viatgesicaminades.blogspot.com

dilluns, 6 de març del 2017

PUIG RODÓ, EL CIM MÉS ALT DEL MOIANÈS

Fa temps vaig iniciar el projecte de pujar tots els cims comarcals de Catalunya. Quan van crear la comarca del Moianès en va quedar aquest cim pendent. Ara l’he fet.
Des de Moià has d’anar a l’Estany, un petit però molt bonic poble que es va originar, com gairebé sempre en la reconquesta amb un monestir, el de santa Maria de l’Estany, del que en queda una preciosa església i un claustre del segle XI que no vaig poder veure per estar en reformes. Queda pendent.
santa Maria de l'Estany



L’Estany te aquest nom perquè n’hi havia un que va ser dessecat pel monestir fent construir mines i canalitzacions.
Aquesta zona central de Catalunya és plena de camins i pistes que dóna gust seguir i tenen l’avantatge d’estar senyalitzades, amb pals i rètols. Un exemple del que hauríem de fer a les nostres (meves) contrades però, dissortadament, no hi ha sensibilitat política per fer-ho, els batlles no estan per això.
Com deia des de l’Estany es segueix una ampla pista que va pujant i pujant fins al Coll de la Caseta Alta. Abans, però, trobem el trencall que ens puja al cim del Puig Rodó de 1056 metres i des d’on podem gaudir de boniques vistes.
Cim del Puig Rodó
Vista des del Puig Rodó. el massís montserratí al fons


Un parell de cents de metres més amunt i junt a una bassa de bombers hi ha un dolmen que, sortosament, està sencer, sense massa escarafall ni protecció, però sencer i net.
DOLMEN de Puig Rodó

A la zona hi ha diverses propietats ramaderes i bosc de roure, alzina i pi que dóna frescor i caliu al caminant. Avui no fa vent però la temperatura és de 5 graus i em cal abrigar.

I amb això ja en tinc un més, sols me’n queden dos i no sé si els podré fer. Em cal més entrenament.
De retorn passo per GRANERA, un altra llogarret de la comarca. Preciós. 



Un poblet encantador, amb unes restes d'un castell dalt de tot d'un roquer i una ermita, santa Cecília que promet ser bonica. 

ermita de santa Cecília
M'agafen ganes de quedar-m'hi per la tranquil·litat que s’hi respira i per les vistes. I camins per caminar, es clar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada