NO EM SEMBLA BÉ

Avui he volgut pujar a la serra; quan fa massa dies que no hi vaig m’enyoro de la vista, de l’espai, del lloc. Ho he fet curtet perquè amb la temperatura que fa no es massa aconsellable estar caminant a migdia i, a més, aquest any, noto que la calor em fa baixar molt la pressió. Em faig gran.

Des de de l’Argentera, plena dels estiuejants i amics que venen cada estiu he pujat per la pista. Passats els Estrets he decidit ascendir pel camí del Trucafort. Quina pena.

rasa feta per les motos

més rasa feta per les motos

estat actual del camí

Tenim els municipis, els guardes rurals, els mossos, la Guardia Civil del Seprona però no aconseguim evitar que alguns motoristes passin pels camins que saben tenen prohibits i els destrossen creant rases per les que desprès baixa l’aigua i els acaba d’espatllar. I si troben algun tronc caigut no dubten en crear una drecera.

nou camí fet per les motos per salvar l'entrebanc del tronc

Ja sé que per molts municipis és impossible crear cossos de vigilància, però potser sí els seria possible posar tanques anti moto, però sembla no hi tinguin cap interès. De fet, em pregunto, quina és la política municipal respecte dels camins rurals, dels camins de muntanya, de les rutes senderistes, dels camins que poden aportar un turisme tranquil amant de l’espai natural? I no parlo d’un municipi en concret si no de la majoria dels de muntanya i en concret dels de la Baronia d’Escornalbou.

Resposta: Cap ni una. Van al que en castellà se’n diu: “aquí te pillo aquí te mato”. Que tenen un problema?, miren si tenen una subvenció, l’arreglen i se’n obliden, de manera que el problema torna a sortir al cap de sis mesos. De moment algú s’ha posat una medalla i, més important, s’han gastat euros públics sense cap altra finalitat que la medalla. Ho sento, em sembla molt pobre, molt trist i molt reprovable.

Per llei els ajuntaments han de tenir un catàleg de camins del terme. Cap d’ells el té. Això sí, algun s’ha gastat uns diners en fer un estudi d’alguns camins per saber quina amplada i quin sol tenen. L’estudi rau oblidat a l’arxiu de les coses inútils. Qui se’n ha beneficiat?

La majoria d’ajuntaments tenen un pla urbanístic, però cap d’ells te un pla d’acció al medi rural, el medi en el que estan immersos, del que viuen, del que formen part i del que, ben planificat, en poden traure algun profit. Voleu més ceguesa i inutilitat?

Tarragona capital, fixeu-vos-hi bé, Tarragona ciutat té una xarxa de camins per tot el terme i connectada als termes veïns que és un goig i un encant. I ja em direu si Tarragona ho necessita. Per què cap dels municipis de la Baronia d’Escornalbou té res de semblant?, es que ni tan sols tenen la intenció, ni pensament de fer-ho. Segur que cap d’ells ens en donarà resposta i, si ho fa, serà excusant-se en mil i una fal·làcies.

Soc ben conscient de que cap, repeteixo, cap ajuntament ho té fàcil en els temps actuals però aquesta dificultat no pot excusar el no fer res, com tampoc pot excusar el fer per fer, gastant uns diners públics de manera puntual i sense cap visió global de l’entorn rural del municipi i dels municipis veïns. Cal començar a treballar per l’inici de les coses i primer de tot és establir una pla general de camins rurals i la seva connexió amb els municipis veïns. Que aquesta és una altra ja que, de que ens serveix un super camí que arribant al municipi veí s’estronca? I aquí ja entrem en el bon veïnatge les gelosies, les enveges i els interessos personals i polítics que passen per davant dels interessos dels ciutadans.  

Realment ho veig tot amb tristesa.

Com deia, he pujat com he pogut pel camí del Trucafort. La manca de manteniment fa que les herbes, els matolls, les bardisses vagin creixent i, sobretot la part baixa el camí, s’hagi fet estreta; però encara s’hi passa. En arribar a la serra he vist que algú ha remarcat amb els senyals de GR l’antic traçat de la ruta de manera que els desconeixedors no els cal passar per la pista. Agraeixo i dono l’enhorabona a l’autor. La pintura encara està fresca – es un dir – no te les mides exactes que dicta la FEEC però son clares i evidents. Personalment trobo molt més agradable l’antic camí que sempre té visió a ambdues bandes de la serra que no caminar per la pista de servei del parc eòlic.

He baixat pel portell d’en Peiró i en tot ell hi ha les marques dels pneumàtics de les motos i bicicletes. Per què ho fan? Certament tots en fem de coses prohibides, jo també, però encara no he destrossat ni he ajudat a destrossar cap bé públic, històric, tradicional o patrimonial.

cal dir el que son

cal dir el que son?

Tornant al tema dels camins i la seva conservació. Ara fa poc més d’un any un municipi va voler arreglar un camí tradicional en el que fa uns anys hi va col·locar plafons i pals indicadors. Bé, endavant, no tenim pla general però fem alguna cosa. Es va arranjar el camí, es van arranjar alguns plafons i alguns pals. Es van col·locar baranes protectores per a vianants (???) i un banc (???). Mesos desprès d’acabar les obres es van col·locar les barreres anti moto quan elles ja havien tornat a mig malmetre el camí.

Aquest plafó va quedar fora del programa

Dissimulat en les obres del camí es va aprofitar per netejar unes pedreres. Bé, vinga, acceptem pop com animal de companyia. Final de les obres: no tots els plafons s’han refet, dels nous espais de les pedreres no hi ha cap indicació, o sigui que si no ho saps, no hi aniràs (!!??) i en no haver previst una feina de manteniment les herbes, bardisses, rebrots i demés s’estan menjant la feina feta.  Conclusió: els 20.000,- euros (publicat per l’alcalde al seu FB) de subvenció més l’¡mport que l’ajuntament hi devia dedicar s’esfumaran en el temps, en l’oblit.

molt arregladet però sense manteniment les bardises el faran desaparèixer

el rebrot dels olivers taparà altre cop el camínet netejat

No em sembla bé. Així de clar ho dic. NO EM SEMBLA BÉ.

He treballat molts anys en el món de les empreses, no soc llicenciat en res, però l’experiència m’ha ensenyat que tota inversió que es faci cal seguir-la, MANTENIR-LA. Però m’adono de que aquest concepte, en política, no existeix, no cal donar comptes dels diners públics usats, no cal justificar res. Sols la puta medalla del moment.

Ho sento, NO EM SEMBLA BÉ.

I també sé que aquest escrit quedarà en l’oblit immens del FB i que si algun alcalde, casualment i en un exercici de bona voluntat, el llegeix, farà un somriure condescendent tot pensant: “bé, son coses d’en Jordi”. I girarà full.

Un alcalde em va dir un dia: “la vida posa a tot hom al seu lloc”. I es cert, ben cert. A mi el primer. Però el problema es que ell ho deia pels altres, per aquells que el criticaven i critiquen. Pobret, no s’adona de que a ell també el posarà al seu lloc.