dimarts, 27 de maig de 2014

LA CREU DE SANTOS DES DE CARDO

Sembla que el meu projecte de caminada estigui tocat de mala estrugança. Primer el vaig haver d'endarrerir per participar com a vocal en una mesa electoral al poble de residència i empadronament. 
Quan ja ho tenia tot muntat per marxar el dilluns següent, la pluja va fer aconsellable ajornar la sortida. Tot vigilant cada aparició d'en Tomàs Molina  i mirant el moviment dels núvols vaig passant hores sense deixar que se m'enduguin els nervis i la mala llet.
Avui dimarts, diu en Molina, es dia de treva. Així que, sense pensar-hi gaire i sense desmuntar la motxilla que ja tinc a punt per marxar vaig a veure si puc afegir algun cim comarcal a la llista.
Em munto la motxilla petita amb un parell de coses i surto amb cotxe de casa direcció Cardó. Allí m'espera la CREU DE SANTOS de 942 metres i sostre comarcal de la RIBERA D'EBRE. 
vista de l'antic Balneari de Cardó
Vista de l'antic Balneari de Cardó

Arribar a Cardó em porta records d'infància quan amb la família i anàvem per veure de guarir, amb les seves aigües, una filla de ma mare, malalta de polio. La ignorància i desatenció que va tenir amb el poble el govern del dictador Franco, en aquesta epidèmia, motivava que qualsevol rumor fos seguit i provat pels pares de criatures malaltes.
Ermita de la Columna

Avui Cardó, l'antic Balneari, es una propietat privada i amb la restauració aturada. Això si, el paratge, la natura segueix essent impressionant.
Emprenc el camí indicat de l'ermitori. Intento pujar a l'ermita de la columna però no trobo el corriol.
Torno a la pista fins trobar el trencall que em puja directe. Un bosc d'alzina i pi blanc preciós, fresc, amb un terra tou agradable de caminar i que puja suaument però de maner constant. 
Al final arribes a la collada, ja pelada d'arbres i que s'obre a la vessant de Benifallet i Xerta. El terreny rocallós, queden ja pocs metres. 
Em trobo, que ja baixen, un grupet d'homes grans de Molins de Rei, un d'ells originari de Rasquera que han vingut també a fer el cim. Acabo de pujar els darrers metres i primer vaig a la creu i desprès al vèrtex geodèsic  que marca el punt exacte dels 942 metres.

La creu de Santos

Afegeix la llegenda

Vèrtex que marca el punt exacte de l'alçada
Tinc temps per deixar anar la mirada i omplir-la d'espai tot descansant uns minuts i fent les fotografies que justificaran la meva ascensió. D'un costat la serra de Cardó, esquerpa, plegada per les  forces de la terra; de l'altra la vall regada pel riu Ebre puntejat de poblacions una rere l'altra. Més enllà els Ports.
Jo diria que és Xerta

Això de pujar muntanyes és una bona bestiesa, ja que desprès et cal baixar. Però les sensacions que tens des del cim de qualsevol turó o muntanya no es poden explicar, si més no, jo. Per això hi torno un cop i un altre.
Fa fresca perquè els núvols no s'han acabat de dissoldre i toca baixar. 
M'aturo a Rasquera a esmorzar un bon entrepà i decideixo baixar als ports a pujar el Caro.
Aquest no el faig des de baix. Pujo amb cotxe i sols camino els darrers metres. Desprès de 15 dies de no caminar, dos cims, son massa i faig una mica, o un tros, de trampa. Però el pobre Caro, amb el cap tot cobert d'antenes, no ofereix les mateixes sensacions que els cims més feréstecs o oblidats de l'home.

Pocs cims hi ha sense tribut a la religió

De baixada un parell de cabres creuen la carretera sense donar-me temps a fotografiar-les.... llàstima.
I s'acaba el dia.

I aquí trobareu el track 
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=6948736 

divendres, 16 de maig de 2014

AL CASTELL D'ESCORNALBOU DONANT VOLTA

Avui tocava escalfar motors, o cames, com vulgueu dir-li, i he decidit pujar al castell-monestir d'Escornalbou. Desprès de molts dies de no poder pensar més que en www.muntanyum.com i no poder caminar, avui toca i toca.
Surto de Riudecanyes i pel camí de servitud del pantà, ara ple a vessar i preciós,  vaig a trobar el camí de Velles que mena a Duesaigües. Abans d'arribar-hi pujo pel camí del Mas de Ma Gran.

Collet del Mas de Ma Gran

Collet del Mas de Ma Gran

Des del coll del mas, agafarem l'antic camí de Riudecanyes a la font de Vilamanya. Aquest camí era perdut i amb l'ajut de la Meritxell www.elbrogit.com el vam trobar i desprès el vaig netejar. La pista que segueix es bastant recent i la fan fer per donar sortida al mas de Brocà en cas d'incendi (!!??)
Ara ja l'usen els ciclistes i, fins i tot, hi han posat una marca en un arbre. Avui dia qualsevol amb un esprai es permet pintar la muntanya. Abans ens sabíem els camins de memòria, ara, si no els pinten, sembla que no saben on anar, es perden. 
Més val no faci comentaris....
Vista d'un ram de l'antic camí de Riudecanyes a la font de Vilamanya
El camí es boscà, alzina i bruc, i molt agradable de fer fins i tot a l'estiu.

Font de Vilamanya

Arribem a la font de Vilamanya que era dins la propietat del Castell que tenia en Eduard Toda i que donà a Duesaigües, motiu pel qual el van declarar fill il·lustre del poble.

Baixem una mica per anar a trobar un sender que ens du al mas del Pla del Bosc. Abans d'arribar-hi ens desviem a l'esquerra per un corriol que ressegueix una canonada d'aprofitament d'aigua del barranc.
La font del Maiet ens queda a la dreta i no es veu, de fet si passem per la pista tampoc la veurem, colgada d'esbarzers i arítjols. Algun dia hi haurem d'anar amb la desbrossadora ....
Arribem a un pla i just al davant tenim el nomenat sender de les Carboneres.
Atenció!! aquest nom li hem posat provisionalment perquè a la seva part alta hi ha tres clots que, diuen, eren carboneres. Jo no m'ho acabo de creure.
El camí passa pel mig d'una finca privada i va ser obert per caçadors, desprès jo l'he netejat i ampliat, a trams sol a trams acompanyat.



Fita de terme entre Duesaigües i Riudecanyes i primer clot de "carbonera"

La primera part del camí es de forta pujada. Quan s'arriba a la carena hi ha unes espectaculars vistes de Duesaigües i de l'Argentera.


segon clot de "carbonera"

tercer clot de "carbonera"

antiga era del Castell

El sender ens porta dalt el Castell, a la seva plaça d'aparcament, on podem veure l'antiga era en la que sembla que algú vol prendre els totxos. 

Increïble.
Baixem per la carretera fins els Pins Bens on agafem la pista terrera i desprès sender, que ens baixa fins a la pista que puja de Vilanova. 
En arribar-hi, a l'esquerra i pugem per passar per la vessant sud del Collet de les Forques i seguim, fins gairebé el seu final, a trobar un corriol que baixa dret. El van obrir a sac, aprofitant algun tram de camí, però realment no n'hi havia. El poder permet fer coses estranyes.
Arribarem al camí de Dalt entre Vilanova i Riudecanyes i anirem per l'esquerra per retornar al punt d'origen.


I aquí hi trobareu el track

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6856681

Em convenia una caminada com aquesta en que he pogut netejar una mica el cap i gaudir de l'espai ...

dimecres, 14 de maig de 2014

UN CURT TOMB PELS DEFORES DE REUS

Havia quedat amb la Meritxell (quina gran troballa d'amiga) per parlar de coses, dels nostres problemes, de Muntànyum, però cap dels dos volia fer-ho amb elm cul reposant en una cadira, ens agrada massa caminar, tot i no tenir temps.
Vam decidir veure'ns i fer un volt pels camins i barrancs pels defores de Reus.
Sols sortir ja recordo de quan estudiava al salesians el camí que pujava a la Munta i Baixa, ara totalment irreconeixible, amb avingudes asfaltades, el túnel sota la via del tren i asfalt fins el barranc de l'Abeurada.
Un passeig curt que em dona la oportunitat de compartir una horeta amb la Txell de www.elbrogitguiatges.com i intercanviar opinions, laments, problemes i donar-nos mútuament ànims.
EL PI "PPG" DE L'HORT D'EN COLL. Ha calgut protegir-lo dels efectes de la riera de l'Abuerada. Si el temps ho permet arribarà a ser un arbre monumental gràcies a l'interès personal d'en Jordi i Sergi Coll i de la Txell Omella.

Indicador.

I aquí en teniu el track http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6843449 



dimarts, 13 de maig de 2014

PLANIFICACIO DE PROJECTE

S'ha acabat MUNTÀNYUM (www.muntanyum.com). És un projecte que m'encanta, m'apassiona i em va bé per mantenir-me actiu, però em desgasta massa, sobre tot en anys com aquest en que algun mal educat ha volgut donar la nota. Les coses m'arriben molt endins i em fan mal.
Ara toca girar full i mirar de buidar la ment i el cos de tot el succeït aquests mesos.
Si tot va bé el proper 26 de maig emprendre camí des de l'Arbolí en direcciò Nord, a Prada de Conflent.
Ja fa temps, anys vaig iniciar la ruta del GR7 des de València i, per etapes i en anys, vaig arribar a l'Arbolí des d'on una lesió em va obligar a retirar-me.
El projecte inicial era seguir tot el GR7 fins Andorra i França i d'allí desviar als Alps i baixar a Roma. Aquest projecte l'he variat una mica i ara pujaré per Santes Creus i per Montserrat,
Que ningú pensi que es tracta d'un pelegrinatge pel fet de passar per aquests llocs significats religiosament; però es ben cert que son llocs especials i que per ells hi passaven la majoria de camins importants del nostre país.
El meu objectiu no es altre que el de caminar, d'estar amb mi mateix, de gaudir de la llibertat de no haver de respondre mails, ni mòbils, de no haver d'estar pendent de res i saber que soc propietari dels meus segons, minuts, hores; que puc quedar-me on em plagui un dia o més o, si és el cas, retornar a casa quan en tingui prou. No vull més que caminar i caminar, respirar, mirar, que em toqui el Sol i l'aire i fer-ho de manera de conèixer una mica més el meu país.
I si algú em llegeix i es vol afegir en alguna etapa, benvingut serà.
I ara, de moment, seguiré planificant el meu viatge, que també es una manera de viatjar.