EDINBURGH I UN PARTIT DE RUGBY

Una de les coses aparentment bones del sistema es que per veure la TV has de pagar. Sembla que la taxa va a la BBC la qual, per aquest sistema, no depèn del govern i és més lliure, si bé això també pot ser teòric.

Avui és un dia de perdre el temps. Em llevo aviat i acabo de tancar la maleta, cafè i marxem. Facturar i esperar. Una hora de vol tranquil i tornar a esperar fins les 3 de la tarda en que m’obrirà en Dani. Entre que arribo i prenc possessió de l’habitació i em situo a ciutat, serà fosc i hauré de procurar-me alguna cosa per menjar avui i demà matí; no tinc mínima idea de com funcionen aquí els comerços i restaurants.

El control d’equipatges a la sortida de Bristol ha estat exhaustiu i primmirat; amables i pulcres però potser filen una mica massa prim. M’han fet descalçar i tot i també les sabates han estat definides sospitoses per l’escanner. En fi, l’he passat i ara soc a Edinburgh el  65è país en el que he posat els peus.

Aeroport d’Edimburg, 3 de febrer de 2017                                          13:00

 

El dia 3 a la tarda em vaig dedicar a recórrer els llocs més cèntrics. Vaig pujar a Calton Hill, on hi ha el monument a  Nelson i des d’on hi ha una panoràmica gairebé complerta d’Edinburgh.

VISTA DEL CASTELL DES DEL CALTON HILL

I tenen trens escocessos!!! No com a Catalunya que hem de patir les deixalles dels españols. 

TRENS ESCOCESSOS

Avui, dissabte, dia 4. Pel matí he usat el bus turístic. Venent bitllets una dona de Gijón. Aquesta mena de busos s’han posat de moda a totes les ciutat i es una bona manera de voltar-les, més o menys, completament passant tot el dia.

El que si trobo molt car son les entrades als llocs turístics, 16,5 GBP per entrar al castell (son 20€). En canvi el menjar el trobo més econòmic del que em pensava. Vagi una cosa per l’altra.

A L'ENTRADA DEL PALAU DE HOLYROODHOUSE

PALAU DE HOLYROODHOUSE

CARRER QUE PUJA DEL HOLYROODHOUSE AL CASTELL

CASTELL

SORT. Sort he tingut de decidir anar a l’estadi aviat. Al tram anàvem com anxoves i a totes les aturades algú pressionava per entrar. Ha estat la part negativa de l’espectacle. A mi que no m’agrada la massificació m’he anat a fotre enmig d’ella. Va ser construït el 1925 i refet el 1995. Hi caben 67.800 persones totes assegudes.

ENTRADA A L'ESDEVENIMENT

Per a mi l’arribada ja ha estat emocionant en veure tanta gent per un partit de rugby. Durant tot el matí, en el meu tomb per la ciutat, anava veient els colors verds i blau fort d’Ìrlanda i d’Escòcia, respectivament.  Ja al tram han començat els càntics escocesos foten-se dels irlandesos i aquests amb un somriure.

Ja dins l’estadi he hagut de trobar el meu lloc, però tot esta ben indicat i ho he trobat aviat. A la meva dreta una parella d’irlandesos. A la meva esquerra una àvia i una parella, les dones escoceses, ell irlandès. Al voltant, tot barrejat.

Aquesta gent fan tota una parafernàlia a cada encontre. Han sortit dues bandes de música, una per cada país a interpretar l’himne nacional. I darrera d’elles una gran bandera per cadascun. A les pantalles de l’estadi anaven presentant als jugadors.

PREPARATIUS 

Desprès han sortit dos abanderats, els nens típics i darrera d’ells els equips i els arbitres. Han sonat els himnes nacionals, cantats pel públic. L’escocès concretament m’ha fet fredar, a la meitat, la banda ha deixat de tocar i el públic ha continuat cantant l’himne “a capella”.

DURANT L'HIMNE NACIONAL ESCOCÉS 

Osties, no he pogut contenir l’emoció. Com m’agradaria que un dia no llunyà pogués veure alguna cosa semblant animant Catalunya.

A l’hora prevista ha començat el partit. Escòcia ataca i pressiona als irlandesos. S’acaba la primera part 21 a 5, Escòcia ha fet tres assajos i els ha transformat. Irlanda un assaig.

M’ha sorprès que el públic canta i anima poc, sols en moments crucials. Al camp hi ha bastant de silenci. Quan un equip llança un cop de càstig contra pals, tot hom calla, permeten que el jugador es concentri. Igual que al futbol. No he sentit cap insult ni paraula violenta ni de menysteniment,  ni tan sols vers l’àrbitre al qual els jugadors han respectat en tot moment, sense protestar cap de les seves decisions. Igual que al futbol.

IRLANDA ATACA, ESCÒCIA DEFENSA. UNA MAUL

A la segona part Irlanda ha sortit a guanyar i s’ha posat al davant del marcador 21-22. Al final Escòcia ha tirat de proud (orgull), amb una forta pressió ha aconseguit arraconar  els irlandesos i amb dos cops de càstig els ha vençut, però de poc li ha anat.

Retorn a l’habitació, canvi de roba i passejar una mica amb la darrera llum del dia. He fet realitat un dels meus somnis més antics. Com sempre dic, soc un home de sort, amb una vida afortunada.

SÍ QUE HI SOC, SÍ

Veure "en viu i en directe" un partit de rugby de la Copa de les 6 Nacions ha estat, per a mi, un somni llargament desitjat que, finalment, he pogut fer realitat. Ara sols em queda veure els ALL BLACKS i, si no hi ha entrebancs ho faré el 2018.

Demà torno a casa. Uns quatre mesos per sud Amèrica, cap d’any a Holanda i ara Anglaterra i Escòcia. Potser arriba el moment de reposar una mica.

Edinburg, 4 de febrer de 2017                                                           18:30

NOTES SOBRE EL RUGBY

Una frase molt il·lustrativa: Una antiga dita britànica diu que "el futbol és un joc de cavallers jugat per pinxos i el rugbi és un joc de pinxos jugat per cavallers"

El seu origen més documentat està en el col·legi de RUGBY on es van redactar les primeres regles el 1845.

No va ser fins el 1895 i primers anys del segle XX que no es va formar una lliga regular.

Pel que fa a l'actual torneig de les 6 nacions, va començar el 1883 competint únicament les 4 nacions britàniques. El 1910 s'incorpora França que en serà expulsada el 1932.

El 1947 es reprén el torneig amb França. El 2000 s'incorpora Itàlia i el 2001 es crea el mateix torneig però femení.

Des del 1996 és considera un campionat d'Europa de Rugby