ELS DINERS DE LES (S)OBRES PÚBLIQUES

El passat 18 de febrer de 2016 van descarrilar uns vagons d’un tren porta contenidors a l’apartador exterior de l’estació de tren de Riudecanyes Botarell. A data d’avui no s’ha fet res per arranjar els desperfectes i ara els trens no s’aturen en aquesta estació per deixar pas als altres. Això no voil dir que al voral de la via no hi hagi durant dies i dies, i de vegades, anys i anys material dipositat.

Fa un parell de mesos van aparèixer camions i màquines deixant dipositats a l’estació un volum considerable de materials. Dies desprès operaris i màquines començaven tasques diverses.

El primer que em vaig preguntar va ser: tenen permís d’obres? N’es coneixedor el municipi de que, dins el seu terme municipal, algú fa rases, treballa talussos, colga cables, instal·la conduccions, remou runes ... Sincerament, no tinc ganes de discutir amb ningú i menys amb el poder establert; ja m’he adonat de que, ni que sigui petit, és molt poder, i jo vull viure tranquil. Així que vaig pensar: no és el meu problema, ja s’ho faran.

Però resulta que SÍ son els meus impostos. I avui tinc ganes de dir-ho.

Els qui venim de pagès sabem el que vol dir re utilitzar, aprofitar, recollir, guardar.

ç

Les obres van començar a l’estació de Riudecanyes Botarell en direcció a Les Borges del Camp. Mini excavadores, operaris i altres eines van  obrir rasa, remodelar talussos, apartar brossa arbòria i sobre posar terra sobre pistes de trànsit. Contínuament s’hi veien persones “inspeccionant” la tasca. Sabeu allò d’onze controladors i 1 remer?. Doncs així mateix.

Quan les feines van desaparèixer del meu camp visual me’n vaig oblidar tot i que diàriament veia una quantitat de material a la fresca de la nit i a l’escalfor del sol. Ara fa unes tres setmanes, en una de les meves caminades, al voltant de la “casilla” del Portbou, em vaig adonar de que les obres estaven aturades. Fins i tot una excavadora es trobava estacionada entre el talús i la via.

Avui he volgut fer una comprovació. Efectivament. Ningú treballa a la vora de via. Fa dies i dies que ningú apareix per l’estació per comprovar/controlar el material dipositat. Faig un recorregut paral·lel a la via de tren i contínuament trobo restes de material i feines inacabades. També he de dir que l’excavadora solitària ja no és al lloc on era.  

Tot plegat em fa preguntar-me:

-     -  Aquí hi ha una obra, sense cap mena de dubte encarregada per ADIF.

-    - Una obra que no sabem si té o necessita permisos oficials, ja sigui municipals o d’altra mena.

-      - Una obra que genera moviment de terres i runes

- - Una obra que modifica o actúa o pot modificar camins i pistes de trànsit comunitari.

-      - Una obra que exigeix (segons sembla) acumulació de material.

-     - Qui i com es controla aquest material?  Què hi fa tot el material emmagatzemat a l’estació de Riudecanyes-Botarell?

-      - Per què s’han aturat les obres?

-    - Per què, en trams concrets, hi ha unes conduccions posades de manera que és molt fàcil robar-les?

-      - Per què no s’ha reparat el tram de via malmès de l’apartador?

- - Què controlen tots els operaris que setmana sí setmana també passen per l’estació prenent mides i fotografies?

I ... quantes preguntes més voleu posar-hi? És com si ADIF i l’espai que ocupa fos un territori autònom i independent al que no li cal rendre comptes del què ni com ho fa. Però no podem oblidar que:

-      - ADIF és una empresa ejpañola

-    - ADIF és una empresa pública destinada a donar servei a les empreses privades que operen sobre de les seves vies: Renfe, Comsa (1), Continental Railways i d’altres.

I Tot plegat em fa venir unes reflexions:

-  - Si això passa en una obra menuda com la que, aparentment, és aquesta, què no ha de passar en una obra major, com la construcció de la nova línia de tren que passa per l’aeroport de Reus?

-     - Què, en l’estació de tren de la Sagrera de Barcelona?

-      - Què, amb la línia de tren d’ample europeu del port de BCN a Europa?

-      - Què amb .. i amb ... i amb

Però no us despisteu

-      - Què passa amb les petites obres locals?

-      - Qui controla?

-      I, encara més important, qui controla al controlador? Perquè no podem oblidar que el controlador sempre és dels seus....

Cal reconèixer la saviesa popular on sigui i en castellà ja ho diuen -  i com que els catalans “por cojones” vam haver d’aprendre el seu idioma (2) – “el ojo del amo engorda el caballo”  la qüestió età en saber de QUI és el cavall ...? està clar que nostre, del poble, no és.

Potser per això les obres pressupostades en 10 acaben costant 30 ó 40. Total, paguem els de sempre.

NOTES

(1)         Comsa i ADIF és força similar. Es un “poti-poti”

(2)         Cosa ben diferents dels ejpañoles que sols havien d’aprendre la llengua de l’imperi. I també cal aclarir que abans és deia CASTELLÀ i és des de Franco (*) que s’identifica castellà=ejpañol.

(3)         (*) posa-hi el qualificatius que vulguis. Jo de bons no en tinc cap.

Que ADIF és pública ho diu la seva pròpia pàgina web: http://www.adif.es/ca_ES/conoceradif/conoceradif.shtml