dimecres, 5 de juliol de 2017

ESCAPADA A ANDORRA

Sembla que enguany no podré fer cap dels meus viatges de manera que vaig decidir fer una curta escapada a Andorra per veure el Cirque du Soleil i el seu espectacle SCALADE.
Dilluns carretera i amunt. El darrer cop que vaig estar a Andorra va ser el cap d’any de 2015. Dies feliços. Després d’instal·lar-me volto pel centre comercial i em compro un polar de rebaixes a molt bon preu.
Per dimarts ja m’havia fet una ruta per veure alguns dels monuments romànics del principat. No soc gens religiós, però aquestes esglésies antigues m’encanten, més quan porten adossat un petit cementiri, cosa que a Andorra no sempre tenen. Les pedres granítiques, renegrides pel temps i la humitat, els teulats de pissarra, les bigues de fusta, la penombra que les omple, el lloc on estan construïdes, la seva arquitectura simple, fàcil, sòlida les seves arcades. Tot m’agrada i em dóna bones vibracions.
sant Miquel d'Engolasters




Començo per sant Miquel d’Engolasters, una preciosa església amb un campanar desmesuradament alt en relació a la mida de l’ermita. A l’absis hi ha la reproducció d’un fresc preciós. L’original, al MNAC de Barcelona. Un xicot s’ofereix a fer-me una visita guiada però prefereixo tenir-hi una xerrada. És llicenciat en economia i sociologia, però a l’estiu ha de fer aquesta feina de guia. M’explica quatre detalls del lloc i parlem una mica d’altres coses. Comenta que el campanar es tant alt per poder veure el campanar més proper.
la vall del Valira amb Escaldes i Andorra

Des d’aquesta alçada es pot veure Escaldes i Andorra al fons de la vall. Seguint per la carretera s’arriba al llac d’Engolasters. Dins la boira de la memòria em sembla recordar haver-hi anat, potser amb els pares, potser amb una excursió de fi d’algun curs de batxillerat. Fa un dia esplèndid, la temperatura no és molt alta i dono la volta al llac per un camí ombrejat, fins i tot m’aturo en un banc situat estratègicament per gaudir de l’espai i del moment.
llac d'Engolasters

llegenda del llac

Retorno a la carretera general i direcció Canillo m’aturo a Meritxell. Just al costat de l’antiga ermita han construït un gran temple que no em fa el pes. L’església antiga queda com empetitida i desmillorada al costat d’aquest monstre. No entro a cap de les dues i me’n vaig a veure els oratoris i les creus que hi ha més amunt.
ermita de Meritxell

El camí em du fins a la l’església de sant Miquel de Prats a la que no s’hi pot entrar i que té un petit cementiri adossat amb una tomba molt cuidada i neta.
A Canillo visito l’església de sant Joan de Caselles. Una altra meravella. Una noia amb orígens gallecs m’explica una mica el conjunt. El frontispici és original i es va recuperar fa anys excepte una petita peça. A la paret hi ha un Crist autèntic romànic dels que sols n’hi ha dos o tres al món. Els bancs, de fusta massissa, son del segle XVIII. Aquí el campanar no es tan alt com el d’Engolasters.
sant Joan de Caselles




Els dos guies m’han explicat que aquestes esglésies es construïen amb l’absis de cara a l’Est i amb una petita finestra de manera que l’altar quedava il·luminat mentre la resta era a les fosques. L’altar es situava un pam més alt que la zona dels feligresos, de manera que tot tenia una simbologia. A la part de Déu, tot era llum i enaltit i el poble, amb els seus pecats, era a les fosques i a sota. Caram com se les empescaven els clergues!!!
Marxo de Canillo per la carretera de muntanya que, passant pel coll d’Ordino, em dura a aquesta ciutat. A la part alta hi ha unes esplèndides vistes sobre la vall i les muntanyes que l’envolten. En un dia clar i no massa calorós, com avui és un plaer fer aquesta ruta.
la vall des del coll d'Ordino


Tenia la intenció d’aturar-me a Anyós però no he encertat la carretera per trobar la desviació i he fet cap a la capital altre cop ja a primera hora de la tarda.
A la nit vaig a veure l’espectacle del Cirque du Soleil. Suposo que la majoria ja l’heu vist algun cop, de manera que m’estalviaré descriure les actuacions, algunes d’elles, espectaculars i que et fan estar amb un ai al cor. L’envelat, ple de gom a gom, amb públic assegut i a peu dret (aquests no paguen). Una organització acurada amb molts nois actuant de guies. Molt ben muntat.
I avui dimecres, avall altre cop. M’han aturat a la duana i han regirat el cotxe cercant diners, ha,ha,ha,ha !!!! naturalment m’he fet un fart de riure mentre els obria totes les portes i maleta.

Us deixo algunes fotografies. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada