Tinc mancances en anglès i vaig decidir passar uns dies amb una família per fer una immersió total i global. He anat a petar a casa la Clare Hartland Calascione una dona que és dedica precisament a això, a tenir persones a casa, fer-los classe unes hores al dia, dur-los a passejar per la ciutat i rodalies i conversar força, de manera que o t’espaviles o et quedes fora de joc, cosa que ella tampoc et permet.
Amb la Clare hi viuen els seus dos fills i, actualment, un nois suís que estudia a la STEINER SCHOOL i practica rugby amb un equip local. A mi m’ha tocat dormir a casa la seva mare, una dona madura però plena d’humor, xerraire i que no para de fer coses manuals en tot el dia.
La immersió en anglès, total. Aquí si no puc explicar en anglès el que vull dir, no hi ha manera, i tampoc a l’inrevés. M’entenen, cert, però tinc un nivell baix i em manca lèxic, molt lèxic. No crec que amb 6 dies aconsegueixi millorar molt però alguna cosa faré. I calia intentar-ho, que carai!.
Bristol, diu la Clare, és una illa d’esquerres i verda en mig del blau de dretes anglès; una ciutat de 500.000 habitants amb un riu pel mig i damunt uns turons. Tots els seus carrers son amb corba, res de quadricules que facin fàcil la orientació i costeruts.
Al mig de la ciutat hi havia el port que ha quedat en desús a efectes comercials marítims, no te el calat suficient per a grans embarcacions, de manera que als antics molls i magatzems ara hi ha bars i botigues i passejos; dissabte a la tarda tot s’omple de gent passejant o bevent i menjant en algun dels locals. En principi no sembla que Bristol pugui ser una ciutat espectacular o tenir res d’especial.
 |
| ANTIC PORT |
La casa de la Clare és situada dalt un turó, tot i que no te vista, diu te una antiguitat de 150 anys i realment ho aparenta. A l’entada del carrer hi ha la típica cabina telefònica anglesa, i a l’altra punta una església, A banda i banda cases unifamiliars, algunes juntes d’altres separades, de dos o tres pisos i amb jardí davant o darrera. Totes les edificacions es veuen de la mateixa època i algunes han estat poc actualitzades. Per exemple la casa on dormo té una porta
 |
| LA CASA ON DORMIA |
de fusta que no han pintat des de fa .... i amb un pany que encara va amb una
 |
| CLAU DE LA CASA |
clau de gorja. A l’interior s’hi endevina molta fusta coberta de moquetes i catifes, habitacions menudes plenes d’objectes, recarregades. Tot molt especial. No acabo d’entendre que amb la quantitat d’hores de foscor que tenen tinguin aquestes cases que, d’alguna manera, son opressives, mig fosques perquè també la il·luminació és escassa, esmorteïda. És un ambient totalment contrari al nostre de llum i color, de cases obertes al dia i a la nit, mediterrani.
Bristol, 29 de gener de 2017 08:20
El matí ha aparegut núvol i amb una pluja lleugera. Desprès d’esmorzar hem anat a acompanyar en SUVIA a jugar un partit de rugby. Aquì a la majoria de gent se’ls en fot que plogui o no, plovent estan al seu ambient. La Clare i jo hem anat a caminar una mica tot fent temps a que s’acabés el partit i conversant. No sé si milloraré gaire entendre els angloparlants perquè ella em parla molt suau i poc a poc. A sa mare l’entenc molt poc perquè em parla com ho fa sempre, ràpida i amb accent. El meu problema no és tan sols entendre la seva pronuncia si no tenir més lèxic i conèixer adequadament la construcció de les frases en les que ells afegeixen els DO, DON’T, DID, DIDN’T, DOES i DOESN’T. En fi, es farà el que es pugui.
Tot i tenir poca cosa BRISTOL és agradable, hi ha molts edificis amb la que, per a mi, es arquitectura britànica, potser georgiana. Amb Clare hem parlat d’anar a llocs similars a STONEHENGE i a BATH. Del primer em diu que sí, que potser impressiona però que actualment esta protegit per una tanca i no pots accedir-hi a més que sol estar ple de turistes. Diu coneix d’altres llocs en els que pots veure similars cercles de pedres i tocar-les. Del segon diu és una ciutat patrimoni de la humanitat en la que hi ha moltes restes romanes i angleses essent molt agradable de veure i visitar. Fàcil d’anar-hi i a la vora de Bristol. Stonehenge és més lluny i també cal agafar tren o bus. Anar-hi amb cotxe no li agrada.
Hem fet classe a la tarda i, certament, em falla la base, la gramàtica. Crec que podria aprendre força bé l’anglès amb una immersió total i més llarga. Potser podria acollir a casa meva estadants de parla anglesa a canvi de l’idioma; seria una manera d’anar practicant l’anglès sovint i sense moure’m de casa. Caldrà pensar-hi.
Bristol, 29 de gener de 2017 18:05
Ahir dilluns vam treballar una bona estona amb els llibres i amb exercicis. La Clare té un sistema que a mi em va bé. A la tarda vam sortir a passejar fent fer una llarga caminada, la catedral catòlica, el pont penjant i tornar, amb una copa de vi pel mig. Aquestes caminades per la ciutat em permeten veure-la més profundament i copsar-la millor.
 |
| SUSPENDED BRIDGE - EL SIMBOL DE BRISTOL |
Bristol m’agrada, la trobo una bona ciutat per viure-hi si no fos pel clima, majoritàriament núvol i plujós. Es neta, el trànsit no és massa dens, la gent es calmada i educada, poc sorollosa, endreçada. Té la joventut de la universitat, cinemes, teatres, espais per a música. Té suficient de tot. Un segon problema és el preu de les vivendes, caríssimes. La casa on viu la Clare val vora el milió d’euros i, per a mi, que li cal una renovació. No diguem la de la seva mare que cal refer però deu valdre sobre els 800.000 euros.
Per la resta tampoc trobo que les coses siguin tan cares. Per exemple, dues copes de vi blanc 4,5 GBP. Avui, un got de llet, un cafè americà, un crusant i una pasta de xocolata 5,45GBP. Una llauna de cervesa de mig litre i de marca bona 1,25GBP. Cal multiplicar cada GBP per 1,2 per trobar el preu en euros.
Però, avui, no sé quan val el bus o altres coses
A la nit em vaig quedar amb gana. No acabo d’entendre això de les menjades. No passo gana però en algun moment em falta alguna cosa. El noi suïs que viu a casa la Clare, farà 16 anys la setmana vinent i esta força desarrollat, té un cos gran i, es clar, menja com una llima.
Avui 31 ha estat un dia nerviós. La Clare també tenia la seva situació personal tensa. He anat amb la seva amiga Valery Mitchell a voltar la ciutat. M’ha conduit per carrers i avingudes diferents. Primer hem passat per saint Georges, una
 |
| SAINT GEORGE |
antiga església ara transformada en teatre musical. A l’entrada i havia fotografies de diversos artistes que hi han passat, entre ells la Nina Simone que recordi ara. La Valery s’ha enrollat amb la recepcionista i ens ha ensenyat l’edidici amb molta afectuositat. No és un edifici super espectacular, però té el seu encant. D’allí al Brandon parc que hi ha poc més amunt des d’on es pot veure quasi tot Bristol i Wales a la llunyania.
Tornant a baixar al centre hem anat a la catedral protestant. Un preciós edifici on hi era assajant una cantant d’òpera pel concert que havia de fer a les 13:00.
 |
| CATEDRAL PROTESTANT |
Ha estat un moment emocionant, molt bonic. Molt a la vora hi ha la biblioteca central. La planta baixa no té res d’especial més que el conjunt de llibres posats en armaris moderns. Per retirar-los ho fan amb maquines. Massa modern per a mi que soc una mica més tradicionalista en aquestes coses. Al primer pis sí hi havia una biblioteca de les que m’agraden, amb llibres vells i mobles antics, amb pupitres i tot això.
Desprès de fer un cafè hem retornat a casa passant pel mig dels edificis de la Universitat, un conjunt molt gran on s’hi troben les diferents facultats i un parells d’hospitals, un per a nens i l’altre maternal.
Lunch i descans. A la tarda hem anat al super a comprar diverses coses, entre elles, calamars i carn. Avui em tocava fer-los un “mar i muntanya”. Vaig portar de casa la nyora, avellanes i alls per fer la salseta. Potser no m’ha quedat massa reeixit però com que aquests anglesos entenen poc de cuina he quedat com un Michelin 1 estel. També vaig dur oli d’oliva, tomacons i culana que els van agradar força.
Bristol, 31 de gener de 2017 21:30
La Clare te una pila d’ocupacions, avui tenia ioga i el fa a casa seva, naturalment l’ha deixat per acompanyar-me a Stanton Drew, petita població en la que hi ha el segon o tercer conjunt circular de pedres més important desprès de Stonehenge.
