Sembla que el meu projecte de caminada estigui tocat de mala estrugança. Primer el vaig haver d'endarrerir per participar com a vocal en una mesa electoral al poble de residència i empadronament.
Quan ja ho tenia tot muntat per marxar el dilluns següent, la pluja va fer aconsellable ajornar la sortida. Tot vigilant cada aparició d'en Tomàs Molina i mirant el moviment dels núvols vaig passant hores sense deixar que se m'enduguin els nervis i la mala llet.
Avui dimarts, diu en Molina, es dia de treva. Així que, sense pensar-hi gaire i sense desmuntar la motxilla que ja tinc a punt per marxar vaig a veure si puc afegir algun cim comarcal a la llista.
Em munto la motxilla petita amb un parell de coses i surto amb cotxe de casa direcció Cardó. Allí m'espera la CREU DE SANTOS de 942 metres i sostre comarcal de la RIBERA D'EBRE.
 |
| vista de l'antic Balneari de Cardó |
 |
| Vista de l'antic Balneari de Cardó |
Arribar a Cardó em porta records d'infància quan amb la família i anàvem per veure de guarir, amb les seves aigües, una filla de ma mare, malalta de polio. La ignorància i desatenció que va tenir amb el poble el govern del dictador Franco, en aquesta epidèmia, motivava que qualsevol rumor fos seguit i provat pels pares de criatures malaltes.
 |
| Ermita de la Columna |
Avui Cardó, l'antic Balneari, es una propietat privada i amb la restauració aturada. Això si, el paratge, la natura segueix essent impressionant.
Emprenc el camí indicat de l'ermitori. Intento pujar a l'ermita de la columna però no trobo el corriol.
Torno a la pista fins trobar el trencall que em puja directe. Un bosc d'alzina i pi blanc preciós, fresc, amb un terra tou agradable de caminar i que puja suaument però de maner constant.
Al final arribes a la collada, ja pelada d'arbres i que s'obre a la vessant de Benifallet i Xerta. El terreny rocallós, queden ja pocs metres.
Em trobo, que ja baixen, un grupet d'homes grans de Molins de Rei, un d'ells originari de Rasquera que han vingut també a fer el cim. Acabo de pujar els darrers metres i primer vaig a la creu i desprès al vèrtex geodèsic que marca el punt exacte dels 942 metres.
 |
| La creu de Santos |
 |
| Afegeix la llegenda |
 |
| Vèrtex que marca el punt exacte de l'alçada |
Tinc temps per deixar anar la mirada i omplir-la d'espai tot descansant uns minuts i fent les fotografies que justificaran la meva ascensió. D'un costat la serra de Cardó, esquerpa, plegada per les forces de la terra; de l'altra la vall regada pel riu Ebre puntejat de poblacions una rere l'altra. Més enllà els Ports.
 |
| Jo diria que és Xerta |
Això de pujar muntanyes és una bona bestiesa, ja que desprès et cal baixar. Però les sensacions que tens des del cim de qualsevol turó o muntanya no es poden explicar, si més no, jo. Per això hi torno un cop i un altre.
Fa fresca perquè els núvols no s'han acabat de dissoldre i toca baixar.
M'aturo a Rasquera a esmorzar un bon entrepà i decideixo baixar als ports a pujar el Caro.
Aquest no el faig des de baix. Pujo amb cotxe i sols camino els darrers metres. Desprès de 15 dies de no caminar, dos cims, son massa i faig una mica, o un tros, de trampa. Però el pobre Caro, amb el cap tot cobert d'antenes, no ofereix les mateixes sensacions que els cims més feréstecs o oblidats de l'home.
 |
| Pocs cims hi ha sense tribut a la religió |
De baixada un parell de cabres creuen la carretera sense donar-me temps a fotografiar-les.... llàstima.
I s'acaba el dia.
I aquí trobareu el track
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=6948736
I aquí trobareu el track
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=6948736
