La felicitat no és un estat, és un
camí, diuen. La felicitat no pot ser mai completa, afegeixen. Per a mi és així.
He tingut un molt bon matí caminant per la serra, trobant coses que m’han fet
feliç. Paral·lelament, el dolorós record d’una recent pèrdua acompanyava cada
una de les meves passes.
I un cop deixat anar el meu deliri
filosòfic diré que he anat al bosc de les Bruixes, pujant i baixant per indrets
diferents. En passar pels Estrets he resseguit un senderó que em caldrà seguir treballant
per trobar-li la sortida i la utilitat.
Sota el bosc de les Bruixes una
zona amb coves, la Cova del Cinto, suposo. He tret el nas pel morral del coll
del Cinto que ofereix una espectacular vista sobre el Baix Camp. Com per
passar-hi hores, allí assegut.
Un cop baix altre cop he anat a
visitar el Molinet, o el que en queda. Hi ha dues pedres de molí precioses. Si
hi aneu, molt de compte, allò es pot ensorrar en qualsevol moment i serà una llàstima.
No m’allargo més per motius que ja
explicaré més endavant. Us deixo alguna fotografia.
 |
| entrada a una casa de l'Argentera |
 |
| idem anterior |
 |
| respirador del túnel |
 |
| antiga pedrera abans dels Estrets |
 |
| el Morral Moster |
 |
| els Estrets, avui |
 |
| records que sempre hem de tenir en la memòria |
 |
| cova del Cabrer |
 |
| coves del Cinto |
 |
| algú ha plantat un parell de xiprers al coll del Cinto |
 |
| vista espectacular des del dit Coll |
 |
| paret de la bassa del Molinet |
 |
| el Molinet |
 |
| pedra de molí del Molinet |
 |
| la petita presa que duia l'aigua al Molinet |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada