VIATGES I CAMINADES: VIATGE PER CAMINAR PER LA SERRA DE BOUMORT

Aquests dies en que algú s’ha entestat a dir en que fem el canvi d’any en contra del que diuen els solsticis i equinoccis vaig decidir passar-los fora del poble, em convenia una mica de canvi d’aires i estar fora de casa. Al final va coincidir que a la meva cosina Imma, amb qui tinc una molt bona i forta relació, també li convenia evadir-se una mica de la seva dura i crua realitat i vam decidir passar uns dies plegats fent el que ens agrada: caminar i descobrir llocs nous.

El 31 me’n vaig a Taradell per passar el cap d’any amb uns amics de l’Imma. En un xalet de El Muntanyà ens reunim unes 14 persones al voltant d’una taula en la que cadascú ho posa algun element. De casa meva arriben les arbequines artesanes fetes als meus olivers i adobades per mi mateix, taronges, mandarines, un apit i un parell d’ampolles de garnatxa negre de la Terra Alta que rebrà el reconeixement del propietari de la casa i dels altres companys.

Desprès de les campanades ens dediquem a cantar cançons de quan érem més joves que ara; algunes lletres les sabem i d’altres no tant. Es un exercici nostàlgic per fer veure que el temps no passa .....

Dia primer de gener de l’any dit de 2015, calendari gregorià adaptat a les conveniències religioses catòliques. A Etiòpia, a Xina, als països àrabs aquesta data no representa re. En fi, la qüestió està en que ens llevem en un dia ple de Sol, sense ni un núvol i amb una temperatura propera als zero graus. Desprès de les feines de neteja personal, esmorzar i empaquetar les coses agafem el vehicle i ..... a Coll de Nargó.
(un detall quan aquí som l'1.01.2015 a Etiòpia és 23 de Tahsas de 2007 i no fan cap festa)

Suavitat i tranquil·litat per la carretera fins que arribem a la que baixa d’Andorra, allí el moviment amunt i avall és més intens; els esquiadors, suposo, es fan notar.

A l’hotel encara tenen la ressaca de la revetlla. Ens instal·lem i anem a donar una volteta fent temps per dinar. Per la tarda ens arribem a Coll Piquer i caminem per les pistes boscanes observant la lenta caiguda del Sol i el canvi de llums i colors que això implica sobre les muntanyes i els arbres. Tornem a l’hotel ja fosc i fem temps fins l’hora de sopar.

Segon dia de gener de l’any dit del 2015. Ens llevem aviat, esmorzar, entrepans per carregar i a fora. Volem anar al Cap de Boumort. El gel s’ha agafat al parabrisa del cotxe i cal esperar una mica per tenir bona visibilitat. Comprem una mica de coca amb sucre que desprès ens anirà de conya per refer-nos de l’esforç.

De moment agafem la carretera que va a Isona i abans de Bóixols pista amunt fins la collada de Llívia on deixem el vehicle. Portem un llibre de rutes i uns mapes però d’entrada ja marrem perquè anem seguint la pista que mena al refugi de Boumort. Per un error de no mirar bé el mapa seguim la pista i amb això fem una hora més de camí inútil fins que una llumeta s’encén al meu caparronet i em permet recuperar el camí que, finalment, ens durà al cim del Cap de Boumort de 2077 metres i que no representa cap dificultat muntanyenca de cap ordre; és el que se’n dia una muntanya de vaques, és més, fins i tot s’hi podria pujar amb cotxe.

Però hem fet cim i qualsevol cim et dona una satisfacció especial, el fet d’haver-te esforçat, d’haver suat per arribar-hi ja te’n dona i, desprès, el fet que pots mirar al llarg de 360 graus i veure espai, llum i perfils de muntanyes i més muntanyes. A mi és que m’agraden les muntanyes i m’agrada veure’m al cap de munt d’elles, asseurem a la darrera pedra i estar-m’hi una estona sense fer re, sols mirant; sobretot quan hi soc sol o en companyia d’alguna persona amb qui hi tinc algun vincle especial.

Alguns cops, quan encara tenia més forces que ara i era més agosarat havia anat a fer alguna hivernal al Pirineu; la satisfacció de trepitjar la neu verge, no veure cap més empremta en ella que la meva em donava una sensació de ser, momentàniament, el propietari de la muntanya, de la natura. Era un goig indescriptible.

Avui també ho ha estat, tot i haver fet marrada hem assolit el cim, hem gaudit d’estar-hi sols, hem gaudit de l’ampli espai que ens ha ofert sobre la serra de Boumort i, més enllà, els cims nevats del Pirineu i hem gaudit del Sol.

Ara toca baixar. Retornem al refugi i ens mengem l’entrepà de fuet que ens han donat a l’hotel, ben bó, ben sucadet amb tomàquet. I pista avall que es fa tard i el Sol vol tancar la diada.

Anirem a sopar a Organyà, sopa i carn a la brasa molt ben feta. I a dormir.

Tercer dia de gener del l’any dit del 2015. Anem amb una mapes de Piolet i en la caràtula d’un d’ells hi ha la fotografia del Salt de Sallent. Ahir m’hi vaig esmerçar una mica i el vaig veure pintat al mapa i avui hi anirem.

En principi volíem deixar el cotxe a Sallent i continuar a peu, però no tenim cap referència i aparquem pista a unt. Aturem un vehicle de baixa i la dona ens diu que som a tocar del salt però que podem anar aquí i allà, muntanya amunt i avall, se la coneix a fons.

D’entrada anem a veure el salt des de la seva part baixa. És com molts, sols que aquest sembla caure des del forat d’una roca. Fem fotografies i desprès ens enfilem camp a través per arribar al punt de caiguda de l’aigua: molt bonic, el rierol baixa engorjat i, al cingle, l’aigua cau llepant la roca fins baix a l’estany on hem estat fa uns minuts.

Retornem al cotxe per una pista tot voltant la casa de la Pera. Abans de tornar a agafar el cotxe visitem l’ermita de sant Maximí, una esglésieta romànica del 1036 amb un cementiri dels que m’agraden, tots enterrats a terra, el darrer del 1975, gent que potser han mort fora i han volgut romandre per sempre al seu lloc d’orígen. M’encanten aquests cementiris que visito i observo amb respecte.

Anem a Valldarques. En aquests moments és un lloc necessari per la meva cosina per raons que no explicaré aquí. Llogarret menut i afonat en la gorja del riu del mateix nom. Veig molt difícil sobreviure aquí i per això els originaris en van marxar a la recerca de millor fortuna. Visitem sant Romà de Valldarques, també amb una esglèsieta llombarda dels segle XII i un coquetó cementiri on gairebé molts dels finats tenen el mateix cognom.

I posem fi a la nostra estada a la serra de Boumort a la que hi penso tornar. Però he de dir que MOLT MALAMENT. No hi ha cap pal indicador, cap marca,cap senyal d’on pots anar o d’on vens o del coll on ets o del nom de la masia o el salt d’aigua o de ... de re, de re, de re i així és molt difícil per a un foraster orientar-se i caminar amb una certa seguretat per tota la serra. També cal dir que l’hotel on hem estat, el BETRIU, poc ens han pogut dir d’on i com anar, sols coses molt generals; així no fan país ni promouen que d’altres caminants s’hi hostatgin. Cal, però, respectar la seva opció.

I amb el retorn a casa s’acaba aquest viatge per a fer caminades i amb el que inicio el dit any de 2015 en el que espero poder-hi afegir ple de pàgines si me’n surto amb els meus projectes.

enllaç pel SALT DE SALLENT
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=8570534

enllaç pel Cap de Boumort
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=8570495