Fins ara, cada cop que volia
sortir un cap de setmana fora de casa, la direcció natural era vers el nord, al
Pirineu o pre Pirineu. Mai m’havia dirigit vers l’oest.
Vaig decidir que ja n’hi havia
prou de tanta preferència i que calia anar a descobrir altres indrets de
Catalunya que m’eren totalment desconeguts.
Granyena de les Garrigues ha estat
la meva destinació. Segurament molts de vosaltres haureu d’anar a raure al sr.
Google per saber un cau aquest indret.
Granyena és un poble de la comarca
de Les Garrigues i no està ni a la part més muntanyosa ni a la part més plana
de la comarca. S’hi pot arribar per una bona carretera des de Lleida, de la que
dista uns 15 quilòmetres o per carreteres més locals si decideixes anar per
Castelldans i El Cogul.
El poble és com molts de la zona,
gran, extens però mig abandonat; sols 103 habitants censats, i ves a saber
quants n’hi viuen permanentment. L’entorn es totalment rural, no es veuen
industries en quilòmetres a la rodona, olivers i ametllers tots castigats per
la sequera i la calor extrema de l’estiu. Això si, l’oli de les garrigues té
fama i és molt bo, fet d’oliva arbequina.
I com a cosa de no creure a
Granyena hi ha un hotel i una casa rural, LA GARBINADA, d’alta qualitat. En
Víctor és l’ànima de l’establiment i es desfà en respondre qualsevol pregunta i
en fer l’estada plaent i planera.
 |
| pintures esquemàtiques |
 |
| cérvols i una parella de dones |
Pels voltants hi ha diversos punts
d’interès però sols parlaré dels que he vist deixant per una altra ocasió la
resta. Les pintures rupestres de EL COGUL. Un gran edifici de ciment i molt integrat
en l’entorn acull el centre interpretatiu d’aquesta meravella que ens van
llegar els nostres avantpassats del paleolític i del neolític. Una balma que al
seu sostre té gravades unes pintures d’animals i persones datades en diferents
èpoques i que han estat objecte de diferents teories. A mi em recorden les que
vaig veure a la zona de l’ASSEKREM, a Algèria al 2007, però no firmaré pas que
siguin del mateix estil i època, no soc pas cap entès.
La visita és fa molt agradable
gràcies a la guia que fa una explicació molt acurada i amena. Sincerament és de
les visites guiades millors a les que he assistit.
 |
| tombes del Saladar |
El segon punt son les tombes de
SALADAR, molt a prop de les pintures. Cal caminar en ascensió uns metres per
arribar dalt unes roques en les que hi ha uns clots que diuen eren tombes. L’altura
et permet veure força bé els camps d’oliveres en els que, actualment, s’hi
treballa per collir les olives amb les que fer l’oli de les Garrigues.
 |
| Els Vilars, a Arbeca |
El tercer punt ha sigut ELS
VILARS, a Arbeca, una fortalesa ibera en plena plana i de forma circular. Jo
sabia que els ibers habitaven als turons i pujols, llocs amb més possibilitat
de defensa, però és que aquí tot és pla com el palmell de la ma, de manera que
van construir una fortalesa, amb murs i fossat per protegir-se. Aquí no hi ha
visita guiada més que per plafons. Al meu entendre caldria senyalitzar una mica
millor la manera d’arribar-hi.
Desprès visitaré per sobre Cervià
de les Garrigues (708), Albagés (475), Pobla de Cérvoles (257). Tots els pobles
tenen una gran extensió superior a la necessària per la població que diuen
tenir i que no s’hi veu.
Finalment m’aturo a EL VILOSELL
(188). La dada més antiga de la meva família de la que tinc constància diu que
van sortir d’aquí. De fet fa anys vaig estar-hi i em van indicar la casa
coneguda com cal Foraster, al carrer de la Costa, 21. Actualment ja té una nova
propietària que ha posat el seu nom a la façana i tot quedarà en el fons fosc
de la història. Veig la pedra que suporta el buit de la porta on hi ha gravada
la data de 1600.
I per aquest cap de setmana prou.