STANTON DREW és un petit poblet ramader bàsicament, amb unes cases típicament angleses de camp, amb granges, amb una església junt al cementiri o a l’inrevés i en un terreny on trobes dos cercles concèntrics d’aquest tipus de pedra. En un camp adjacent hi ha encara les restes d’una altra petit cercle i al costat de l’església altres restes amb tres pedres.
 |
| CERCLE DE PEDRES DE STANTON DREW |
Sobta trobar enmig d’un prat d’herba una trentena de pedres enormes que han estat dutes especialment al lloc i situades, suposem, de manera expressa. Les pedres ja denoten el pas de temps, erosionades, amb múltiples forats i caus, alguns probablement originals, i la part ombrívola coberta de líquens microscòpics. Hem donat voltes a algunes i ens hem abraçat a d’altres esperant rebre alguna cosa. Ni crec ni deixo de creure, el que sí sé és que porten molt temps allí, plantades, a sol i serena, veient passar milers de generacions, pau, guerra, riquesa i pobresa, cultura i ignorància, amor i odi. Potser sí doncs, que alguna cosa deu haver quedat imprès en elles, com en els arbres, al tronc dels quals, algun cop també m’hi abraço.
 |
| CERCLE DE PEDRES DE STANTON DREW |
Desprès he volgut anar a la petita església i al cementiri. Tot plegat, poble, capella i lloc em recorden el Pirineu, farcit d’esglésies romàniques, amb la seva torre quadrada i un petit cementiri al costat. Al cap i a la fi, no som tan diferents.
Bristol, 1 de febrer de 2017 19:00
Avui havíem d’anar a BATH però n’he desistit, no em sentia massa bé i el temps tampoc és massa agradable. Amb la Clare hem tingut una conversa força constructiva referent als nostres sistemes polítics i a la història de Catalunya. El segon tema li ha quedat clar ben aviat, a més, ja m’encarrego d’anar posant adjectius al govern español en qualsevol ocasió per fer-la adonar de que alguna cosa no funciona correctament en aquell país.
Però el que m’ha sobtat més ha estat la descripció que m’ha fet del sistema electoral i del model polític anglès. Tenia jo la idea de que era gairebé perfecte i resulta que pot estar tan podrit com qualsevol altre.
Per exemple, Bristol ciutat té quatre circumscripcions electorals, Nord, Sud, Est i Oest, que poden variar a gust del governant si preveu que aquest o aquell barri, sumat a un altre de veí li donarà més vots. Abans les universitats inscrivien als seus joves estudiants com a electors en complir el 18 anys de manera que, possiblement, hi havia un gran nombre de vots progressistes. Els tories van canviar la llei i ara és l’estudiant qui ha de preocupar-se d’inscriure’s als cens electoral.
El seu sistema afavoreix que hi hagi un seguit de llocs al parlament que son fixes, força semblant a les llistes dels partits catalans, que asseguren ser escollit com més alta sigui la teva posició a la llista, evidentment a canvi d’obediència cega.
Brexit. Tradicionalment els dos grans partits tenen dos bàndols. En un moment determinat Cameron es va sentir molt pressionat pel bàndol més dretà que també era pressionat per l’UKIP. Per dominar l’intent de mini revolta va proposar el referendem sobre l’UE, es a dir, per una lluita interna del partit conservador ha vingut el BREXIT. A més, confiat com estava, va fer una campanya deplorable i va permetre que sols votés una minsa part de la població anglesa amb dret a vot, amb el resultat de participació del 26% referit a aquest total. Ja sabem com va acabar 49% a favor 51% en contra. Es a dir, una minoria ha condicionat una gran majoria. Cal dir que va haver-hi una gran abstenció confiada com estava una majoria en que ningú seria tan estúpid com per sortir de l’UE. Mai s’ha de menystenir l’estupidesa.
D’altra banda tenim els labour que també tenen les seves divisions internes i fuites de votants vers l’UKIP veient-se obligat a adoptar un seguit de frases i mesures destinades, únicament i exclusiva a no perdre aquests votants.
El que em queda molt clar es que no hi ha sistema democràtic model per a ningú, que algunes coses funcionen millor i d’altres no tant i que, finalment, no som tan diferents. Els politics son politics arreu del món, una colla de vividors aprofitats del sistema als que els preocupa molt més la seva cadira, que els seus governats.
Una diferencia entre Catalunya i Anglaterra està en que aquí poden, més o menys, accedir més fàcilment al seus representants polítics, i fins i tot algun d’ells visita algun cop als seus electors i a Catalunya no.
Sigui com sigui, també tenen problemes greus, com nosaltres. La gran diferència està en que ells no han de patir la dictadura del PP.
A la tarda no fem res. És una família especial. Abans d’ahir els seus fills van voler rentar un gat. Sembla que es va defensar i els va ratllar una mica. Lluny de desinfectar-se acuradament se’n van oblidar. Avui tots dos es queixaven de les esgarrapades i els ha dut a emergències sobre les 15:00 i encara hi deuen ser perquè no m’ha dit res més.
Bristol, 2 de febrer de 2017 17:00
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada