dimecres, 16 de desembre de 2015

NO TINC REMEI

Jo, es que no tinc remei. Si en les meves caminades trobo un nou camí pel que no he passat mai sé que, si no es en aquell moment, algun altre dia aniré a fer-lo per saber on va, em quedarà gravat a la memòria que hi ha un corriol, pista o sender que desconec i m’atraurà fins que no l’hauré recorregut.
Algú o alguns han netejat la Cresta del Coix des del Puig Voltor fins l’antic Puig Marí. És allí on vaig veure un caminet que baixa direcció Riudecols. Avui li ha tocat el torn de passar per les meves sabates.
Per començar em trobo amb un nou pessebre que persones del grup “El Senderó” han volgut col·locar al Puigvoltor i que han anat a acollar al cim abans, al que hi ha la bandera i que té 593 metres. Sempre m’han dit que el Puigvoltor és el següent cim i té 596 metres.






No sé perquè, en ple segle XXI, encara hi ha qui posa als cims pessebres, imatges de sants, verges, creus i coses així. Un dia hi posaré imatges de gais, lesbianes i transsexuals en “boles” i ja veurem quina gràcia els fa. Si la muntanya és seva, també ho és meva. Deixem les muntanyes en pau al gust i ús de tot hom d’una p.... vegada. Us recordo que, antigament els dies que ara dieu de nadal, eren una festa pagana en celebració del solstici d’hivern, i ningú ha demostrat que el tal Jesús nasqués un 25 de desembre.
comencen els marges tot i l'alçada

Bé, anem al que importa, la natura, l’entorn, el paisatge, els camins. Ressegueixo el camí de la cresta del Coix tot agraint a qui l’hagi netejar la seva feina. Arribo al senderó que vull conèixer i baixo. Em porta a una pista i vaig a veure que hi ha a la primera variant. 

vista llunyana de la pedrera del Balandrer
Aquesta curiositat em fa trobar la part alta de l’antiga pedrera del Balandrer  de la que encara en queden restes.
restes de la pedrera, no son pas tan antigues

Mirant d’arribar-hi em trobo amb una caseta i un altre corriol que podria anar directe al Puigvoltor; el deixo per un altra dia.
caseta sobre la pedrera del Balandrer

Torno a la pista principal que em va fent baixar fins la riera de Riudecols. Inicio el retorn pel camí de la zona de La Socarrada. Arribo al collet d’en Cases on he deixat el cotxe.

Una altra caminada esplèndida. Estic content.

dimarts, 15 de desembre de 2015

PELS VOLTS DE SANT BARTOMEU

Tenia mandra de caminar desprès de 15 dies sense fer-ho de manera intensiva i alhora el meu cos necessitava cansar les cames i relaxar l’esperit.
He anat a fer el cafè i he parlat una estona amb un veí de la baixada de la borsa. Hi ha algú que sempre guanya i els “pringats” estem venuts.
He decidit anar a investigar un seguit de corriols que vaig veure fa un temps per la zona de sant Bartomeu, municipi de Riudecols. Ha anat bé, hi ha boscos d’alzines i pins, sense matolls i transitables.
restes de l'ermita de sant Bartomeu

restes de l'ermita de sant Bartomeu

Al fons Riudecols
Riudecols des de sant Bartomeu

Em fa l’efecte que les bicicletes han obert petites rutes per pujar esforçant-se i baixar a tota castanya. Pistes de caçador que s’acaben en algun punt inconcret. Pantalles per la caça de tord. Cartutxos, molts cartutxos llançats al peu de les pantalles i arreu del territori. Què coi els costa d’arreplegar-los? Arreu on caminis sempre trobes cartutxos abandonats. Estic a favor dels caçadors però haurien d’aprendre a recollir les seves deixalles. Un cartutx tarda més de 200 anys en desaparèixer de la natura. Cap caçador viu ni la meitat del temps.
En fi, sé que és una batalla inútil, perduda. Una més contra la inconsistència del personal en general.
restes de caçadors incivilitzats

i més restes en mig del bosc

Situo les runes de l’antiga ermita de sant Bartomeu i les enviaré a l’editorial perquè les situï al mapa, ara no hi son. Segueixo una pista mig perduda i faig cap a la boca d’una mina on també hi ha dos arbres monumentals. També ho enviaré a l’editorial. Trobo una alzina majestuosa. Em cal treballar en un inventari d’arbres monumentals i fer per la seva conservació. Aquí a la Baronia d’Escornalbou tenim detalls fantàstics. Els ajuntaments N.P.I. Trist.
una senyora alzina

a que és maca?

De retorn vaig per un corriol de caçador que em du a una finca d’avellaners i a la seva vora la pista que em porta de retorn a casa.
entrada a una antiga mina

més arbres monumentals

Afegeix la llegenda


Han estat un parell d’horetes molt gratificants. M’he tret les cabòries del cap. 
els arbres monumentals davant l'entrada de la mina