MIRADOR DE LES COSTES

He començat a caminar per la zona nordest – Riudecols, les Borges i les Voltes - amb intenció d’allargar-me als pobles veïns. M’és molt còmode perquè no em cal desplaçar-me gaires quilòmetres amb el cotxe.

Vaig començar amb un itinerari circular des de Riudecols per continuar, més tard, arribant-me a les Borges del Camp.

Com sempre em passa, no puc deixar de seguir tots els camins, pistes i corriols que trobo. Si no ho faig el primer dia, sé que hi hauré de tornar per respondre’m la pregunta d’on deu conduir aquella ruta.

Fa una dies vaig pujar des de l’ermita de la Riera per una d’aquestes pistes que m’havia quedat pendent. Aquell dia, va ser anar i tornar. Avui he anat a repetir els passos d’aquella jornada amb la intenció clara de seguir les rutes que m’havien quedat pendents.

He deixat el cotxe a l’aparcament de l’ermita, he posat en marxa el GPS i amunt. Sorpresa. Hi ha uns pals indicadors nous – vegeu la fotografia. La vegada anterior no hi eren. Veig que alguns ajuntaments espavilen, en d’altres sols hi ha espavilats.

Em sembla meravellós indicar rutes per la natura.

El que s’indica – i on pretenc anar – és el mirador de les costes. Per fer-ho cal salvar 200 metres de desnivell. No és molt però en distàncies curtes algunes rampes son pronunciades.

Un cop dalt, ens queda Alforja baix a la vall i les seves muntanyes, les d’Arbolí, els Castillejos i Puigcerver a la vista. Mirant a mar tenim les Borges en primer terme i gran part del Baix Camp.

Aquesta pujada i el retorn a  l’ermita és tot per pista, jo diria que obertes no fa massa i proveïdes de pals indicadors als punts clau.

De retorn a l’ermita m’adono que sols he caminat una hora i amb això no en tinc prou, de manera que deixo el cotxe a la riera d’Alforja i començo a caminar direcció muntanya. Al cap de poc trobo una altre pal indicador que diu per pujar al mirador. M’hi poso. Salvo la carretera per un tub de conducció d’aigües pluvials que em porta a una zona ombrívola i humida, agraïda per caminar. Vaig pujant suaument fins arribar als forts pendents.

Torno a ser al Mirador, just per la ruta oposada a la que he pujat abans. Em proposo baixar, si puc, per diferents indrets. Trobo una desviació i m‘hi poso. És una pista que s’acaba en un corriol que torna a pujar. Avui estic amb ganes  i el segueixo. Altre cop a pujar fort. És preciós, un bosquet de pins net i curiós. No hi entenc però em fa l’efecte que podria haver-ho bolets aquí.

Faig cap a la pista de pujada del primer dia. Hauré de repetir ruta.

Més endavant i per no tornar pel mateix camí de pujada decideixo anar a trobar el camí de retorn de l’altra setmana.

Acabo al cotxe. Per avui ja he fet. Però em queden altres pistes que hauré d’anar a caminar.