LA DIVERSIÓ DE VIATJAR

Avui he dormit una mica millor. M'he llevat, he fet estiraments, m'he dutxat, tancat la maleta i disposat a fer el canvi d'ubicació previst.
Arribo d'hora a l'estació. El tren arriba puntual i em disposo a pujar-hi però el revisor m'ho impedeix. En rus o ucranià em diu que el meu bitllet no val i jo li dic que sí, que el vaig comprar a l'estació. Però no ens entenem per més que dialoguem. De sobte el tren comença a bellugar, agafo la maleta i faig acció de pujar, la gent s'aparta i fins i tot el revisor m'ajuda. Sort, he pogut pujar, el tren ja camina vers Odessa.
Li faig veure al revisor que ja li pagaré el bitllet que calgui. Primer em demana 120 grivas, la moneda ucraniana, però després de parlar amb una companya seva em torna les grivas i em demana 10 dollars americans. Els els dono, no vull discutir ni quedar-me a tera en qualsevol estació i/o en mans de la policia. Agafa els dolars i em fa asseure, darrea mateix hi tinc la maleta. Penso que els diners se'els deuran repartir els dos revisors. Me'n fot.
El vagó és gran i va plé. Te una fila de seients de dues places a un costat i de tres a l'altre. Jo vaig a la de tres amb una dona i una nena. En una hora arribem a la frontera. Puja la policia ucraniana amb uns lectors escaner portàtils lligats a l'avantbraç amb una cinta de velcro. Per una vegada em posen el segell d'entrada al país cosa que, en general, ja no s'estila massa. Després venen els policies moldaus i em fan obrir la maleta, s'interessen per la capsa de medecines que porto i penso que tindré problemes, però potser perque marxo del país em deixen passar.
Ja soc a Ucraïna, sisé país de la ruta. Arribem a Odessa i intento oanar a comprar el bitllet de tren per marxar tot i no tenir-ho massa clar. El viatge fins aquí no ha sigut tot el bonic i entretingut que jo esperava i em fa l'efecte que amb l'autobús tindré més paisatge, el trena ha anat encaixonat molta estona. Entro a l'estació i és un guirigall i tot en ucranià. Tindré problemes per fer-me entendre. Desisteixo, aniré amb bus.
A estones el paisatge que he pogut veure era totalment pla fins a distàncies grandioses, gairebé tot cobert del groc del blat ja madur. M'ha recordat els primers anys d'escola quan ens deien que aquesta zona, aleshores Rússia, era el graner d'Europa.
Ucraïna em reb amb un cel ennuvolat que entristeix el dia, però jo estic content de la meva aventura. Amb un taxi vaig a l'afreça de l'hotel, arribem al punt exacte i no hi ha rastre de l'hotel. Tampoc és que el carrer sigui massa céntric i l'ambient és, com ho diria, aparentment insegur. El taxista preveu problemes i em descarrega la maleta i m'abandona. Ja t'espabilaras, deu pensar. Miro i remiro i no veig res. Em dirigeixo a un noi que viu a la casa del costat i em diu que no sap res. Finalment opta per telefonar al número indicat i aleshores sí, en dos minuts apareix el propietari.
Entrem a la casa, a la planta baixa, en un costat hi té una gran habitatge que ha condicionat amb habitacions acollidores i molt ben muntades. Deu ser un hotel d'incognit. De fet ja no recordava com són les cases dels antics paisos comunistes i ara recordo el que vaig veure a Tblisi, Georgia, aquí és molt semblant, enormes edificis amb una única entrada els quals interiorment es distribueixen al voltant d'un pati interior en el que hi fan vida, estenen roba o aparquen els cotxes.
He d'anar a canviar moneda i entro a tres bancs on el seguarata em diu que està tancat. Ostres, Jordi, que avui és dissabte, em dic quan reflexiono. Finalment trobo una oficineta de canvi i faig la feina.
Com n'arriba a ser d'emocionant i divertit viatjar!!!
A la tarda he anat a sol-lucionar la questió del bus per anar a Kiev. Al tornar he vist molta gent aplegada i hi he anat. He trobat el lloc bonic i d'esbarjo de la ciutat. Músics de carrer, monuments, cista sobre el port, jardins i flors. Em sentia bé i he baixat la guàrdia.
De cop i volta un jove em tova i crida dient que el segueixi, de moment m'hi nego i l'engego, però es treu la placa de policia i m'estira. Em fa adonar que porto la motxilla oberta mentre em condueix al lloc un company reté tres gitanes. M'han robat la cartera amb tots els documents i alguns diners. Apareix un tercer policia que parla anglés i ens entenem. Saben que la cartera la duen elles a sobre, és qüestió de temps que aparegui. De moment a comissaria.
Mentre espero i per evitar nervis em poso a llegir, si no ho fes acabaria histéric perdut. Després d'una hora llarga em criden. De la bossa de la gitana surt la cartera. Me la fan comprovar i em deixen marxar.
Surto de la comissaria bufant tot intentant descarregar la tensió. Ara mateix tinc set i gana. Sopo i a l'hotel amb la motxilla ben agafada.
En els 25 anys que fa que viatjo i amb tots els paisos que he estat mai m'havia passat. És el primer cop. Ara ja no ho podré tornara a dir.
Com deia abans, que bonic, emocionant i divertit és viatjar !!!