dilluns, 23 de juny de 2014

BALI

Escriure sobre BALI no te massa gracia, sembla un altre estat de AUSTRALIA, n'es plena. Cal pensar que DARWIN  es a dues hores de vol i que pots comprar nun bitllet d'anada i tornada per uns 110 euros i aqui la vida es mes barata que alli.
De fet, a mi, tots aquests llocs em recorden SALOU, o qualsevol altra ciutat de la nostra costa i no m'agrada, pero tampoc tinc manera de sortir del sistema, vagi on vagi es ple de turisme.
Fins i tot els balinesos d'aqui ja no son tant simpatics ni et saluden tant, sols et volen vendre alguna cosa.
Per tant, no recomano de venir a BALI, molt millor LOMBOK.

divendres, 20 de juny de 2014

SUMBAWA I LOMBOK

La gent de SUMBAWA i de LOMBOK es estupenda, tots somriuen i et saluden i volen saber d'on ets i on vas, de vegades un pel massa xafarders, pero cert que aixo permet coneixer gent nova.
A Sumbawa vaig coneixer un noi que em va convidar a anar a ALAS on he conegut una noia. Realment el lloc es poc turistic i te poques comoditats pero era una manera de coneixer gent del lloc, una familia i com viuen, saber que fan i com s'ho fan per anar vivint. Visito una escola i veig com treballen els mestres i els alumnes.
Durant la tornada vaig compartir taxi amb SINGHI un funcionari del govern que em va explicar corrupteles.
A MATARAM, ja a LOMBOK l'amo de l'hotel, en Winarno, te una conversa facil i tambe m'explica com es la vida a a Indonesia.
Realment es un viatge gens programat pero aixo m'ha permes coneixer gent i improvisar.
Avui dissabte es dia de festa i moltes escoles munten un festival de cansons i balls amb la musica a tot drap. De fet es que, els indonesis, son extrems, soroll a tot drap, motos sempre intentant se el primer, semblen una mica desesperats per avansar i avansar, tot i que somriuen i semblen tenir calma.
Be, avui marxo a BALI, anire a UBUD i mirare de visitar el volca.

divendres, 13 de juny de 2014

TEMPS ESTUPIDAMENT PERDUT

Una de les coses que m'emprenya mes son les escales als aeroports, la quantitat de temps i forca que arribes a perdre donant voltes a les instal.lacions aeroportuaries. Si es gran per la quantitat de coses inutils que t'ofereixen, si es petit, perque no hi ha res a fer.
Pero he de reconeixer que el millor aeroport en que he estat mai es el de SINGAPORE. Tres terminals, cadasquna d'elles com la T1 de BCN, connectades amb trenet automatic, ecel.lentment senyalitzades, amb oficines de canvi i de retorn d'IVA a cada cantonada.
I puntual.
El trobo excel.lent.
Una de les coses que em sorprenen es que tot i la pila de persones que hi som, no conec ni em coneix ningu. Soc anonim total, puc desapareixer i no passa res. Porto 9 dies de viatge i avui es el primer dia que he trobat un catala, que no viu a Catalunya i es casat amb una polaca amb qui es relaciona en angles.
Tambe tinc la sort que encara no m'he trobat cap espanyol escandalos, que sempre es fan notar i dels que fujo com la pesta.
Al que anava. Haure de comptar les hores que he perdut d'enca la sortida de l'hotel fins l'entrada al nou hotel per veure, en un viatge, les hores que perds en avions i aeroports.
Per exemple ahir em vaig llevar a les 06:00, vaig sortir de l'hotel a les 06:45 i vaig entrar al nou hotel a les 00:45 del dis seguent, o sigui 18 hores, d'elles 7 i mitja en un mateix aeroport. Tot un dia. Cert que vaig fer una pila de quilometres, Brunei, Singapore, Bali, pero ....
En fi, tot te la seva part bona i la seva no tan bona.
Be, continuara ....

dimecres, 11 de juny de 2014

BRUNEI

Estic escrivint en un teclat que no permet accent ni la c trencada.
Vaig arribar sobre les 15:00 a l'hotel, dinar una mica i veure que podia fer. Per desgracia vaig escollir un hotel ubicat als defores de la ciutat cosa que dificulta els desplacaments.
Per la tarda surto a caminar una mica i m'adono de que no hi ha lloc pels vianants, ni volent es pot caminar per la vora de la gran avinguda en la que estic situat. Malament.
Dimarts 10, visita a la ciutat, dues mesquites, un hotel de superluxe, una vista de water village i un museu dedicat a la gran i major gloria del sulta, amo i senyor del pais i la seva gent i que es present arreu, arreu, arreu.
Dimecres 11, torno a la ciutat pels meus medis i llogo una barca per visitar els monos i el water village. Un bon home de 48 anys amb aperiencia de 60, 11 fills i 38 anys de barquer em duu pel riu a trobar monos. Els puc veure a distancia i, potser, gracies al potent zoom de la maquina de fotografiar en traure alguna cosa de mes a mes.
despres em porta al water village, un poble tot fet damunt de palafits i sobre el riu. Diu que son 25 mil persones que hi viuen, 3 mesquites, 11 escoles, residencia de dia per avis. Algunes cases tenen bona pinta, d'alres no tanta. Un continuu anar i venir de barques, alguns a tota castanya. Tenen parades de barca-taxi. El riu es brut, brut.
Vaig al mercat, encara bastant net i curios, verdura a manta i peix. No se per que pero cullen els musclos ben petits, no n'he vist cap de gros, tots el tamany de l'ungla  petita.
Dono un tomb per la ciutat, fa calor i humitat, hi ha voreres, pero es dificil traspassar els carrers, no es ciutat per  vianants.
A Brunei ho trobes malais amb les dones amb el cap i cames coberts, hindus, i xinesos. Aquests son els pitjors, van a la seva, sembla que els importa un rave que el mon giri cap un costat, si els hi peta, ells van a la contraria i es queden tan amples.
La gent, gairebe tots, estan penjats dels mobils i tablets. Ahir sopava i tenia dues taules de dues persones a la vista, dues amigues i un pare i un fill. No es van parlar per res concentrats amb les tablets. Quan els va arribar el plat van menjar i en acabar van pagar i van marxar. A d'altres llocs passa semblant, tots van amb l'aparatet i desconnectats del mon. Impresionant.
Aqui no es paguen impostos. Educacio dels nens i universitat gratis, en ella sols et cal pagar els llibres. Sanitat gratis, residencia de dia d'avis gratis i uns 1000 Brunei dollars de pensio (1euro = 1,6 BND). La benzina a uns 30 centims d'euro. Per tan, pocs autobusos. La gent que s'espera al cotxe no l'atura per poder tenir l'aire condicionat engegat. La majoria de cotxes automatics.
Les persones, a banda els xinesos, amables i riallers. Parlen malai i un angles trepitjat que costa d'entendre, pero s'hi esmercen.
Bona visita

dissabte, 7 de juny de 2014

QATAR - DOHA

Sorra i calor, ja no recordava la calor que pot fer a la vora del desert i mes quan es dins una ciutat plena de vidre i d'enginys mecanics que trauen la calor dels edificis i la llancen al carrer.
Doha es aixo, una ciutat bastant extensa en la que el seu centre, les dues puntes de la badia, s'han emplenat d'edificis alts i de disseny. No es una ciutat per a vianants, grans avingudes la creuen i hi ha molt pocs llocs per que els vianants les travessin, pero pots anar tallant, si vols.
Aixo si, hi ha una col.leccio d'arquitectura brutal.
Volia visitar una mica dels defores pero no he sabut trobar cap agencia que m'hi dugues. A casa vaig pensar que a l'hotel m'ajudarien pero son una mica negats.
Es que a Qatar sols treballen els estrangers, xinesos, filipins, indonesis, indis... i altres nacionalitats. I alguns d'ells no coneixen prou be el territori com per oferir-te una excursio.
M'he limitat a caminar per la ciutat durant els dos primers dies en que encara la calor era suportable.
Avui ja no, en una hora he quedat xop i esgotat.
Ara faig temps per anar a l'aeroport. Proper desti, Singapore, abans de saltar a Brunei.

Ens hi veiem

diumenge, 1 de juny de 2014

VACANCES DE JUNY

Avui començo les meves vacances de juny. Ahir vaig acabar les de maig. Decididament soc un home amb una vida afortunada, to i que, alguns cops, les coses no surtin bé, o com jo volia. 
Pels escrits anteriors es pot saber que, hores d'ara, hauria d'estar caminat per algun GR direcció Montserrat. No és així. Primer haver de formar part d'una taula electoral i desprès les prediccions meteorològiques adverses m'han fet desdir del meu projecte de caminada.
El meu delit de marxar, de desaparèixer una temporada em van fer canviar els plans: marxar ara de viatge a l'estranger i ja caminaré al setembre/octubre.
Avui he acabat de planificar el viatge a QATAR, BRUNEI i INDONÈSIA. Em queden dos dies més abans d'iniciar el recorregut.
Per què aquesta ruta? sincerament no ho sé. Diré que, en canviar la caminada pel viatge, tenia un projecte que també s'ha vist alterat de manera que, finalment, queda el que faré.
Em disgusta? No pas. Els tres paisos a visitar han estat més d'un cop a les meves llistes, potser el que més BRUNEI pel seu exotisme, per ser un lloc  on no hi va gairebé cap conegut. Fa cosa això d'estar a un país que poca gent coneix.
D'ençà que ha acabat Muntànyum que ben poques hores li he dedicat. La meva ment ja quasi està en blanc d'aquest aspecte i ara tinc 30 dies més per descansar i carregar piles. 
D'una banda estic inquiet per marxar, l'espera m'atabala.
De l'altra estic ben satisfet de no pensar en res més que el viatge i prendre'l com una cura de repòs, com un girar el mitjó i anar a fer una de les coses que més m'agradaven i agraden, sortir de casa, veure món, persones, altres situacions, adonar-me que soc molt poca cosa, que el meu lloc de residència no és més que el cul del món.

Us deixo unes imatges per anar fent boca


localitzacio de Brunei
IMATGE DE QATAR
INDONÈSIA

Volcà a Indonèsia. Espero pujar-hi