LA GARRANTXA

De quan vaig anar al Mollò a menjar “lo rollo” amb la gent de Porrera que m’havia quedat pendent trepitjar el camí per on ells arribaven i que anomenaven: la Garrantxa.

La Garrantxa era un llogarret d’una desena de cases, habitat per gent dedicada, naturalment, a l’agricultura de muntanya. A no massa distància encara hi podem veure les restes d’altres masies, algunes d’elles força grans.

LA GARRANTXA

DETALL D'UNA CASA DE LA GARRANTXA

Pel que fa al llogarret, fins i tot queda una era en bones condicions i construïda de totxo cuit. La majoria de cases son enrunades.

L'ERA DE LA GARRANTXA

Surto de Porrera per sobre del pont que salva el riu Cortiella, la llera del qual, portaré durant força estona a la meva dreta. Aquesta primera part no es massa agradable de caminar car és tota cimentada. La part agradable és la d’anar resseguint el riu. Hom recorda els terribles aiguats del 1994 que van fer tan de mal al poble de Porrera i d’altres indrets del Baix Camp i del Priorat. Avui, el riu, és un inofensiu filet d’aigua.

En aquest tram segueixo el GR 174, per cert força mal marcat i amb escasses pintades. Al quilòmetre 2,6 i a l’alçada del mas del Manescal, el GR gira a la dreta per anar a trobar el collet dels Feixos, jo continuo amunt, ara vorejant el barranc de la Garrantxa.

PONT PER SALVAR EL CORTIELLA I ANAR AL COLLET DELS FEIXOS

Passo per sota del mas d’en Pubill, una majestuosa masia situada damunt un turó i rodejada de vinya. Després el mas dels Rocals i el de cal Peyri per arribar a la Garrantxa als 4,6 quilòmetres.

MAS DEL PUBILL

Tot i haver començat a les 9 del matí, l’ambient és força fred, i el gebre és present a la majoria de raconades. Les vinyes, ja mig pelades i les fulles que queden han adquirit el típic to marronós de la tardor. El sol s’alça poc i les muntanyes que tanquen la vall no permeten que escalfi el seu fons.

A partir del llogarret de la Garrantxa començo a seguir el recorregut del barranc del mas del Licor. Primer trobo el mas d’en Fermí i més endavant la caseta de l’Amador. El mapa diu que hi hauria d’haver un tram de camí empedrat, el cert es que, sigui pel que sigui, no hi és. Aigua, bicicletes i motos el deuen haver malmès.

A partir del darrer mas (473 metres) la pista esdevé corriol i comença a pujar clarament. El paisatge s’ha transformat i camino per llocs boscans d’alzines i algun pi. També algun tram assolellat, sense arbres i més amunt, ja gairebé dalt de tot, el que més abunda és el bruc i l’arboç.

Arribo al coll de Cortiella, on hi ha la pista que des del coll d’Alforja mena a Puigcerver. Objectiu assolit. Ara toca recular per tornar a Porrera a recollir el vehicle i a dinar. Que me l’he guanyat.

Tot i que el sol escalfa més, ara bufa un vent fred que fa la caminada força agradable tot i que m’obliga a cobrir el coll.

A la plaça de Porrera algunes persones hi fan el vermut sota els arbres i a l’escalfor del sol.

ELS COLORS DE LA TARDOR

Per a mi ha estat una matinal perfecte, 16 quilòmetres no massa exigents a través d’un espai que mai havia caminat.

I mentre escric això, a través de l’ordinador, sona la música de B B KING i els seus blues. Meravellosa combinació.

Soc un home de sort.