viatgesicaminades.blogspot.com

dimecres, 24 de desembre del 2014

DIA D'AVENTURA

Que cadascú pensi el que vulgui però a mi no m'agraden gens aquestes festes dites de nadal, en tot cas la de fi d'any; ara tot hom es desfà en dolçor i bons desitjos i la resta de l'any .... 
Em llevo i fa fred, potser més que els altres dies; trastejo per casa tot esperant s'aixequi una mica més el Sol i escalfi. He perdut un cargolet de les ulleres i he tingut la sort de trobar-lo, amb l'ajut d'unes segones ulleres me n'he sortit de tornar-lo a posar al seu lloc i caragolar-lo ben fort. Aquestes coses sempre passen en vigílies i festes llargues. Sort que he tingut sort, tinc eines, i soc una miqueta espaviladet.
Surto de casa per anar a investigar la segona part del camí que em va dir en Josep Pere Ribas. Pujo en direcció al Puigvoltor i a l'avantcim, o sigui, al cim on hi ha les banderes i que hom confon amb el Puigvoltor, em desvio segons el track i una insinuació de camí que ho és però de senglar. Intento seguir el track del company però el garric, l'arítjol, alguna esparraguera i altres vegetals dificulten la meva marxa i al final perdo la "traça". Baixo a l'antiga mina i decideixo anar per les pistes que ja conec.
Arribo a retrobar la ruta del Josep Pere i reprenc el tracklog ara per un corriolet que sembla més fressat, de tota manera no deix de ser problemàtic seguir-lo i més amb el Sol de cara. En un moment sembla em vol fer anar cap al fons, bosc endins, i decideixo no posar-m'hi, cerco un punt elevat que em permeti situar-me i decidir la ruta a seguir.
Veig les restes d'una llarga paret de pedra i hi vaig. A la dreta puc veure la pista de la finca de l'Arturo i sembla que m'encamino a un lloc al que ja vaig arribar un cop per l'altra costat.
Una mena de pista apareix a la meva esquerra i decideixo anar-hi; sense massa dificultat hi arribo i veig les dues cases més altes de Montclar. Ja tinc els quatre punts cardinals situats i em sento una mica més tranquil sabent que, a males, per on puc arribar a casa.
Miro el GPS i recupero la traça del Josep Pere desprès de barallar-me amb el ditxos aparell que no vol fer el que li dic o no se com fer-li fer el que vull.
Sigui  om sigui he arribar a la pista bona, la que em du a la part alta de Montclar i d'allí a casa.
Tres horetes llargues de caminar, una de ruta ja coneguda i dues "d'aventura". Una bona suada que m'anirà bé per perdre els greixos que estic acumulant.
Valdria la pena recuperar el camí o fer-lo de nou però hi veig una mica massa feina. 
PUIGCERVER

La boira enganxada a la serra i el vent que la fa baixar

La Boira des de l'avant cim del Puigvoltor

Baixant per on podia he trobat aquest mur de pedra que deu tenir més de 50 metres de llargada i uns 60/70 centímetres d'amplada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada