CAMI VELL DE LLABERIA A TIVISSA (un tram)

La Txell em va convidar a acompanyar-la a fer una part del camí vell de Llaberia a Tivissa. De tant en tant tenim l’oportunitat de compartir unes hores i quilòmetres gaudint del paisatge de l’entorn, de la natura i de la xerrada sobre coses serioses que ens afecten i sobre altres coses gens serioses però que ens fan brollar unes rialles franques que espanten els nostres mals. 

La part negativa del dia es que hem de fer molts quilòmetres per carreteres revirades deixant un vehicle a cada extrem del camí previst i amb tants revolts, en David gairebé se’ns mareja.

primers metres de la cova del Ramer

Iniciem ruta poc abans del coll de la Mafla tot seguint una pista ampla. Al coll de les Anyeres deixem la pista per seguir per un corriol que, inicialment, baixa decidit. Recuperem pista i arribem al coll de Montalt, pel qual ja hi havia passat fa uns anys venint i tornant a Vandellós, una llarga i exigent caminada però de la que en tinc un bon record.

entorn de la cova del Ramer

Continuem per pista amb importants tobogans per arribar al mas del Ramer. A partir d’ell tornem a caminar per viarany en plena ascensió i curull de ziga zagues. Ens desviem una mica per veure la cova del mateix nom i que promet ser fonda. En David gairebé s’atreveix a baixar-la però no portem material i, abans de res, la prudència i la seguretat.

Continuem pel viarany per la zona dels Tomassals, preciosa de debò amb el seu bosc espès farcit de pins i de sota bosc. Molt propici per cremar fàcilment. Quan trobem la pista que prové de l’avenc d’en Janet comença a caure una pluja fina. Deu ser el preludi de la nevada que han anunciat, pensem, i per aquest motiu decidim que ja n’hi ha prou.

No ha estat una ruta massa llarga però sí molt bonica i amb una conversa molt animada entre tots tres. A aquells qui regularment pugem a la serra de la Miranda i pensem que les muntanyes de Llaberia son pedregars secs ens convé venir a aquesta banda per veure els esplèndids boscos i humitats que amaga, com també alguna cova i nombrosos clots ben pregons.

Una magnífica caminada per una ruta que no havia fet i immillorable companyia. Gràcies Txell i David