Tot
va començar quan en José Luis Ordovás em va dir: “oye, que ahí en la Mola de
Colldejou havia un camino que se llamaba l’Ull del Bou que era precioso. Te
mando unas reseñas sobre los mapes a ver si lo puedes localizar”
Collons! A qui li dius això? A qui reptes a trobar un camí oblidat?
 |
| ull del bou. paret oest de la Mola |
De
fet han passat uns tres anys des del primer cop que m’ho va dir. Múltiples
ocupacions em varen distraure en d’altres objectius, alhora “urgents” o
“importants” fins que, finalment, em vaig posar a la feina.
Donat
que sempre intento guardar-ho tot, vaig recuperar les informacions d’en José
Luis al temps que entrava en els mapes del cadastre, del vol americà del 56 i
posteriors i amb algunes persones que podien saber del camí de l’Ull del Bou.
Fet
tot el treball de camp, un bon dia, em vaig posar a caminar-lo i, vet aquí que,
el camí existeix i és practicable.
 |
| esplèndida fita |
Quasi
simultàniament un altra malat de camins em deixava un comentari en aquest blog:
“estàs segur que el que cites com a camí de la Torniola ho és realment? És que
jo he trobat això?” I adjunta un track.
Collons! A qui li dius això? A qui reptes a trobar un camí oblidat?
Altre
cop a treballar amb mapes antics i sobre el terreny. Aquesta feinada em va fer
adonar que els dos camins es podien ajuntar de manera de vorejar la Mola de
Colldejou a mitja alçada i pel costat Oest.
 |
| forats al peu de la grimpada |
 |
| forats al peu de la grimpada |
Dit
i fet, vaig trobar el que em deia el meu amic Skpat i vaig poder unir els dos
camins de manera fàcil.
I
aquí ho teniu. Aquests camins no pugen a la Mola, però no per això deixen de
ser espectaculars i molt bonics. L’ull del Bou transcorre per part solana però
en gran part està cobert de vegetació. S’anomena així perquè et permet veure el
gran forat que hi ha a la paret de la Mola i que sembla l’ull d’un bou.
 |
| Afegeix la llegenda |
La
segona part, el de la Torniola, transcorre per la carena divisòria de terme de
Colldejou i la Torre de Fontaubella. Els primers metres son solans totalment amb
vegetació baixa que no protegeix, però després entra en terreny boscà i ja el
fa frescal. Molt poc després de la grimpada, baixant, trobem uns clots que
poden ser uns avencs. Ja més avall, a uns 150 metres del camí de Massanes, hi
ha el clot nomenat avenc de la Torniola.
 |
| baixada forta |
 |
| baixada forta |
Podeu
anar-hi tranquil·lament, son fàcils de fer i he vist estan fitats i bastant
nets. Però, si hi aneu, preneu eines i col·laboreu a mantenir-los vius. No
aparteu els troncs del mig del camí, car impedeixen el pas de ciclistes i
motoristes. Respecteu l’entorn ja que passen per propietats privades. Si hi ha
cacera, no hi entreu, el camí continuarà allí molts anys i ja tindreu una
segona oportunitat.
 |
| Marçà i al fons la serra del Montsant |
 |
| Mas d'en Rafael. |
Per
a mi i d’altres, els camins son sagrats, son història, son el nostre passat que
sustenta el nostre present i fa viable el nostre futur. Respectem-los,
cuidem-los. CAMINEM-LOS a pas lent, gaudint del paisatges i les vistes que ens
ofereixen. Els camins no son tan sols per passar-hi corrents, esperitats,
intentant fer sempre més amb menys temps. Els camins son per gaudir en ells
part de la nostra vida, per passar-hi pausadament; fer-ho ens dona oportunitat
de pensar, de rumiar i de tornar a casa amb més calma i serenor.
 |
| Marçà |
 |
| mas d'en Rafael. Vinya ecològica. Pradell. |
I
per acabar vull agrair a qui els ha fet practicables. Pensava que els malalts
de camins érem pocs, però veig que encara em queda per conèixer-ne algun.
Bons
camins. Bona muntanya.
RUTA APROXIMADA
RUTA APROXIMADA
