrera de marcar un camí que hi puja des del barranc de Rifà i ho he anat deixant.  Avui he fet una altra cosa.

Del coll del Guix surto direcció la Muntanya Blanca, cap al collet d'en Tomàs i vaig seguint la pista que ha de dur-me al Molló dels Quatre Termes. Al seu costat hi trobem la roca de l'Escagassat i el portell.

De moment baixo pel portell per anar a les set crestes. 

Baixo fins baix de tot passant per l'avenc de la Figuera, lo Pantano i les 7 crestes, baixa per la rasa dels pantans i vaig a trobar el Mas del Quadrat. Per uns moments seguiré el GR 192 fins trobar la desviació a la ruta de les rases i d'entre elles, també segueixo un corriol no marcat que puja directe encara al roquissar. 

Finalment i ja dalt de tot, les dues rutes es troben i fas cap a la pista que ha de dur-te pel mas del Sanador al lloc d'orígen.

Unes tres horetes de caminar amb poques aturades i un espai meravellós per a l'esperit.

Aquí teniu l'enllça pel track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=8256573

Corral de Can Moixó

El Molló dels Quatre Termes

El pi de la cruilla

vora l'avenc de la Figuera

descens de l'ultima de les 7 crestes

Lo pantano

Mas del Quadrat

Afegeix la llegenda