dilluns, 17 de juliol de 2017

UN COP MÉS, AL MONTSANT

Aquesta és una caminada que ja he fet altres cops, però m’agrada practicar les benaurances, sobretot aquella que diu: ensenyar a qui no sap. I com que el meu company, Jordi Pérez Vilella, no ha pujat mai al cim del Montsant decideixo dur-lo pujar a la Corbatera (1163 msnm), el punt més alt d’aquesta serralada tan bonica i emblemàtica de la nostra comarca.
Fem el cafè amb les primeres llums i marxem a Albarca (815 msnm) on arribem prop de les vuit del matí. Fa un ventet fresc amb el que dóna gust iniciar la caminada. Pujarem pel grau Gran, pel tradicional; als aprenents cals ensenyar-los, primer, els llocs bàsics.
La pujada ens permet veure Siurana, Gallicant, part de la serra de Prades, Cornudella. El vent manté net l’entorn i amb aquesta llum del dia naixent la vista es preciosa.
Cornudella i el pantà de Siurana

Poc més d’una hora i som a la Corbatera on hi trobem un radioafeccionat disposat a instal·lar la seva antena per comunicar-se amb ves a saber qui i cobrir un altre punt geodèsic des del que establir contacte. Tots tenim una malaltia o altre i aquest ajunta la de la muntanya amb la de radioafeccionat.
Corbatera, cim del Montsant 1163 mts

ermita vista des de la Corbatera

A la Corbatera fot un vent fresquet i insistent de manera que baixem ja en direcció al pas del Gat. Allí és on m’adono de que m’he d’aprimar. Per poc no em quedo travat entre les pedres, ostres com n’estic de gras, ja no passo per aquí!!! Però es que el suc de la civada i la culana del Pepito estan bones de nassos!!!
Pas del gat

Passem per la font del Manyano i continuem avall fins trobar la pista del barranc dels Pèlegs o de la mare de Déu
font del Maynano

Ens desviem a l’esquerra pel grau del Peret per anar a trobar el corriol provinent del Pi de la Carbasseta que seguim per la dreta. Més endavant deixem el grau d’en Belart i passem per una antiga balma murallada.
Ulldemolins

A l’ermita fem les fotografies de rigor i emprenem la baixada pel grau de la mare de Déu que ens du a la pista que, provinent de les ermites d’Ulldemolins, ens dura de retorn a Albarca.
ermita de la mare de Déu del Montsant

Interior de l'ermita

Total uns 11,4 quilòmetres i unes 3 hores totals. Son poc menys de les 11 del matí. Ara que ja comença a escalfar el sol és una bona hora per tornar a casa, dutxar-se i fer un vermutet.
Aprimar-me?
Ja veurem.

Em sento la mar de bé.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada